festes patronals quatretonda 2011
Em quede amb la sobrietat de la presentació : senzilla però ple de contingut. El record a l ´Estanislau Alberola al començament, fou solemne; i magnífica la declamació de Marc del poema «Al meu poble».
De les carrosses, m´ho quede tot. El poble sencer donant -to tot . imaginació, treball, alegria i color. Si m´apureu, em quede amb la foto de la carrossa de les festeres des d´ un balcó del Carrer Nou : foto històrica en la qual només es veuen paraigües multicolors, i és…que la nostra reportera gràfica és única !
De la processó del dia del Crist de la Fe, el recolliment i el silenci. Quants pensaments es barregen ens els nostres caps i cors en aquests moments ! Quantes pregàries al Totpoderós durant aquesta manifestació popular i espiritual ! ! Cita religioso-social-cultural obligada i multitudinària. Cita històrica al presidir aquest acte el nostre bisbe, els nostres rectors . acàs es pot demanar més ?. Solemnitat, Fe, devoció, costum, arrel… Una llàstima que els cobertors -cobrellits- de sempre, els de tota la vida – els quals donaven sabor i pròpia genuïtat, ja són quasi extingits… Encara es pot observar algun que altre. Des d´aquí reivindiquem i demanem que aquells cobertors tornen als nostres carrers al pas del Crist de la Fe. Ja s´ha dit moltes voltes – i molt ben argumentat- per diferents persones. Eixa uniformitat tan seca, tots igual, tan gelada i impersonal li resta context autèntic. Caldria explicar i concienciar de la pena-pobresa que suposa des de tots els punts de vista, que aquesta pràctica arribara a desaparèixer per sempre.
«QUATRETONDA DIGITAL ” , no representa ningú més que el sentir dels seus autors i la seua bandera és la LLIBERTAT D´EXPRESSIÓ, CREACIÓ LITERÀRIA i L ´ARGUMENTACIÓ CRÍTICA I RESPECTUOSA. La seua bruíxola marcarà sempre LA VERITAT , LA TOLERÀNCIA I EL SENTIT COMÚ.
“QUATREDONDA DIGITAL”, és una publicació sense ànim de lucre.
Vaja per davant que la portada del programa de festes d´enguany és una de les que més m´han agradat en molts anys , per la qual cosa felicite al seu autor i al jurat o les persones que l´han triat. La perspectiva és superba i la idea molt encertada, original i innovadora. Ha trencat línies i tòpics en quant a aquest emblemàtic monument i l´autor ha sabut expressar-ho amb qualitat i bon fer.No haguera estat de més explicitar ben clar qui és l´artífex d´aquesta magistral foto. Una foto que sense tenir boca parla i diu. Allò que m´ha sorprés negativament ha sigut la mutilació d´un dels treballs de l´esmentat llibre de festes : segurament degut a una fatal errada , un tros incardinat en el programa i un altre tros en fulla a banda i de mala manera.Una llàstima !. He dit.
molt xula, per cert, qui és l’autor? no el nomenen al llibre, en canvi si nomenen els autors de les altres portades que hi participaven, crec que la gent deu saber qui és l’autor i reconeixer-li el seu treball.
salut
Confesse que a mi també m’agrade (va pels de Castelló) la portada però, de temps, que hem entrat dins d’un cercle viciós, doncs si cap, de deu festes, segur que vuit portades tenen el campanar com a element principal o s’hi troba. És clar que tots busquen l’element més representatiu, simbòlic, agradós i bonic a la qual cosa afegirem que tots els anys els festers són diferents, és a dir, tots volen la millor portada i a sobre no s’hi repeteixen. Açò d’un cantó pot significar un empobriment, temàtic si es vol, encara que no del tot que bé s’hi esmercen esforços per a presentar-nos visions i punts de vista nous, diferents, atractius i enriquidors del nostre penó identitari.
No em sorprén que no hi figure el nom de l’autor de la portada, és una cosa que ha sigut bastant habitual en la nostra publicació festera degana, normal entre cometes, com tampoc no m’estranya l’errada de l’article comentat, passen aquestes coses, i més sovint del que pensem, i vos pose ara el cas més extrem que em ve al cap, la publicació per part d’un professor del departament de llengua catalana de la Universitat de València d’un llibre relacionat amb la normativa i correcció lingüística, doncs bé aquest llibre presentava, almenys, una errada, però nogensmenys que en la portada, en el títol! Unes vegades les fa l’autor, altres l’impressor, altres ni se sap. No li done més importància. És clar, i en aquest cas, allò que més dol serà la decepció que poc causar als autors que tenen en l’aplaudiment del públic l’única compensació al seu esforç, també les molèsties dels possibles lectors que de segur són molt comprensibles, i el pesar que de segur corpren els responsables de dita publicació. Certament tot s’hi pot millorar.
No és la primera vegada que ho dic, però continue preguntant-me que fa penjat allí la família reial, no sé si és cosa obligatòria com tot allò de les dependències oficials on hi ha d’estar per llei el cap de l’Estat. I açò que no m’ho prenga ningú com una declaració de republicanisme, val el mateix si fóra el president de la República i açò una República, valga la redundància. Ara, encara done les gràcies que no s’hi afigen ací tota la galeria d’autoritats com s’hi fa a d’altres llocs: president de la Ieneratitá, de la Dipu… tot i que jo posats a regraciar no sé perquè no posem el nostre bisbe o arquebisbe, el delegat del govern, “el comandant del puesto de la Guàrdia civil que ens protegeix… Tampoc, no creguen, que sóc un tancat, que si el monarca ni que siga ens firma unes parauletes de felicitació amb motiu de les nostres festes, jo el pose, i si el president de la Dipu ens diu que l’any que ve arreglarà la carretera de Xàtiva-Gandia per on podrem circular sense entrar per pobles ni fer tantes redones, jo el pose, encara que ell no vullga! Tot per la mosca!
bnavnt
La presentació de Festers de 2011 ha estat tot un èxit, el carrer estava de gom a gom. Marc ens va recitar la poesia de «El meu poble» de N’Estanislao Alberola i Serra i ho va fer molt bé ( a més d’un li vaig vore alguna llagrimeta) Ana, també ho va brodar amb una poesia dedicada als festers del 2011.
Els festers ho portaven molt ben assajat i va eixir perfecte. Enhorabona i que acabeu de passar-ho molt bé. Aprofieu ,que ser fester és solament una vegada en la vida.
Jordi, l’autor és Vicent Benavent Beneyto, conegut com «el roget» o «el fontaner», el meu quinto.
Pepe, gràcies pel reportatge fotogràfic. Ahir no vaig poder veure la presentació i m’ha agradat veure una petita part de l’acte.
Espere que tots gaudiu de les festes. Bones festes a tots!
Moltes Gracies Pepe,
per els poemes tan bonicos que vas escriure al festers,
per la teua passiencia i dedicació incondicional,
dedicant una bona part del teu temps a Marc i a mi, preparanmos per al gran dia, la presentacio.
Un abraç a tota la familia.
Ha sigut un plaer estar amb vosaltres i compartir un temps i un espai. Donava gust al veure-vos amb eixes ganes, eixe esperit de superació que teniu…vesprades de taller de poesia. Pensava que la poesia només interessava a una mínima minoria i estava equivocat : una enginyera, un futur metge – ciències pures- recitant i vivint la poesia en vesprades de canícula. És…com si estiguera vivint un miracle ! Vosaltres heu aportat perspectives d´esperança fresca a la meua i de vegades avorrida trajectòria. Vosaltres si que em vàreu fer tocar el cel al sentir-vos. Gràcies i enhorabona !
Pepe, estic totalment amb Ana, moltíssimes gràcies pel temps dedicat en nosaltres, per les vesprades que acabaven quasi a l’hora de sopar, pels refrescos oferts…. en resum, gràcies per la teva paciència i dedicació….i gràcies per introudir-nos una mica en el mon de la poesia.
Una abraçada!