preguntes ( I )
PREGUNTES – (I)
No sé si fou La Fontaine qui deia que hi ha tres classes d’homes: el que tu creus que eres, com et veuen els altres i el que eres realment. Tampoc sé si pot aprofitar-ne per tractar l’assumpte que fa temps es passeja pel meu cap i que no sé encara com plantejar-vos-ho. És difícil que en només unes lletres es puga mostrar aquest pensament i que la persona que ho llija puga entendre-ho si jo mateix no sé com posar-ho per escrit.
Hi hagué uns moments, abans de les eleccions al maig, on la discussió a QD era viva, s’intentava aclarir temes d’actualitat, i possiblement els altres assumptes quedaven tan a l’ombra que quasi totes les col·laboracions eren monotemàtiques, la qual cosa era comprensible atés que es tractava de triar aquelles persones que millor podien regir-nos. Però eixe temps ja ha passat. Desprès vingué l’estiu, el moviment s’aquietà i sembla que a poc a poc el que ha anat apareixent en aquesta pàgina estava dedicat a uns quants fervents seguidors d’aquest reduït club de persones que d’alguna manera hem anat construint, al meu albir, en una espècie de «Batalla de flors», tot siga dit amb el major respecte per a tothom.
Sóc un home de preguntes, les respostes no poden vindre si abans no hi ha una llista prèvia on es puguen estudiar per evitar improvisacions tan d’acord amb la manera de ser valenciana.
I si no us importa res vaig a ficar-ne algunes de les que últimament estic fent-me:
El que ací apareix és el que interessa al poble de Quatretonda? Reflecteix l’actualitat del dia a dia? Trau a la palestra allò que realment és important per al comú dels ciudatans?
Tenim manca de discussions on discrepem formalment, sense por a ferir sentiments perquè, si contestem, ho fem amb arguments meditats sobre d’allò que s’escriu? O, ho deixem passar perquè el que diu l’altre és perquè vol lluir-se demostrant-nos la quantitat de coneixements que en té i si jo no estic interessat passe olímpicament?
A QD hi ha un grup de quatre rancis «sabuts», faltats de sorneguera i força erudits que s’allunyen de la realitat i estan tancats dins d’eixa campana de cristall que estan construint-se’n?
Si férem una enquesta, quin percentatge de quartondins estan sabedors del que ací s’està cuinant?
Hi ha varietat de continguts?
S’utilitza un llenguatge massa allunyat de la parla normal de l’home del carrer? Tampoc demane que es faça amb el llenguatge col·loquial, però sí amb aquell que arribe a tothom i que no haja d’estar contínuament agarrant el diccionari. Altra cosa seria si la pàgina de QD va nàixer amb la intenció de què només gent amb estudis que dominen llengües i temes d’altura intel·lectual puga servir-se’n.
Tenim una pàgina d’Internet que penja d’un fil molt fi I dèbil perquè depèn solament de la bona voluntat i el sacrifici personal i econòmic d’una persona? No ha d’oblidar-se que estem acumulant una quantitat d’informació valuosa per a la història del poble i si desapareix la pàgina: està garantida la seua conservació si s’allarga per molt de temps?
La intenció inicial s’ha vist desbordada i hi hauria de replantejar-se-la posat el desenvolupament que va adquirint-ne?
La capacitat del Servidor on Pepe emmagatzema la informació tindrà un límit, no? I supose que cada vegada és més elevat el cost si aquest creix, o no ho és així? La càrrega econòmica, encara que siga menuda, són diners! Sempre ha de ser Pepe «el pagano»?
Ara sembla que QD està despolititzada i és neutral, si canviara i fora dirigida de manera col·lectiva deixaria de ser-ne?
Els partits polítics «passen» del que ací s’escriu i només s’aguaiten quan hi ha pesquera?
Es podria editar el contingut de tant en tant sobre paper? Però…, seria una despesa ruïnosa? S’acceptaria i tindria «mercat»? Hi ha prou públic objectiu per poder-ho fer?
Exercim una vegada més de bons valencians i fem nostre el «pensat i fet» i actuem com la «llimonà» que es «desbrava» en anar-se’n les boletes del gas? Per la qual cosa una dia QD passe a millor vida sense més ni més?
Està falta d’una mica d’Humor ?
És de contingut polifacètic?
Possiblement jo estic en un altre món perquè m’he format en un treball on la discussió, l’examen minuciós dels assumptes, el plantejament d’alternatives, l’exposició sincera de la discrepància, l’estudi i el debat era «el pan nuestro de cada día» i no s’admetia l’amen perquè la realitat quotidiana sovint ens presentava problemes que tenien que haver-se plantejat prèviament, si no la maquinaria de l’empresa deixava de funcionar i, malgrat esprémer el cervell mentre durava la fase de projecte, sempre n’apareixien algunes, — evidents i previsibles segons els teus superiors, clar—, que no havies tingut en compte.
Tampoc demane que QD s’haja de convertir en el cresol elaborador de grans solucions d’erudits que il·luminen i siguen un far de referència on acudir davant de qualsevol problema.
He observat durant aquest temps que entre en la pàgina que s’han tractat temes de diferents tipus i bastants han passat sense pena ni glòria i, de tant en tant, les respostes tenien més a veure amb l’embolcall que amb el contingut, perquè malauradament ens fixàvem més amb el dit que amb la Lluna que estaven senyalant-nos.
Es pot fer alguna cosa per dinamitzar aquest inestimable instrument que ens ha ficat Pepe al nostre abast? Hem de previndre possibles contingències perquè com diuen: «tot allò que pot ocórrer ocorre».
No sóc, com he dit adés, una persona que predique solucions i més si cal amb un assumpte com aquest del qual estic servint-me i gaudint-ne per al meu esplai i distracció…, i a més debades.
El que queda en l’aire és allò de La Fontaine, però ara referit a nostra pàgina QD:
Què creiem que és?
Com ens veuen?
Què és realment?
Amics comença novament el curs i la vida continua.
SALVA
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
Bon dia Salva,és cert ja ha començat el curs, i de quina forma!! en una ocasió vaig dir que hi han 3 tipus d’homes ( amb llenguat-ge molt més vulgar clar ),hòmes,homenets i homenicos. Evidentment jo no puc contestar-li a totes les preguntes que planteja,què d’altra banda no en són poques,però crec que a unes quantes si i si m’ho permet,allà va:
1) El que ací apareix és el que interessa al poble de Quatretonda? NO
2) Tenim manca de discussions on discrepem formalment, sense por a ferir sentiments perquè, si contestem, ho fem amb arguments meditats sobre d’allò que s’escriu? SI,i és pot afegir què la «gent» encara te por de dir allò que realment pensa
3) Si férem una enquesta, quin percentatge de quartondins estan sabedors del que ací s’està cuinant? possiblement més dels què es pensa
4) Ara sembla que QD està despolititzada i és neutral, si canviara i fora dirigida de manera col·lectiva deixaria de ser-ne? ja vaig insinuar que QD estàva polititzada però e de dir que fou un erro perquè cadascú diu i escriu el que vol,ara visto lo visto crec què no era jo l’únic
5) Els partits polítics «passen» del que ací s’escriu i només s’aguaiten quan hi ha pesquera? evidentment,que és pensaveu! el poble de Quatretonda pareix ara una bassa d’oli
6) Està falta d’una mica d’Humor ? l’humor sempre és saludable i per tant…
No sé si podría contestar-ne alguna altra encara què algunes crec més convenient que les conteste el responsable de QD si vol clar,tan sols puc dir dos coses:
1- Estic totalment convençut que QD és neutral a tot allò que es vol exposar i per tant no tanca la porta a ningú,sempre guardant les formes clar, i em sembla be.
2- no hi ha massa participació ciudatana això es cert i sobre tot des de que es va imposar allò d’identificar-se, per tant cal preguntar-se; » porque será?» crec que ho tinc prou clar la gent de Quatretonda és com és que li anem a fer…
Salutacions per molt de temps,SALVA.
Jo supose que com tot en aquesta vida, QD va nàixer, ha tingut un temps de «glòria» i finalment caurà la seua popularitat, com ha passat per exemple en el «Grup de Dances populars de Quatretonda» o en els cursos de «Balls de saló» o com en mil coses més… però el que sí quedarà si alguna vegada se’n vol fer un estudi és que QD va ser la primera revista digital del nostre poble, i que es va fer per primera vegada una retransmissió del debat dels candidats a l’alcaldia 2011 gràcies a Fabian i a QD.
Des de QD s’agraeixen molt les col·laboracions de tot tipus,( quan més, millor) ja que el més difícil és dotar de contingut la revista per tal de mantenir viu l’interés dels nostres visitants.
És cert que els partits polítics van fer pujar molt el nombre de visites abans de les eleccions; van passar per ací i van pescar…ara, ja no n’hi ha interés.
De lectors i de gent assabentada de que QD existeix, sí que n’hi ha prou, però a l’hora de comentar o col·laborar, la cosa flaqujea, no sé si per por als ordinadors ( molta gent no sap com fer-ho) per no atrevir-se a dir el que es pensa o simplement no voler dir-ho per si de cas es pensen que som tal o qual cosa.
Espere que la gent continue col·laborant i si pot ser que QD continue viva almenys uns quants anys més.
Un treball immens. Una dedicació plena. Amb vocació de servir al poble que m´acull. Un lloc de trobada. Una plaça pública on ens aturem de tant en tant a parlar, reflexionar, discutir, argumentar, distraure´ns i calfar-nos de vegades el cap. El que menys importa, l´esforç econòmic. La nostra independència radica precisament en aquest punt, com deia aquella cançó : » na te debo, na te pido…viniste a mi vera…» *
Estic molt més que satisfet amb QD. He trobat amics. He conegut habilitats i saviesa de gent les quals desconeixia. Hem lograt la col·laboració de quasi tots els millors intel.lectuals del poble. Tenim més de 300 visites de diferents persones cada dia, Aquí entra qui vol. Escriu qui vol. Se´n va quan vol. Cada any oferim en PDF tot el que s´ha publicat per a què aquell què ho desitge puga descarregar-se QD anual.
Per a mi, QD és un somni que ha complit, als 2 anys i mig de vida, tots els seus objectius plenament. Ganes no ens falten. Fins quan…fins quan la pensa i el cos aguanten. QD vingué del silenci i se n´anirà en silenci, Quasi sense anunciar-ho. Res en aquesta vida és etern ni ho pretén.
QD ha sigut, és i serà allò que vulguen els seus col·laboradors, els seus visitants, els seus comentaristes. Jo simplement sóc un simple instrument a les vostres mans, quasi que res comparat amb tots vosaltres que cada dia m´animeu, la meua nòmina és eixa ! I ben pagat que n´estic !
Si em prergunteu que si es poden canviar coses, ampliar-la, millorar-la… sempre he contestat amb un SI clar i nítid. Tot depén de tots nosaltres. QD és i serà el que nosaltres vulguem que siga.
No se, intel.lígentíssim amic, si hauré o no contestat en part o en res les teues preguntes tan directes, tan lógiques, tan completes. Les coses són com són. Costen molt de canviar. De mantindre-les. De conservar-les. Però…no em preocupa el més mínim. Tu saps que, quan u fa el que pot, el millor que sap i amb les millors intencions no està obligat a més. I tu eres d´eixos. Salutacions corals. (Que diu aquell altre que també escriu aquí, a aquesta cosa, i que tan orgullosos estem d´ell…)…(permitieu-me que les coses bones dels nostres col·laboradors també se m´apequen…)
*Nade te debo
Nada te pido,
Me voy de tu vera
Olvídame ya,
Si has pagado
Con oro
Mis carnes morenas
No maldigas payo
Que estamos en paz.
No te quiero
No me quieras,
Si todo me lo distes
Yo nada te pedí.
No me eches en cara
Que todo lo perdiste
También a tu vera
Yo todo lo perdí.
Crec que expresseu un sentiment un poc pessimista. Després de les eleccions, crec que QD continua fent un gran paper. Posaré alguns exemples:
– L´ assumpte de les plaques de prohibit aparcar que estaven fora de la llei, es va saber gràcies a QD.
– De la Font Vella s’ha parlat molt, i s’han aclarit algunes coses gràcies a QD.
– A mi m’ha servit per a conéixer diverses opinions que, de vegades, he sopesat com a molt interessants i que han provocat algunes actuacions municipals. Tambe m’ha servit per a posar-me en contacte amb diverses persones de les que calia arreplegar certa informació rellevant a l’hora de programar algunes tasques.
Podria seguir però no es el cas. Crec que QD és una gran font d’informacio a l’hora de esbrinar quines són les angoixes del municipi. De fet, jo entre semopre que puc, encara que no sempre escric.
Pepe:
si fora intel•ligent (en grau summe?) no em faria preguntes perquè com diu la definició (*) d’eixa facultat de l’home, en tindria tanta que «em cauria garres avall» i me’n sobraria «per a donar i vendre» i, a més, seria un gran estult.
Amb les preguntes jo només vull ajudar, discernir, entendre, trobar-li sentit a tot, a la fi posar-hi el muscle més si cal perquè aquesta obra impagable, de la que estic sentint-me membre, siga cada dia millor.
Crec que tu si que eres sabedor que així ho és.
SALVA
(*) Facultat o capacitat de l’home per a comprendre el món de les relacions i prendre’n consciència, per a resoldre situacions noves per mitjà d’unes respostes també noves o per a aprendre a fer-ho.
José Luis:
Les preguntes, per se, no són pessimistes, si de cas seran les respostes que algú puga donar-ne perquè ja seran una opinió i jo, si m’he expressat bé, no n’he donat cap i, si bé ho mires, crec que ninguna de les dues opcions de «pessimisme» estan al meu escrit ni a les respostes que n’hi ha fins ara fetes.
Tot i que l’estudi i reflexió civilitzada de les opinions discrepants ha sigut sempre un dels motors principals de l’avanç de l’humanitat.
Salutacions.
SALVA
PESSIMISME:
1.— Doctrina o convicció filosòfiques segons les quals el món no és susceptible de perfeccionament substancial de cap classe o l’existència humana no té sentit fonamental.
2.— Propensió de la persona a vore i a jutjar les coses en l’aspecte menys favorable.
Perdona Salva però jo parlava de l´escrit de Rosa quan diu:
«…QD va nàixer, ha tingut un temps de “glòria” i finalment caurà la seua popularitat…»;
«És cert que els partits polítics van fer pujar molt el nombre de visites abans de les eleccions; van passar per ací i van pescar…ara, ja no n’hi ha interés».
Ahí està el pessimisme, no en les preguntes. I em preocupa l’opinió de que tan sols he estat interessat en QD per a «pescar». No és cert, entre sempre que puc i crec que és el millor mètode que tenim a Quatretonda en este moment per a esbrinar l’opinió pública municipal. Crec que QD ha fet un gran paper, i que continua fent-lo. Ja he dit que hem pres decisions basades en comentaris i/o persones de QD. I de segur que continuarem fent-ho.
Ui!!!! Ja m’he expressat mal altra vegada! en cap moment m’he volgut referir a tu en aquesta frase de la pesca. Estava pensant en altra gent que si se n’adoneu, era mooooolt habitual abans de les eleccions i ara… Ja res se’n sap. Tu has sigut un dels que han entrat «antes, durante i después» i a la vista està que quan s’ha fet algun comentari en referència a la vostra gestió, heu donat una resposta prou prompte.
En relació al que dic de que QD baixarà la seua popularitat, no ho dic perque siga el que m’agradaria, ho dic basant-me en el que he vist que ha passat en altres «coses» que han tingut el seu moment i com a exemple he posat «El grup de danses» que encara que continua gràcies a algunes persones que ho mantenen viu, ja no és, per desgràcia, el que era. Però de moment QD, té bona salut i esperem que per molt de temps!
Bona visió política sr José Luis no ho pose en dubte i veig que no deixa escapar l’oportunitat, que conste que els altres candidats haveren pogut fer el mateix però elss sabràn perquè no ho han fet, Però…
No estic d’acord en allò que ens vol transmetre i per tant crec que es deuria aclarir:
Diu vosté; És cert que els partits polítics van fer pujar molt el nombre de visites abans de les eleccions; van passar per ací i van pescar…ara, ja no n’hi ha interés”. Per qui ho diu perquè que jo sàpiga l´`unic que va fer campanya va ser el seu partit!! ja se,ja se que em dirà els altres no ho van fer perquè no van voler i és cert,ja ho he dit abans,per tant no és correcte el que afirmes altra cosa és que en alguns dels meus comentaris de cara al PP varen fer pujar la quota de QD que per cert diu molt del » morbo» que provoca i que li agrada a la gent del poble.
Després diu; em preocupa l’opinió de que tan sols he estat interessat en QD per a “pescar”. No és cert, entre sempre que puc i crec que és el millor mètode que tenim a Quatretonda en este moment per a esbrinar l’opinió pública municipal. Hòme!! sinó ha parlat d’altra cosa que només de política!!! no en negarà que David al menys ha comentat altres temes de menys interés per al poble cert, però a comentat ,i vosté? ,els altres temes no li preocupen veritat?
No posse en dubte i ja ho he dit que QD fa una molt bona tasca per al poble.
Crec que el tema principal d’aquest debat lèxic es basa en el públic que entra o entrava abans a QD, el sr SALVA molt be ho expressa, on està?, perquè calla i abans si que dia? a ja caic, es que ara Salva, la gent te el que volía i per tant tot es de colr de rosa, que no s’en adona? o com dien l’altre dia uns » serà Per Peròs»
Conscientment no vaig voler ficar a Sòcrates pel mig, però ara, veient que comencem a participar i donar respostes, us he de dir que la meua manera d’anar formant-me ha sigut una mica hereu, sense adonar-me’n, del pensament socràtic que ve a ser si fa no fa: «el saber no és només acumular informació, sinó en anar revisant-la ara i adés preguntant i indagant contínuament per consolidar la que en tens o modificar-la si cal i adquirint-ne de nova sense parar mai».No sé si ací caldria ficar eixa tan coneguda frase: «el preguntar ofèn?» I jo hi afegiria: «és que si no pregunte no sé!»
Ànim Pepe, paraula que com diu el diccionari de la RAE, procedeix de del llatí animus, i tu eres: «Alma o espíritu en cuanto es principio de la actividad humana», és a dir: de QD.
SALVA
Per aclarir, els textos entre comes estan copiats de Rosa, jo no he dit res, ho diu Rosa. També hem parlat de la Font Vella, de les plaques de prohibit aparcar, de l´ ecoparc, etc. Gràcies.
Tal vegada t’he comprés malament. M’ha donat la sensació de que hi havia un poc de desànim. He de dir que pot ser que a mi si que em dona la sensació de que les coses estan algo apagades. Però és cert que som lliures per a escriure o no. I hui QD és l´ únic mitjà que tenim per a sondejar les inquietuts dels veïns.
El tema de la pesca no te importància. De fet, les crítiques resulten necessàries, sempre que siguen objetives. És la manera de saber el que s’ha fet mal, per a poder corregir-ho.
Carai quin despiste,li demane perdó com altres vegades ho ha fet vosté,és cert, el primer comentari és de Rosa,ojo!! el segón crec què és seu en contestació al primer no? a i també és cert carall quin despiste tinc si,si,a parlat de les plaques de prohibit aparcar,de l’ecoparc,de la font vella, de… de… de…mmmm no se no m’enrecorde ara, Però, ja estem en els Peròs!! No ha parlat de ningún altre tema com , la marxa processional al crist de Juanen Manroc, els comentaris de Isaac, o els de Salva o els de J caballero o els de Miquel Sentandreu o els de la seua filla María, o sobre la setmana cultural o tots els reportatges que ha penjat Pepe, o el de les feste patronals del 2011 per ser més recient o els de rbenavent o…o…o…o. mare meua una cabassada més, com dia abans cadascú que jutge el que vullga que més dona no ho van a vore malament!! ( faltaria más ) si fins diuen per ahí que lo de Camps es tot mentira, tindrà collons la cosa.
És cert, no he parlat de tot, no només d’alguns temes. Hi ha algú que ho ha fet, que ha parlat de tot?. Pot ser haja parlat amb Isaac de manera privada? Però sobre temes exposats en QD. He d´ opinar de tot el passa a Quatretonda? Pot ser que de moltes coses, per exemple d’història, no tinga ninguna idea i no opine? Si parlem de rates penades, tu opinaries? I de paràsits? «No t’arrepentiràs mai de callar» ens dia el pare del tio Machancoses. Si opinara de tot, tal vegada algú diria «quin afan de protagonisme té, en tots els llocs clava la cullera, tot ho fa per arreplegar vots!! Però com no opine també ho faig mal. Val més caure en gràcia que ser gracios!!
Però he de dir que sóc una persona afortunada, al menys en QD, perquè tinc seguidors incondicionals que estan esperant que escriga algo per a llegir-ho i, de vegades, contestar.
Crec senyor José Luis que ens em desviat del tema principal, i tot siga dit pot ser no m’haja explicat tal com jo volía. No estic retragent-li que ho conteste tot,tan sols era un exemple del que has fet en QD i ojo, evidentment jo tampoc parle del que no sé ( per lo dels paràsits i demés que diu). Crec que el tema era de que ha hagut poca participació per part dels ciudatans d’aquest poble, i per tant, tu contestares i jo e fet el mateix. De tota manera jo el que volia expresar és del que està passant al poble al meu entendre i que ja anticipe que pot ser estiga equivocat o no, no ho se,el temps dirà. I ja per acabar per una bona temporada, li dic, no es preocupe que no vaig a desacreditar-lo, jo al menys ni vull caure en gràcia i molt menys ser graciós. en senc una persona afortunada tot i que no apreciada per alguns ja ho sé, tal vegada siga per dir sempre les veritats, a la fi rés m’importa per tant tranquil que no el moleste més,simplement perquè no tinc ganes, a! i gràcies per deixar-ho clar amb el comentari d’abans, com aquell, no coment.
Salutacions a tots.
Hola Pepe:
Acabe de llegir detingudament tot el que s’ha escrit. Abans no he dit res per que estava veremant i era impossible escriure, encara que si que llegia per damunt el que s’escrivia.
Internet és un nou mitjà de comunicació, més ràpid i immediat. És un avanç tecnològic extraordinari. La història de la nostra espècie és una constant per fer que la comunicació siga més ràpida i immediata entre nosaltres.
Només dir-te que la feina que estas fent és de molt d’agraír. Estas contribuint a fer que la comunicació siga més fluida. I això és encomiable. Com t’he dit altra, vegada continua com vas que estàs fent-ho molt bé.
Adeu
Pregunta innocent del tot:
Algú dels habituals de QD, gent que ha demostrat «de sobra» que sap llegir i entendre el que hi ha escrit, ha pogut pensar que les preguntes van dirigides contra Pepe Romero Nieva i els seu impagable treball?
MAL QUICO!
Si aquest animal amb dues cames, i que camina més dret que un ciri, no se les haguera fet mai, encara estariem fent bots a l’Àfrica amb els nostres cosins els simis. Amb tot i això jo no sé res perquè de l’asignatura de Ciències Naturals, ja ho he dit altres vegades, hem costà d’aprovar.
SÓC MOLT CASPORRUT!
«El saber no és només acumular informació, sinó en anar revisant-la ara i adés preguntant i indagant contínuament per consolidar la que en tens o modificar-la si cal i adquirint-ne de nova sense parar mai».
Algú dubta dels beneficis de respirar quan obrim una finestra i l´aire ens renova els pulmons i l´esperit? Qui no ha sentit ja, al nostre poble, l´intens i sanador aroma de l´art, la creativitat i la llibertat d´expressió que es cuina, amb paciència i estima, en aquesta meravellosa finestra oberta al MÓN, AL NOSTRE MÓN? Ànim senyor director, la conducta de l´ésser humà és capritxosa, però la seua curiositat per aprendre i gaudir d´aquest aprenentatge, en el camí de la vida, també. Dubtar i fer-se preguntes, senyor Salva, és molt humà, i per a prova, un botó: la de comentaris que ha desencadenat el seu escrit…però no es pense que la cadena es trenca ací…afortunadamente…
Salutacions
I tant que es pensa sr Salva,per ixa mateixa raó no li vaig contestar a totes les preguntes que formulava,entenc què unes més que altres anaven dirigides al sr Director i així ho vaig manifestar, així i tot pot ser que estiga equivocat, ara què com aquell, vosté és qui les a formulat per tant tan sols puc contestar-li allò de » puede que si, puede que no» ves a saber. Del treball de Pepe crec que està prou clar i ningú o posa en dubte una altra vegada. el que passa és que en tocar la » fibra» d’alguns,doncs ja se sap,no senta gens be pel que es veu,de tota manera aprofite per dir que m’en vaig de vacances per una temporada al cap i al fi com la cançó ( A quien le importa nada ), au fis a més vore.
Salutacions per molt de temps.
Maria:
això espere, tant de bo continuem preguntant i intentant aclarir una mica açò d’existir de l’ésser humà amb l’ajuda de les respostes dels que escriuen a QD.
Si l’àliga del conte s’haguera fet la pregunta que calia, en compte de lamentar-se, potser que almenys podria haver canviat d’aires, no ho creus així?
És un goig llegir-te perquè sempre tens la frase adequada i intel•ligent.
Vicent:
Bones vacances i gaudeix del que estiga al teu abast, ja vares veure que Déu així li ho va dir a rei de la Creació. (Sí, als «malpensats» encerten, que «disfrute» to el que puga, xe!)
Llegir no és només ficar la «m» con la «a» igual a «ma», la «p» con la «u» igual a «pu», la…, i així sucessivament, resulta que n’hi ha que saber interpretar el que estàs llegint, perquè si no…, eres un analfabet! Jo no tinc cap de culpa, redell!
Publicado 10 septiembre, 2011 en 6:20 PM
Hola David. Gràcies per les teues paraules d´ ànim i recolzament i més en un negoci d´aquestes característiques, de vegades amb qüestions delicades. Saps, que sense vosaltres, aquesta cosa no seria res de res. Opinions com la teua fan que el treball siga lleuger i agradable.
Salutacions.
Vicent Benavent
Publicado 10 septiembre, 2011 en 6:30 PM
Salva i resta de lectors, no vull que ningú pense que li estic tirant la culpa a algú i molt menys a vosté que quede clar.Simplement que quan u està ple deu fer be la digestió no creu? Estic totalment d’acord quan diu que llegir no és juntar sil.labes i prou evidentment,llegir és al meu paréixer entendre allò que ens vol transmetre aquell que ho escriu o siga ( hi ha que llegir entre línies moltes vegades), per això discrepe una mica quan diu de ser analfabet,ja ho se que no ho diu per mi,crec què afortunadament d’eixos cada vegada en queden menys, ara bé que sàpigen llegir ho pose en dubte.
Cregam que no estic molest en ningú simplement m’apetix “desconectar”temps hi haurà de tornar a calfar motors o parlar de les ” rates penades” com han dit per ací i sobre tot de veure qui està més encertat.
De tot cor un abraç amic Salva.
Pepe
Publicado 10 septiembre, 2011 en 6:51 PM
Hola Salva ! En cap moment se´ns ha passat pel cap que aquest article teu anava contra ningú, és més pensem que són paraules encoratjadores què allò que volen és aportar idees i debat per millorar aquesta cosa. I mira si en té d´interés que els comentaris són abundants i freqüents. Les teues paraules, com sempre tan encertades, inciten a la reflexió-revisió-acció, i això SEMPRE és i serà BO i POSITIU.Així que no et preocupes i continuem fins que el cos aguante.Que aquesta aventura crec ens porta a bon port. A mi m´ompli cada dia més…i el dia que així no siga…doncs no serà. Això és de tots i ho portem entre tots. I és de veres. El que passa és que coneixent el panorama no espere molt més del que ja tenim. És dificilíssim fer moure al personal. En aquest poble serem més de 100 entre mestres i professors en actiu.6 ó 7 metges. uns 20 advocats. Enginers de totes les classes. Uns 10 famacèutics. Més de 50 autònoms… enfí un fum…i fan la presentació d´un llibre i acudim quatre gats ! Hi ha molta tasca cultural per fer, per això, quan un jove s´atreveix a començar en aquesta aventura…com el cas de Isaac, per exemple, cal curar-lo i potenciar-lo.
Enfí, Salva…fem el que podem, per això el teu article ve al cas i és molt apropiat. Jo interprete que vols pensar quines coses podríem fer per ampliar, millorar, arribar a més participació…debatre i donar-li més vida a aquesta cosa. Jo crec que ni pagant el article a 100 euros, tindríem més del que tenim. La gent està farcida de coses materials i no arriben a valorar que hi han altres coses molt més sucoses més enllà de la matèria.
Ale, estigues tranquil i moltes gràcies per tot. Estem tranquils. I Nosaltres a continuar. Que el Nostre Senyor va començar amb 12 i mira la que va armar ! (PER FAVOR, QUE NINGÚ PENSE QUE ESTIC COMPARANT-ME AMB EL TOTPODERÓS ! )Rep una forta abraçada de tots nosaltres !
Si l´àliga del seu meravellós i emotiu conte s´haguera fet la pregunta que calia, en compte de lamentar-se, potser hauria fet alguna cosa més que canviar d´aires, senyor Salva; potser hauria descobert que LA POR, LA IMPOTÈNCIA, LA PASSIVITAT, ELS PREJUDICIS i EL VICTIMISME són gegants fantasmagòrics que aconsegueixen tallar-nos les ales i abandonar-nos a l´oblit. No és fàcil alçar el vol quan tots aquests fantasmes encadenen el nostre impuls vital. Tot i això, sóc de la opinió que no hauríem de jutjar l´àliga de covarda, al cap i a la fi ella va fer la seua elecció lliurement, la qual cosa és més que respectable. Potser si hagués gosat alçar el vol se´n haguera penedit aviat, qui ho sap? Hi ha persones que passen per la vida sembrant foscor i decepcions, d´altres que transiten sense pena ni glòria, dibuixant cercles de buidor i monotonia, i d´altres que rellueixen amb llum pròpia, contagiant el seu entorn de vitalitat i optimisme. Amb quin tipus de gent podriem començar la primera lliçó de vol? Cadascú que trie…
Aprofite per agraïr-li, amb humiltat, les seues paraules que han aconseguit emocionar-me.
P.D: La seua “uela” Maiteresa”, tot i que no havia anat a escola, hagués pogut oferir-nos unes classes de vol magistrals. De segur que l´aula pegaria un esclafit…
Salutacions
Tens raó, potser que eixos gegants fantasmagòrics dels que parles ens deixen en un estat catatònic i conformista; malauradament passa sovint a un toll de mortals, però jo sempre he tingut l’esperança que l’educació i el nivell d’estudis al que estem arribant ens faria més lliures per poder donar eixe nou pas el qual demane. Torne a repetir que saber no és només acumular informació i prou, encara que tingues un paper firmat pel Rei on diu quant de sabut eres!
De tant en tant ve a València un amic meu que treballa al CERN, —eixe laboratori d’investigació de la física de partícules que n’hi ha entre França i Suïssa—; en una de les ultimes vegades que estiguérem junts i després de xarrar arreglant el món sencer, acabarem recordant-nos d’aquesta mania nostra de «preguntar», d’aquell «per què» que des que érem un «cagons» i començàrem a dir les primeres paraules no hem deixat de fer-ho. «Salva, ¿tú sabes las cosas que dábamos por ciertas hace tres años en ese mundo donde trabajo y que al seguir investigando, i preguntándonos de nuevo el porqué, hemos modificado más de una teoría ciento ochenta grados? ¡Bendita sea esa cantinela del “por qué” infantil que no hemos abandonado nunca!»
Dius que l’àliga va fer la seua elecció lliurement, sí, potser, però no t’oblides l’influencia i la enorme pressió de l’entorn cultural on estàs movent-te. Mon pare em deia que al front d’Extremadura, on estava amb uns quants del poble lluitant en la guerra incivil nostra, als pobletans d’aquelles terres els entrava fàstic en veure’ls menjar caragols. Farà ara tres anys vaig estar recorrent algun d’eixos pobles seguint l’itinerari que he llegit al diari que va escriure Salvauret aleshores, amb més moral que l’Alcoià, mentre corria per les trinxeres. Vaig fer hi una caterva de preguntes a tothom per poder escriure sobre un fet que protagonitzaren els quartondins allà tan lluny. Entre altres coses que m’interessaven per a la meua història familiar em vaig assabentar que aquelles persones continuen sense menjar caragols. « ¡Oiga, qué angustia comerse esos bichos!»
Si parlem d’ancestrals pràctiques culinàries arrelades, i que la costum i la pressió de la cultura de l’entorn les fa veure com el més normal, em passa pel cap els ingredients, que no són vegetals, de la paella que s’ha fet «només fa unes dècades» pels voltants de l’Albufera.
Per què en deixar la innocència del xiquet ens resulta tan difícil continuar amb el: mare, per què…?, uelo, per què…?, Doña Mercedes, per què el Pisuerga passa per Valladolid…?, i què vol dir això que conta?, perquè no sé què significa… I doctor, per què no m’ho explica en cristià perquè no entenc res …?, i per què… ? I tots els per què que ens facen falta per saber i poder aclarir-nos mentre caminem per aquest bosc…?
L’àliga tenia a la lloca ben prop, no s’adonava que era més gran que ella? Per què no li ho preguntà? La tia Maiteresa la Redonda, ma uela, no m’ho va dir mai…, ni a mi se’m va ocórrer preguntar-li-ho. De segur estarien esperant-me els meus amiguets per anar a veure com arribava el Luxentino i parava al davant de la porta de ca Fermin l’albarder, enfront de cal ferrer i el cantó que fa el carrer dels Sants de la Pedra amb la carretera.
No sé perquè no s’ha publicat el meu comentari d’ahir,pot ser no vaig fer el » clik» on tocava,cert. Però no passa rés. Crec que és la primera vegada que em passa allò de no entendre massa el que he llegit al igual dic que tampoc s’ha entés massa el que jo e escrit, de tota manera aprofite per dir que espere que ningú s’haja sentit ofés doncs sap massa sr Salva que no és ixa la meua intenció,tot i que e de dir que lo de les vacances era » metafòricament» acaba de començar el curs i soc mestre,per tant això ens falta ara en la què ens està caigent. Tampoc i cregam que és cert em sent al.ludit per allò que de vegades s’ha intentat per part d’alguns perfilar una imatge un tant negativa de la meua persona com voler ferme callar o que tinc afan de protagonisme o què soc com els d’abans ja sabeu » un absolutista » o algo paregut.
Ës molt fàcil criticar desde les altures literaries si cap,demostrar el teu alt nivell cultural i el teu » status «, ja se sap » des de les altures sempre es veu tot millor » o aquella altra » des de la barrera es toreja millor el bou «,evidentment,és més difícil estar sempre xafigant l’arena que per cert ací a QD en son ben pocs, en temes que perocupen al poble i que conste que no ho critique que quede clar.
Llegir no és sols empalmar sil.labes,si uno llig el que siga i nó s’entera del que ha llegit caurà en la » inociència » o » ignorància» però no en el alfabetisme crec jo. Per acabar què m’enrotllat massa tan sols dir que pot ser l’àliga va ser covard al no voler volar, o, igual es sentía be amb les gallines i va pensar que a la fi no li feia falta doncs si estava bé «paquè»,de tota manera també cap la possibilitat de pensar que no volia volar perquè sabía que a l’hora que volguera o podría fer ja que ella al menys estava dotada dels mitjos per fer-ho, no podien dir el mateix les gallines.
Salutacions per molt de temps.
El sistema informàtic està una mica inestable aquest cap de setmana. Esperem que s´estabilitze. De gallines hi ha moltes i d´àligues ja sabem que estan en perill d´extinció, i de vegades paga la pena mimetitzar-se amb les gallines, que ja sabem que les àligues sempre han sigut pel que siga defenestardes de l´escenari…és una gran llàstima. De tota manera si eres àliga malament…si gallina, al putxero…malament està l´assumpte… a estes alturas més val ser puça o millor encara, una pedra o jo que se. Ara que si tens bona reposteria de vestits i disfresses, amb una per a cada ocasió i a viure molts anys. Que vaja! viure per a veure ! No obstant a tot el dit, que el Senyor ens agafe confessats i combregats què estan caiguent grosses com les pinyes americanes i això que açò solament és el principi i tant de bo que m´enganye de la A a la Z.
Salva: el meu pare , Jesus de Taleca tambe en contava contes de la tia Maiteresa.No se si es que seguem familia, o que es tipic de Quatretonda dir ,tio o tia a tot arreu. Com be tu dius, com no eu se teu pregunte . Un abras.
Juanpe, família, família no sé si en sou però de veïnatge pel carrer santets de la Pedra sí que en tenieu.
rbenavent
Ja sabem què l’ordinador de vegades és més capritxós que inclús nosaltres,les persones,que ja és dir,per tant no he dubtat en cap moment que fora un «fallo» humà crec que està ben clar. ( Jolines!!)
D’altra banda i per opinar que no siga, si s’extingixen les àligues,tots sabem què d’altres aus carronyeres en hauran també es podria dir ( pardals ), la gallina almenys diuen que fa bon caldo al putxero, per tant estic d’acord en què al final no es sap més que val la pena si ser àliga o gallina. Crec que és més fàcil tindre disfresa per a l’ocasió que anar sempre desmaquillat,de tota manera allà ell o ella. I per descomptat, de la A a la Z ens equivoquem tots i el que diga el contrari…
Lo celestial ho dixe per als que entenen com diuen a vegades,pot ser el millor siga » ver,oir i callar» que carall.
Pedro : la mare de Salva era cosina germana de ton pare i Salva cosí germà del meu home. La mare de Salva germana del pare d´ ENRIQUE. y JESUS de taleca i el tio EMILIO el forner cosins germans. perdoneu per les faltes…..
Em sembla molt interessant el debat que s’ha generat amb les preguntes. Crec que de vegades se’ns oblida una qüestió: què és allò més important? Segurament per a cadascú de nosaltres allò més important siga una cosa diferent. Potser en la diversitat d0opinió estiga la resposta adequada. Pepe, des d’ací t’anime a continuar perquè tu ens has obert a moltes persones una finestra cap a la llum de l’esperança. No importa si hi ha més o menys col.laboracions, si hi ha més o menys comentaris. L’única cosa importnat per a mi és que QD continúa viva perquè tots nosaltres estem ací, de una manera o d’una altra, de vegades més a prop i d’altres més lluny. però mentre hi haja gent que llig i gent que escriu, gent que pregunta i gent que opina, tot açò paga la pena. Llibertat d’expressió i una eina de comunicació que ens aprope una mica tots els qui compartim una pertanyença: som de Quatretonda i no volem perdre el contacte. Gràcies Pepe per tot i anime a tots els lectors i colaboradors a seguir compartint paraules, idees i emocions. Bona nit.
Senyora Pura, no ha fet ni una falta ! però encara que les havera no té el per què demanar disculpes. cadascú fa el que pot. Gràcies per la informació i…avant !
Maria : tu i jo estem en la mateixa sintonia i simfonia. Estic al 100 x 100 amb el que has escrit. Gràcies a tu que cada vegada que aqui escrius vens a omplir de brisa fresca aquest lloc !
La tia Maiteresa la Redonda —la millor contacontes que n’hi ha hagut, almenys per a mi—, i el tio Micalet eren germans, ho vaig dir l’altre dia. Pura t’has expressat molt clar!
Estic fent un viatge i no vos puc contestar amb més detalls. Disculpeu-me.