coneixent el món verd ( II ) : les compostes
Coneixent el Món Verd (II): les Compostes
“Me quiere…no me quiere”. Aquesta és una frase que de menuts usàvem quan arrancàvem els “pètals” de les margarides. Però…que vos sembla si en compte d’arrancar un únic pètal, en realitat estavem arrancant-ne cinc de cop ?? Doncs així és: es tracta de 5 pètals fusionats formant una única llàmina. Açò és una de les característiques de les plantes de la família de les Compostes que inclou espècies comestibles (encisam, llicsons, borratxes, cama-roges, cartxofera), medicinals (camamilla, calèndula, té de roca), ornamentals (margarides) i males herbes com el card sant, calcides, joliverda, llapassa i el joca-sapos. Es tracta d’una gran família de plantes, cosmopolita i que consta d’unes 25.000 espècies mundials de recent evolució. Per fer-nos una idea de la seua importància, en un territori com el barranc de la Font Vella i els seus voltants podem trobar fins a 40 espècies diferents, nombre que s’incrementa notablement si pugem a la Serra. Però, tal vegada, el més curiós d’estes plantes és que allò que n
osaltres creguem que és una flor, realment és un conjunt de flors (d’ací el nom de Compostes). És a dir, una margarida NO és una flor, sino que és un grup de desenes o centenars de flors molt xicotetes i pegades entre elles formant el que tècnicament s’anomena inflorescència (capítol). Per posar un exemple visual: en la foto de la cama-roja (mirar dalt) cadascun del rabets o filets que naixen del centre és una flor diferent. Per tant, eixa “flor” blava està formada en realitat per una vintena de xicotetes floretes. El mateix ocorre amb la cartxofa: cada fil blau que naix del centre és una flor diferent.
Sé que és un poc complex d’entendre, també d’explicar, però es tracta d’una de les facetes més curioses d’algunes de les plantes que més coneguem ja siga perque les mengem o perque donen color als nostres jardins.
He preparat aquest esquema que pot ajudar a entendre l’organització dels capítols. Podem veure que la margarida està configurada per dos tipus de floretes: les exteriors blanques i les interiors grogues.
Isaac
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
Hola Isaac:
Molt bé, es molt interessant. Certement dificil d’explicar i també d’entendre. Alló que no es veu amb la realitat que percibim no es facil d’entendre.
Però molt bé i moltes gràcies per la teua explicació.
Quan dius que són de recent evolució, vols dir que evolutivament han aparegut no fa massa temps?
Un altra cosa. En l’evolució de les especies les plantes quan apareixen? I les plantes amb flor quan?
Adeu i gràcies.
David
Hola David,
Sí, efectivament les Compostes han aparegut més recentment en l’escala temporal geològica, en comparació amb altres grups de plantes, per bé que no hi ha un acord unànim en els millons d’anys que fa d’això.
Pel que fa a l’aparició de les plantes terrestres, aquestes aparegueren al voltant del periode Ordovicià (Era del Paleozoic) fa aprox. uns 480 milions d’anys a partir de certs grups d’algues unes de les quals, com diré més avant, les tenim a la Font Vella. Posteriorment, durant el periode Silurià (uns 400-440 m.a) desenvolupen teixits (xilema-floema) que els permeten transportar la saba a grans distàncies cosa que afavorirà la diversificació i la ràpida evolució i aparició de noves espècies en el Devonià (400-350 m.a). Els grans boscos de gimnospermes (pins, ginkgos, etc) aparèixen fa uns 300 m.a i, finalment, les plantes amb flor o angiospermes ho fan fa uns 140 m.a. (durant el Cretaci). Hui en dia, les angiospermes són les dominants en pràcticament tots els ecositemes.
Isaac