els aràcnids, uns amics especials.

els aràcnids, uns amics especials.

The InfoVisual.info site uses images to explain objects.

Els aràcnids, uns amics especials

 No ens espantem!!! En tot cas, agraïm a aquests animals el seu paper en el control de les poblacions d’insectes; la seua actuació ens és indispensable: depreden mosques, mosques de la fruita, mosquits, llagostes, vespes i altres insectes que ens resulten fastigosos o perjudicials. De fet, un estudi teòric de Turnbull (1973) preveia que les aranyes que viuen en una hectàrea poden consumir, al final de l’any, uns 47.500 kg d’insectes. Una altra peculiaritat dels seus hàbits alimentaris és que sovint mostren canibalisme (es mengen als seus congèneres).

D’altra banda, els aràcnids comprenen unes 60.000 espècies, distribuïdes majoritàriament als tròpics encara que a les nostres latituds tenim una bona representació. Entre aquestos, trobem els àcars, escorpins, opilions i les aranyes. Una de les seues característiques, com tots sabem, és que tenen 8 potes. Possiblement, els més desconeguts siguen els opilions: es tracta de les anomenades “aranyes de potes llargues”. Segur que n’hem vist a les casetes de camp, en les parets. Són totalment inofensives per a l’home i s’encarreguen de menjar carroña (insectes morts). Al nostre poble, els opilions viuen sobretot a la Serra, entre la fullaraca o sota les pedres, i són dels pocs aràcnids que viuen en grups.

A la Península Ibérica hi trobem unes 3 espècies d’escorpins, una de les quals és bastant abundant al poble. Es tracta del Buthus occitanus, de picadura molt dolorosa però no mortal. El trobem, preferentment, a qualsevol lloc de la Serra, però li agrada el terreny arenós, com n’és el cas del Pinar de l’Avenc, del Pla de Penya, la Mina de Paco, etc. ja que l’arena fina els permet excavar i refugiar-se sota les pedres. De vegades, quan vegem un còdol gran i una obertura d’uns 3-4 cm2 a sota, això ens indica que estem a la porta d’entrada d’un “niu” d’escorpins.

Les aranyes són el grup d’aràcnids més biodivers, amb més de 40.000 espècies i, en contra d’allò que podiem pensar, solament unes 6 espècies són venenoses per a l’home i sols una és agressiva. Ja en parlarem més sobre aranyes…

Finalment, el grup que presenta més enemics per a l’home és el dels àcars. Es tracta d’aràcnids que en la majoría dels casos s’han d’observar a la lupa exceptuant, p.ex., les caparres. Alguns són detritívors i ajuden a formar i fertilitzar el sòl, però el major percentatge d’àcars són paràsits de plantes (com la famosa “aranya roja”) i d’animals (com el que provoca la “sarna”). Inclús hi ha àcars paràsits d’organimes aquàtics. El pitjor problema que duu aparellat l’atac d’algún d’aquests àcars és la transmissió de malalties víriques (com les febres hemorràgiques) i bacterianes (tularèmia, carbuncle, erisipela, etc.).

Per tant, de tots els aràcnids amb els quals podem entrar en contacte, els àcars guanyen el premi al nostre rebuig i desconfiança, però cal considerar que són un combustible necessari per al motor de l’evolució per selecció natural.

Isaac

7 Comentarios

  1. Pepe

    Isaac : En nom d´aquesta xicoteta comunitat de pensants quartondins et felicite i t´anime a que ens il.lustres i ensenyes. Els teus escrits són com aquell oasi enmig del desert. Ets exemple d´ eixa joventut que tant necessita la nostra societat i que per desgràcia no abunda. Has tingut el coratge de llançar-te en aquest mitjà de comunicació. I si no.. observa al teu voltant i comprovaràs que no exagere. Has tingut la suficient força d´escriure i defensar un dels ben més preciats: el nostre entorn, la nostra mare Natura, que és com dir la nostra supervivència i el nostre futur.I parlant de natura. L´altra vesprada, fent la meua ruta diària del colesterol quan el dia es deixava véncer per la nit, vaig observar molt de prop un imponent mussol reial, més gran que un gall de corral dels d´abans. Em vaig quedar sorprés i aturdit. I vaig pensar : aquesta vesprada un gran mussol m´ha alegrat la vida…i em vaig sentir l´home més feliç del món al contemplar un exemplar d´aquelles característiques. La llàstima, que l´adonar-se de la meua presència, es va enlairar molt pesadament i es va perdre en un bancalet abandonat d´anouers.

  2. David Mahiques Alberola

    Hola Isaac:
    Molt interesant el que ens contes. No sabia del periil dels acars i la seua relació amb la sarna. Si maté algun conill en sarna ja em ciudare de no tocar-lo.
    Continua aixina i ratifique tot el que et diu Pepe.
    Adeu

    David Mahiques

  3. Isaac Garrido Benavent

    Gràcies per les vostres paraules encoratjadores.
    És una afició com una altra, encara que és veritat que amb la quantitat d’oci que ens ofereix la societat actualment, cada vegada som menys els que dediquem a contemplar l’entorn. Només caminant pels camins del terme, com diu Pepe, ja es poden observar situacions o fets que sols els hem vist als documentals de la 2. Per exemple, farà un mes, els amics vam anar a peixcar a Xeraco. Mentre treiem un peixet, ens va eixir una serp (colobra, supose) de baix dels peus. Va agafar el peix mentre aquest encara estava enganxat a l’am i, després d’aturdir-lo, se’l va empassar davant dels nostres nassos (per sort, la serp no es va engolir l’am). Va valdre més observar açò, que si haverem tret una vintena d’anguiles.
    Ànime a la gent que es detinga a observar la natura: molt a sovint es veuen «coses» que ens deixen bocabadats i que ens ajuden a estimar l’entorn.
    Isaac

    P.D.Si teniu curiositat per veure la xicoteta grandària de l’àcar que provoca la sarna, busqueu en «Google fotos» el nom de Sarcoptes scabiei. De vegades, els meus menuts són els que més «mal» fan (com passa en el Barça…).

  4. Rosa Mahiques

    Isaac, he buscat al google les imatges de l’àcar que provoca la sarna i m’han esgarrifat. Supose que si ens agarra eixa enfermetat n’hi haurà tractament, o no?. Del que n’estic segura és de que a partir d’ara eixe animalet em donarà molta més por que fins ara li tenia.

  5. Maria Benavent Benavent

    Isaac ,m´agradaria agraïr-te que compartisques els teus coneixements i el teu temps amb tots nosaltres. Hi ha persones que tan sols es mouen per interès, a l´hora d´oferir el que tenen o el que produeixen. Enhorabona i endavant.

  6. Isaac Garrido Benavent

    He estat buscant tractaments naturals per a la sarna mitjançant plantes (fitoteràpia) i n’existeixen uns quants. Entre ells està el timonet, el qual té un acció antisèptica i antiinflamatoria per la qual cosa reduïx la picor. El pi també s’ha utilitzat per les seues propietats emolients que disminuixen i ablanen la pell inflamada. L’all i els tés de ruda també s’han utilizat com a antisèptics. I, finalment, extractes d’una planta originària de la India i Birmània anomenada «arbre del Nim» (Azadirachta indica) poden actuar com a bons insecticides per matar els àcars, encara que no està del tot comprovat.
    Tal vegada, les persones majors de poble coneguen altres plantes autòctones que fagen la mateixa funció. De totes maneres, el millor serà acudir abans al metge, no?

    Isaac

  7. Rosa Mahiques

    Gràcies Isaac; és clar que si em veig alguna taca de sarna aniré al metge,però m’agrada saber que sí que es pot curar.

INCARDINATS

AVUÍ

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

ARA MATEIX

Users: 1 visitant, 1 cercador

CONTACTA AMB NOSALTRES

unaveudequatretonda@gmail.com

LA CAPELLA RESTAURADA

IN MEMORIAM VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

ROSELLES QUARTONDINES