lalo cura de la crisi

Lalo cura de la crisi

Després d’anys oblidant-nos de les nostres arrels espanyoles ara tornem a cantar la cançó de Lolo Agranera “Mi lalo me lo lobalon”.

 I és que sempre passa el mateix, teníem al sanador Lalo ja en nòmina i estàvem vacunats, i pensàvem que ja res ens faria veure la cara al cru capitalisme.

 Així i tot, fa poc ha eixit un sense vergonya anti-Lalo que ens ha recordat el que tots sabíem. Que el món està en mans del capital i que els polítics serveixen per poc. Alessio Rastani, que diuen és un frau, ens ha posat en evidència. Ara aquells que no han sabut fer res per evitar la crisi diuen que aquest sense vergonya antiLalo és un frau.

 Farem un poc d’història. Lalo, sanador de professió va posar un anunci a la premsa:

“ Lalo cura de la crisi”

Aquest anunci el va posar poc després del crack del “corralito”, venent el xerop per a la malaltia abans de que aquesta fora.

Així els ciutadans de capitàlia és van posar en tractament anant a la consulta d’aquest sanador, que ja anunciava el futur que tindríem.

I compraven un pis, i guanyaven salut Lalal, i el venien i els xorrava la bava de la salut que hi tenien, i tornaven a la consulta de Lalo per més xerop.

O no recordeu el valor d’un pis, que sols serveix per habitar, però que el preu no tenia res a veure. Vam confondre preu i valor de les coses. ¿És que estàvem sonats? O ¿És que no podíem fer res més en capitàlia?

Sols alguns eremites marginats per capitàlia per no seguir les seves creences van llegir be l’anunci de la premsa fet per Lalo:

“La locura de la crisis”

I el seu preu van haver de pagar a capitàlia.

 Quan el “tinglao” feia olor, i estaven a punt de descobrir aquest farsant anomenat Lalo, aquest va desaparèixer i va dir que era ell el que necessitava xerop per mantenir capitàlia, o no faria més préstecs de salut. El sanador de capitàlia necessitava que el sanaren. I així ho van fer el polítics, fotent als malalts que abans visitaven a Lalo.

 Però enlloc de perseguir i tancar a Lalo, la gent de capitàlia, les autoritats i poders van començar a recantar la cançó espanyola de Lolo Agranera.

Mi Lalo me lo lobalon

anoche cuando dolmia….

 donde estalá mi Lalo

donde estalá mi Lalo

donde quiela que esté

mi Lalo és mio…..

Avui, Lalo s’ha canviat de nom i s’anomena Lolailo i rau darrere bruixots del capitalisme (economistes) que formen esglésies mundials que diuen als polítics (escolans i abanderats) com fotre als pacients de Lalo, si és que volen que Lalo torne.

I als seus discursos ens diuen –Heu de prendre menys xerop “per a ofrenar”-lo a l’església i així “tornarà la gloriosa venguda de Lalo”. – I els polítics creuen en aquestes esglésies, i aquestes esglésies tenen fam, i Lalo és Lolailo, i xupla xerop.

 A les esglésies de capitàlia enmig de la cerimònia, quan alcen a Lalo, tots canten en llengua alié:

Lalo, Lalo,

Lalo és el Senyor

dios de las finanzas

llenos estan las arcas de los ricos

de tu gloria…….

 El rebateig dels Sants catòlics i cristians s’han reformulat segons axiomes matemàtics i es diuen una formula matemàtica: (iuπ)

i: nombre imaginari, diuen que és l’arrel de menys 1

u: vector unitàri en la direcció del fluxe del capital.

Pi: nombre nexe d’unió entre la geometria lineal i la corba (3,14159…..)

Els nous sants, els iupis campen celestialment per les borses d’arreu de capitàlia executant la voluntat del seu senyor Lalo…….

I compte comptat, ja s’ha acabat.

Qüestions a respondre

¿Quí és Lalo?

¿On és capitàlia?

Joan Benavent i Gomar des de www.quatretonda.net, de vegades pensador.

Pepe

El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.