flora del nostre poble

flora del nostre poble

Flora del nostre poble-Agost 2011

 Amb aquest article inaugurem un sender botànic virtual que preté donar a conèixer algunes de les plantes amb flor típiques de cada indret i època arreu de la geografia quatretondina. A més, s’afegiran comentaris curiosos o interessants sobre l’hàbitat i ecología de cada espècie, així com es farà una breu menció sobre les propietats medicinals que presenten. Amb tot, esteu convidats a fer qualsevol pregunta que satisfaça la vostra curiositat.

 Mentha suaveolens: “Herba sana borda, matapuces, menta borda”. De la família de les Labiades. Planta que pot assolir fins quasi un metre d’alçada i que viu associada a ambients humits, margosos, de ribera, com en són els nostres barrancs. A hores d’ara, domina als canyissars, sèquies i voreres de les basses. Destaquen les seues fulles rugoses i peloses que desprenen una olor semblant a la de la menta però més desagradable. Les seues flors, blanques i un tant rosades, s’agrupen en espigues terminals les quals són molt apreciades per abelles i altres insectes voladors, siguent aquestos uns bons pol.linitzadors. Analgèsica, antiséptica, digestiva i carminativa (afavorix l’expulsió dels gasos del tub digestiu), per bé que en dosis elevades pot ser tòxica.

 Pulicaria dysenterica: “Herba de gat”. De la família de les Compostes. Mediterrània i d’Europa central, és una herba que també preferix els sòls margosos humits. Per això, és una de les plantes actualment més abundants a la Font Vella on forma uns herbassars de mig metre d’altura que destaquen pel color groc de les seues inflorescències. L’epítet llatí “dysenterica” ja ens dóna una idea del seu ús medicinal: tradicionalment, s’ha usat com antibacteriana i contra la disentería (una de les malaltíes que provocava més morts a les guerres que la pròpia guerra). També és antihistamínica i cardioestimulant.

 Verbena officinalis: “Berbena”. De la família de les Verbenàcies. Es tracta d’una planta cosmopolita i molt abundant, d’entre mig metre a un metre d’altura i que creix de forma gregària preferentment en llocs humits, com als barrancs, però també en zones ajardinades regades, en marges de sèquies i d’alguns caminals més ombrívols. Tot i ser una herba poc frondosa, presenta unes espigues molt elongades i aparents, que porten unes flors en forma d’embudet, amb tres petits lòbuls inferiors i dos superiors, de color rosat-lilàci. En llatí, “Verbena” fa referència a “usos màgics i medicinals”, mentre que “officinalis” senyala la seua utilització a les farmàcies i botiques. Realment, és un nom molt adequat ja que és una planta amb propietats sedants (per combatre l’insomni derivat del nerviosisme), astringents (per combatre diarrees), antiinflamatòries, contra refredats i malalties infeccioses, antitusiva, per evitar menstruacions doloroses, etc. Joan Pellicer, al seu llibre Costumari Botànic (Edicions del Bullent) també senyala que la berbena ha sigut emprada “…per reblanir i netejar grans endanyats, furóncols i mamelles endurides per llet entumida (mastitis)…”.

 Isaac

 

9 Comentarios

  1. justo Oltra

    Primer vull felicitar-te per l’article i animar-te a que continues amb el treball. Amb articles com aquests sempre descubrim coses que fins ara no ens haviem adonat i ens permet saber mes coses sobre el nostre poble.
    Tambe vull animar-te a que, si algun dia vols, ho exposes per a tot el poble, per que puguen assistir i difrutar del que expliques sobre la flora de Quatretonda.
    Per això desde l’ajuntament estem oberts a ajudar-te i col·laborar per dur endavant projectes, com alguns que ja vas comentar en articles anteriors i que estan preparant-se.
    Enhorabona!

  2. Salvador Climent Alberola

    Encoratjar-te a continuar aixi. Has captat molt bé l´essència del saber global,el teu interés per la divulgació cientifica,fer esment del Costumari Botànic de Joan Pellicer diu molt de les teues inquietuts. Si em permiteixes la llicència de recomanar-te,si no ho has fet ja, la lectura del Bestiari i les Històries Naturals(publicades setmanalment a la revista El Temps) del biòleg i periodista Martí Dominguez, així com els monogràfics de la revista de divulgació de la ciència de la Universitat de València «Metòde»,dirigida pel mateix.
    Endavant !

  3. David Mahiques Alberola

    Hola Isaac:

    Molt bé. Una pregunta: Com es possible que la Herba de gat estiga tant al Mediterrani com a l’Europa central? No són dos climes molt diferents?
    I una altra cosa. Què vol que és de la familia de les compostes.
    Adeu i gràcies.

    David

  4. Isaac Garrido Benavent

    Moltes gràcies als tres pels vostres comentaris:

    Justo, tal i com et vam dir Hector i jo anit, prepararem alguna coseta que puga ser interessant i de profit per a la gent. Compteu amb nosaltres.

    Salva: no coneixia a aquest biòleg encara que sí que he llegit alguna vegada articles a la revista Mètode en la biblioteca de Burjassot; he buscat a la web i, de fet, és doctor en biologia especialitzat en papallones. Joan Pellicer va ser una persona fascinant, amb un peculiar vocabulari i insaciable coneixement pels usos de les plantes silvestres. Un autèntic Dioscòrides del món actual. El seu Costumari configura una parcel.la del saber popular hui en dia tocada de mort o que s’està perdent ràpidament. Gràcies per la teua recomanació.

    David: poden ser diversos els motius pels quals aquesta herba pot viure en dos indrets, en principi, tan dispars. Jo en diría dos: és una herba associada a ambients humits, com barrancs o com pugueren ser els marges dels grans rius centre-europeus Rin, Elba, Danubi i Ròdan. Estos hàbitats es caracteritzen perque, quan ve l’estiu, que és quan floreix esta planta, l’humitat que ve del riu esmorteix o suavitza els canvis de temperatura dia-nit. A més, m’imagine que les temperatures estiuenques a les desembocadures d’estos rius no seran tan rigoroses com a l’hivern, permetent el creixement d’una flora riberenca més rica si la comparem amb la de les capçaleres. L’altre motiu s’hauría de buscar a nivell genètic. Pot ser, les poblacions d’herba gat centre-europees presenten unes variants genètiques (al.lels) que generen proteines que funcionen a temperatures més baixes. En resum, és prou normal veure casos d’aquests a la flora. El millor sería dir, en el cas de l’herba gat que es tracta d’una «planta d’òptim mediterrani».
    En quant a la familia de les compostes, prepararé un article per explicar el seu significat. Avance que les «Compostes» inclouen a totes les margarides, carxoferes, cardos, etc en les quals, el que nosaltres pensem que és una simple i única flor, en realitat en son varies desenes. En passar festes ho explicaré amb més detall.

    Salut a tots!!

  5. Rodolfo

    Congratular-te per l’article, «Flora del nostre poble» i estic segur que tindrá molt èxit per incorporar informació de valent ben feta; i amb motiu de la teua entesa en la matèria doncs vull aprofitar l’ ocasió a fí que me il·lustres en la meua pregunta:

    1º.- Mai he pogut saber com es diu en castellá la PEBRELLA (cientificament thimus piperella).

    2º.- El mateix em passa en el GORROMINO (Ononis viscosa).

    Agraït per l’amabilitat de contestar-me, Rodolfo Canet Marín

    PD. Repito una vez más, no sé escribir en valenciano, pero me estoy esforzando diariamente para hacerlo por lo menos de una forma elemental. Se que pongo más voluntad que acierto. Disculpar mis desaciertos lingüísticos. Gracias

  6. Isaac Garrido Benavent

    Bona vesprada Rodolfo,

    Els noms vernacles, o vulgars, són tot un món. A cada planta, animal o bolet se l’anomena d’una manera diferent inclús al poble del costat. No obstant, el cas de la pebrella és prou simple perque es tracta d’una planta endèmica de la «Diània», és a dir, de les muntanyes del sur de la província de València i del nord d’Alacant, siguent estos uns territoris on es parla fonamentalment el valencià. Si no recorde mal, el llímit geogràfic de la pebrella es troba per l’interior d’Enguera i la serranía de Cortes de Pallàs, on possiblement esta planta tinga un nom més «castellà» que desconec. He buscat a l’obra Flora Ibèrica (d’accés lliure a la web) on s’arreplega tota la informació existent sobre cada planta de la península i per a la pebrella sols existeixen noms en valencià: a més de pebrella (el més usat), també trobem «pimentera, piperesa, peberela, peberella i timó».
    Per al gorromino (Ononis viscosa), d’àmplia distribució pel sud de la peninsula ibèrica, sí que hi ha noms en castellà: «melosilla, melosa, melosa pegamosquitos, mucosa, pegajosa i pegamoscas». Tots ells fan al.lusió a la mucositat que la cobrix.
    Gràcies per les seues paraules, i ànim amb el valencià.Tot l’esforç porta la seua recompensa.

    Isaac

  7. Joan Benavent i Gomar

    Ànim, ets únic….

    Joan

  8. Rosa Mahiques

    Un món que quasi desconeixia i que gràcies a Isaac he pogut descobrir i interessar-me per ell. Enhorabona Isaac i no deixes de contar-nos coses sobre el món de la botànica, que ho fas molt amé i fàcil d’entendre.

  9. Rodolfo

    Molt agraït Isaac,quede l’reciproca. Salutació, Rodolfo Canet

INCARDINATS

AVUÍ

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

ARA MATEIX

Users: 2 visitants

CONTACTA AMB NOSALTRES

unaveudequatretonda@gmail.com

LA CAPELLA RESTAURADA

IN MEMORIAM VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

ROSELLES QUARTONDINES