l´hortet, octubre

 

Miquel Sentandreu

(Per ala Comissiód’agricultura ecològica d’Indignats Quatretonda. 15M)

 El mes d’octubre es un bon moment per a començar a plantejar-se el cultiu d’una parcel·la d’agricultura ecològica a xicoteta escala. Amb l’arribada de la tardor acurta el dia y baixen les temperatures. Les plantes frenen la seua vitalitat i tot l’ecosistema comença a entrar en una mena de letargia que anticipa la vinguda de l’hivern. Es temps de recolliment y reflexió, tot invita a la calma, a fer-se propòsits d’esmena, de canvi, d’inici de nous propòsits.

 En octubre podem triar la parcel·la, dotar-la de reg, instal·lar una barrera de protecció per a evitar l’entrada dels conills, buscar les provisions de fem, preparar el muntó de compost, estudiar els productes que podem utilitzar en agricultura biològica, planificar els cultius que pensem plantar o sembrar, estudiar les associacions y la rotació dels cultius i preparar un calendari per a tot l’any.

 Estes tasques en cara que les planifiquem en octubre, tindrem tot l’hivern per davant per a poder-les dur a terme sense preses ni angoixes.

 Els objectius a l’hora de cultivar un hortet ecològic poden ser múltiples y ben variats:

-Autobastir-se d’alguns aliments que podem cultivar amb les nostres mans.

-Aconseguir aliments lliures de substàncies tòxiques.

-Conéixer i millorar les tècniques d’agricultura ecològica.

-Contribuir a la millora del medi.

-Compartir inquietuds, dubtes i coneixements amb altres persones interessades per l’agricultura ecològica i la sostenibilitat dels sistemes de producció.

-Prendre consciència de l’evolució cíclica de la vida y tot el que l’envolta.

-Fer exercici físic en un espai de natura, amb la mirada posada en una sèrie d’objectius y resultats que van més enllà que la mera qüestió del culte al propi cos.

-Enfrontar-se als reptes que vagen eixint sense perdre l’aplom, amb la certesa de que cada any comença de nou el cicle y ens dona noves possibilitats de correcció i esmena.

 Una vegada localitzada la parcel·la, podem escampar el fem de forma superficial. Si es tracta de fem d’ovella o cabra, amb poca palla, escamparem un mínim de 400 quilos per fanecada, fins a un màxim de 2.000 quilos per fanecada, es a dir entre 0,5 quilos i 2 quilos de fem per m2. Però si el fem du molta palla, que es el més habitual, podem incrementar estes quantitats fins i tot al doble.

 Si treballem la terra de forma manual amb la forca de doble mànec, tindrem rastres de uns 40 o50 cm. d’amplària, separats uns dels altres per una senderola d’uns20 cm. per on transitarem sense xafar la terra treballada. En aquest cas si tenim fem amb molta palla palla, utilitzarem uns 20 quilos de fem per cada 5m. lineals de solc, aproximadament un cabàs de veremar per cada5 m. de solc.

 Am el terreny femat, farem una cavada fonda per a estovar la terra i facilitar l’arrelament de les futures plantes. Açò o podem fer de forma mecànica amb una o varies passades de ganxos amb un tractor gran, de forma que remoga les capes més fondes sense voltejar-les.

Però també ho podem fer de forma manual, amb ferramenta més ximple: aixada, forca de doble mànec, aixada de roda, ganxos de mà etc. Pot ser que semble un despropòsit  preparar la terra amb tècniques manuals, però amb bona ferramenta com la forca de doble mànec (que ens permet cavar amb una profunditat d’un pam sense castigar l’esquena) i amb el terreny en condicions, que estiga be de saó, ens sorprendrà vore que condeix molt més del que en principi podríem imaginar. I a la vegada ens dona la possibilitat de fer un exercici d’esforç, moderat o intens, atenent al ritme de treball, que ens permetrà entrenar el cos sense esgotar-nos. Al cap i a la fi la pràctica del tenis, el footing i molts altres esports, tenen entusiasmada a molta gent i també requereixen esforços, i es duen a terme de forma manual o sense aparells massa complicats.

  Pel que fa a l’esforç físic, el treballar a l’horta pot tindre les mateixes avantatges que  qualsevol altre tipus d’esport, amb l’avantatge afegit de que les motivacions poden ser més clares i objectives, i els fruits més sucosos i plaents. Es una ximple qüestió de mentalització, on podem fins i tot inventar-nos, assumir i aplicar el concepte d’agroesport si ens resulta d’alguna utilitat.

 El treballar la terra de forma manual té l’avantatge de que podem fer-ho només als llocs concrets on tinguem previst plantar o sembrar els futurs cultius, sense necessitat de remoure tota la parcel·la a un temps, i deixar sense cavar les senderoles entre cultius per on transitarem per a evitar xafar las taules cultivades.

 Si ens em iniciat a primers de octubre, tal vegada a finals de mes ja podem tindre alguna tauleta preparada per a plantar ceba tendra, o podem sembrar algun rastre d’espinacs encara que siga una miqueta tardà. I en la última setmana de octubre o la primera de novembre sembrarem les faves. Si tenim el terreny a punt també podrem sembrar o plantar altres hortalisses com: alls tendres, alls porros, bledes, boratja (borraja en castellà), cols, ensiams, juliverts, pésols, raves i escarola.

 Per tot el més d’octubre podem també sembrar abono verd en les taules ja treballades, una barreja de llavors d’avena i edros que sembrarem en els rastres destinats a futurs cultius de primavera, y les deixarem créixer fins a la primavera, llavors les segarem o triturarem i uns dies més tard les incorporarem a la terra.

 En el lloc que ocupen un parell de rastres podem organitzar el muntó de compostatge, que servirà principalment per a desfer-nos de  restes de les collites i males herbes que una vegada descompostes incorporarem de nou a les terres cultivades.

 Per a fer hortalisses, el tipus de reg que funciona bé es per goteig, amb gomes contínues del 16 que duen incorporat un punt de goteig cada 25cm.

 A partir d’octubre podem preparar ja els clots per als arbres que vulguem plantar en gener o febrer. Cavarem un clot y barrejarem la terra amb un cabàs de compost o fem ben descompost i el deixaren a punt per a la plantació.

Es  també un bon moment per a començar a sembrar les llavors dels arbres per a fer planters.

 Si ja teniem l’hort en marxa de la temporada anterior, al mes d’octubre podem estar collint: tomaques, pimentons, albergines, carabasseta, bledes, api, ensiam, porros, raves, remolatxa, safanòries, espinacs, juliverts…, unes seran les últimes del estiu i altres les primeres de la tardor.

 Si tenim arbres fruiters serà l’hora de recollir: pomes, peres, caquis, raïm, anous, ametles, bellotes, garrofes…