ON ETS ?
ON ETS
Mire dins de mi
i què veig?
Mire i mire,
però no veig res.
On he estat
tot aquest temps?
Què ha passat?
Avui ja no hem conec.
I sent una veu que crida:
on ets, on ets?
No t’amagues,
no t’amagues més;
no tingues por,
tot anirà bé.
Què ha sigut
d’aquell cor valent?
Què ha passat
en aquest temps?
I sent una veu que crida:
on ets, on ets?
Fes la teua vida,
que no t’importe
el que pense la gent;
fes la teua vida
sense mirar enrere,
que no et pare res.
Què ha sigut
d’aquell esperit seré?
Saps d’on vens?, on vas?
No perdes el temps!
I sent una veu que crida:
on ets, on ets?
Maria Sentandreu
Quatretonda, juny 2002
Maria Sentandreu és llicenciada en periodisme. Poeta. Amb un gran cor i una gran sensibilitat.Versos intimistas. Poemes d’experiencies vitals. Maria pregunta a l’univers i espera respostes senzilles alhora que trascendents.
Un poema intimista, tranquil, seré…per aquells que sentim el vers en la sang…aquest poema és el tranquilitzant que susbstitueix a la química farmacèutica per a deixar endinsar-se en l´anima d´aquell qui reflexiona aquestes lletres tan plenes i esperançadores a la recerca d´un mateix. El que més m´agrada: «…no tingues por, tot anirà bé…»
Enhorabona, Maria. No és fàcil despullar l´ànima.