Seleccionar página

preguntes ( II )

preguntes ( II )

Agustín Argüelles en presentar al públic de Cádiz ja acabada la Constitució de 1812, digué:
                                                                      ¡«Españoles, ya tenéis patria»!
Aquesta frase ens la deia un mestre del qual he parlat en una altra intervenció meua, l’anomenaven Don Paco o Don

Paquete, i no era massa ben vist pels regidors del meu col·legi perquè tenia unes idees una mica revolucionaries per a l’època, estàvem en plena postguerra i xiton que xiton perquè qualsevol paraula podia tindre connotacions antipatriòtiques, tots en sabíem des del bressol que:
                                                            «España es una unión de destino en lo universal».
Tingué l’atreviment de comentar-nos que amb «La Pepa» havia començat a ser nostra nació, que abans només existien uns territoris d’uns reis que els tenien «en propietat», on aquells eren els sobirans i nosaltres els seus vassalls.
Pobre Don Paquete, durà poc al col·legi, acabà donant classes particulars de Comptabilitat Mercantil a sa casa i tingué molta sort que no l’empresonaren «por ser rojo i masón».
D’aleshores ençà ha sigut una idea aquesta de nació i d’Espanya que no m’ha fet perdre el son mai, però sí que ara que venen eleccions torne a plantejar-me una sèrie de preguntes per veure de quina manera puc escollir el millor individu que puga representar-me per defendre els meus interessos .
Ja ho he dit altres vegades, jo sóc un ésser d’esperit àcrata però pragmàtic…, quin remei em queda vivint dins d’una societat? Podria anar-me’n i fer vida d’anacoreta, potser, però m’agrada tindre l’aigua fresqueta al frigorífic, llum elèctrica, un «arradiet» per oir les noticies, una butaca on poder llegir, finestres ben tancades perquè no entre l’aire a l’hivern, bon foc a la ximenera… Com veureu poca cosa!
Anem a Espanya ja, me caguen déna! I que cadascú se les conteste com si fóra un test personal. Tot i això si ho vol fer, perquè a mi «no em sabrà gens de mal» si no ho fa.
·        —Existia Espanya abans de 1812?
·        —Existeix majoritàriament al nostre territori  l’esperit de sentir-se espanyol?
·        —La «patria chica» està per davant de la gran o és que aquesta última no la sentim com a tal i és tot una pantomima que tots plegats estem acceptant?
·        —Només hi ha tan de patriotisme en guanyar la selecció de futbol? Per aquell qui no ho sap això passa quan la gent es fica la bandera com una capa i es pinta el rostre amb els colors groc i roig con ho feien els indis apatxes.
·        —Tenim una sola bandera nacional (la bicolor) o també  una altra (la tricolor) amb el morat que representa a Castella? Dues banderes, dues Espanyes?
·        —Dur la bandera bicolor és de ser feixista perquè fou la que portaven els que guanyaren la guerra incivil? No la va instituir Carles III al segle XVIII? No hem d’acatar la Constitució?
·        —N’hi ha que reverenciar tant el tros de tela “per se” o per allò que representa? Com ho fem amb la imatge d’un sant?
·        —Açò de les autonomies és al federalisme com la xicòria és al café?
·        —El nacionalisme perifèric va nàixer de la mà de la burgesia per defendre els seus interessos?
·        —El mortal «de a peu» està conscient de què significa ser independent nacionalista? O és només un moviment de
  • Facebook
  • twitter
  • Gmail
gent «il·lustrada»?
·        —La «bota castellana» continua tenint-nos sotmesos? O ara ja només és una «espardenya» i descordada?
·        —Quanta gent sap que ací a València en temps de la dictadura després de l’himne regional, si «tocaven» la Marxa Real (actual Himne Nacional), les «pitades» es podien oir més que la música?  Exceptuant, clar, a l’eixida d’un sant de qualsevol església en una processó, i ara sí, tothom l’oïa respectuosament.
·        —Quant faltava perquè el Parlament espanyol aprovara l’Estatut d’Autonomia de València abans del 18 de juliol de 1936? Per uns pocs dies no fórem «Històrics»?
·        —Per què Catalunya, País Basc i Galicia? No teníem furs com aquestos abans del decret de Nova Planta? Doncs, també hauríem d’haver sigut «comunidades históricas», o no?
·        —Per què el transvasament de l’aigua de l’Ebre era idea del PSOE i la dreta el bloquejava allà pel 1936? I ara, per què…?
·        —Hem de ser valencians abans que espanyols alhora, o al inrevés, o valencians només, o espanyols només?
·        —Per què si sóc espanyol, mentre jo estava fent el Camí a Compostel·la, un metge d’un ambulatori de la Seguretat Social de Ponferrada (Lleó) no volgué fer-me una recepta d’un medicament perquè no era d’aquella comunitat? Sé que no vaig ser l’únic i continua a hores d’ara fent-se encara a altres indrets.
·        —Per què fent eixe Camí, a Sàrria em preguntaren la raó per la qual no volem els valencians donar-li aigua als catalans? Manipulació dels mitjans d’informació interessada o «despiste nacional»?
·        —El vot d’un andalús té el mateix pes que el d’un basc? No som tots iguals segons ens diu la Constitució del 78? Per què el PNV amb menys vots trau més diputats que EU que n’arreplega un fum més? És la llei? Sí!
·        —Si Espanya és propietat d’una part només dels seus habitants: per què tinc que anar a votar?
·        —Si per fer la Transició tothom va cedir una mica o un molt, per què ara n’hi ha qui no vol cedir-ne ni un pam?

«Qui no vol pensar és un fanàtic, qui no s’atreveix a pensar és un covard y qui no sap pensar és un idiota».
                                                                        Francis Bacon.

Un apunt només per acabar:

Als valencians ens «cap l’honor» de ser testimonis en veure com el «Rey Felón» i al Palau de Cervelló de la capital del Túria, el 4 de maig de l’any 1814 firmava l’abolició de la Constitució de 1812…, que encara estava acabadeta d’eixir del forn i calenteta com qui diu.
Però n’hi ha més:

           «Marchemos francamente, y yo el primero, por la senda constitucional».

Paraules de Ferran VII al 1820 en exigir-li l’amotinat a Cabezas de San Juan (Sevilla) comandant Rafael de Riego que jurara la Constitució de 1812.

I no s’acaba:

                                                            «Cent mil fills de Sant Lluis»

El 7 d’abril de 1823 entrà aquest exercit de francesos conquerint fàcilment el país i l’1 d’octubre tornà a ser rei absolut d’Espanya el Ferran VII.

I la vida continua!

Amics només em queda dir-vos:

Viva la Pepa!

Sobre el Autor

Salvador Alberola

Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l'envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l'assaig i "les coses del seu poble" es veuen reflectides en aquestes pàgines.

15 Comentarios

  1. Vicent Benavent

    Publicado 15 octubre, 2011 en 10:07 AM
    Hola sr Salva,ja feia dies que no sabíem res de vosté,encara com a sortit una altra vegada amb un comentari ple de respostes i com no de preguntes, anem allà: No vaig a extendrem massa perquè contestar-les totes portaria un full o dos segurament,sols vull respondre una cosa que em sembla més important.
    Diu; ara que venen eleccions torne a plantejar-me una sèrie de preguntes per veure de quina manera puc escollir el millor individu que puga representar-me per defendre els meus interessos.
    Difícil tasca ixa,de saber quin serà el més apropiat,però cal recordar als lectors d’aquesta pàgina que ” Don paquete ” o “Paquetes” en hi han i havien molts en aquesta època i en ixa d’abans que anomena allà pel 1832 i més a prop i tots sabem com van quedar, per exemple un més recient en la nostra història va ser Antonio Machado,pobre ja veus un poeta que escrivia allò que pensava.
    Cal reflexionar i no poc a qui triarem en les urnes però un apunt, sempre s’ha dit ( a Espanya cadascú s’apanya ), i no ens falta raó,la idiotez tan sols porta ser una persona sense escrúpuls i amb una ment nefasta i inútil, cal entonces veure tots els dies les noticies a la televisió,si pot ser TVE millor doncs és la més neutral i aleshores donar-se compte de qui fa més l’idiota,li assegure que passar al capdavant als del PP ja te que ser uno “el rei del mambo”. Una llàstima que altres persones estiguen malament de la vista que li anem a fer.
    Salutacions per molt de temps.

  2. Benavent

    benaventbenaventr
    Publicado 16 octubre, 2011 en 10:01 PM
    Doncs jo no ompliria cap full perquè, com em deia mon tio Fedrico el Coixo: “Ma mare m’ha comprat un llibre sense tapes i a la segona lliçó tira pallús que m’astaque” (Ací canvieu lliçó per pregunta). Ja veus, a mi també m’agrada ser pragmàtic, i si no ens volen com som, diferents, que no ens demanen sentir-nos identificats. Ara, que em de viure.

    benavent

    • Vicent Benavent

      Estarem d’acord en què ningú és qui per dir qui as de ser o com tens que ser,però tampoc em d’oblidar-se d’aquells què volen ser però no ho son ( quiero y no puedo ), per tant tornem al principi ” a espanya cadascú …” o un altre ” arre burro polseguera “.

  3. SALVA

    Per si de cas:
    només dir-vos que el «VIVA LA PEPA» que he ficat a la fi del meu escrit no és un crit de lloança del meninfotisme, ni d’anarquia, ni animar al desordre, ni el foment d’actituds despreocupades, sinó que és un crit d’esperança perquè aquesta Constitució fou l’inici de la construcció dels fonaments perquè els habitants d’Hispània deixarem de ser vassalls i súbdits, i començàrem a ser ciutadans amb sobirania.
    Val.

  4. Vicent Benavent

    Cal afegir aleshores què des de que és va signar la Constitució fins a hui , aquesta nació cridada Espanya mai havia sigut tan ( fotuda ) com ara,per no dir una altra cosa, per si de cas algú s’ha perdut.

  5. David Mahiques

    Bona vesprà sr Salva:

    No el conec i no solc fer cap comentari del que diu. Però com la història m’agrada i este tema que vostè trau també. No més voldria dir-li que deixarà de cap ficar-se en el tema de les pàtries, això ja no és útil en l’actualitat, no amb la capacitat tecnològica que tenim en l’actualitat. Això de les pàtries només pot portar a no massa bons resultats.
    En el moment de 1812, la pàtria com vostè molt be diu, volia dir entre altres coses comunitats de persones lliures, que ja no eren vasals ara eren ciudatans lliures.
    Per altra banda, la Constitució de 1812 era una gran constitució, per què establia un estat modern, basat en la llibertat i la igualtat. Establia una separació de poders en l’estat, feia de l’estat una Monarquia parlamentaria. Al cap i a la fi, iniciava unh estat molt democràtic per l’època. La prova és que ni els absolutistes ni els mateixos liberals moderats quan van veure el que suposava la Constitució la van anular uns i canviar per un altra els altres. L’únic defecte era l’article 12. però això també cal comprendre-ho a la llum i les dificultats de l’època.
    Una abraçada i espere poder parlar amb vosté alguna vegada.
    Adeu

    • SALVA

      En trobar-me amb un escrit com aquest no sé mai com contestar. Veig que està ple d’interrogants que van dirigits a allò que escric i com ja he dit altres vegades, els inexperts amb açò de la lletra, si som tan atrevits i li donem a la tecla, tenim el risc que el lector es faça un clixé personal de l’autor que molt sovint no coincideix amb la realitat.
      Sé que és difícil transmetre el pensament i les idees com un voldria i és per això que tinc enveja de la manera tan clara com s’expressen alguns col•laboradors destacats de QD.

      Sóc persona de preguntes i intente guardar-me al rebost del meu cervell les respostes perquè no crec en dogmes ni en veritats absolutes i ni tampoc m’agrada gens que me les vulguem embotir i menys encara vull anar catequitzant als altres. Si com bé dius —i perdona’m el tuteig— has llegit alguna intervenció meua veuràs que estic cansat de repetir-ho.

      Respecte al comentari que em faç, hauràs vist que amb «La Pepa» coincidim, i a més, és clar que tens raó: no mai hem de jutjar i estudiar la història amb ulls actuals, sempre hem de intentar situar-nos en el temps i l’espai on varen ocórrer els fets, si no ho fem així nostra visió serà una caricatura de la realitat; tot i que estaràs d’acord amb mi que tothom no te la costum de fer-ho i aquest és un dels motius perquè la majoria dels mortals veiem el passat, i més si cal el nostre particular, com un conte sense objectivitat on cada narrador li fica la part d’adob que vol per arrimar la història al color del cristall amb que «li rota», es a dir: amb el que més s’acosta als seus interessos, la qual cosa succeeix més sovint que caldria; tot i que n’hi ha un fum que ni tan sols te interessos i és només folklore el que li han ficat al cap.

      No em negaràs que la majoria de preguntes estan motivades veient la realitat actual d’Espanya i no són masturbacions mentals que em faig; ho vulguem o no, n’hi ha molts conciutadans nostres que se les fan també perquè, afortunadament, si actuem respectant a l’altre que discrepa i se sent diferent, no tindre un pensament únic —com quan Espanya era «una unión de destino en lo universal»— ens enriqueix i és un signe indiscutible de LLIBERTAT de la qual tindrem que estar sempre agraïts a aquells que es varen reunir a Cadis allà pel 1812.

      Gràcies per la paciència que veig que has tingut en llegir els meus romanços, a la fi ho faig per estar, de manera virtual almenys, una mica més prop de nostra Quatretonda.

      Amic, acabe dient una altra vegada: VIVA LA PEPA!

      SALVA

      • Rodolfo

        Salva, com he dit en un comentari abans, vinc de vacances, fugint de les temperatures estiuenques,i no vull deixar de posar-te unes lletres, per a la teua “col·laboracions, pensament”; el seu verdader títol debìa ser “lliçons de historia espanyola. Saps fer fàcil, la descripció farragosa de la història. Per a mi son ensenyances; encara que vullguera dur-te la contrària, me quedaría fora de temps qual vivim.
        No sigues humilde diguent “doncs el inexperts amb açò de la lletra…”, perquè tu escrius clar i racte sense circumloquis.
        Jo crec que David ha llegit un poc apressat l’ teua col·laboracio i no ha pogut donar-se per satisfet, doncs ell calibra sempre molt bé les coses, i no s´ ha adonat que la pàtria tu ho fas com a referència metafòrica de Agustín Argüelles para millor comprensió.
        Com sempre salutacions, Rodolfo Canet Marín

      • joan benavent i gomar

        Sr. Salva:
        M’agrada que qüestionem fins i tot la nostra existència, pense que és un tret característic de la intel·ligència.
        Dit açó, també hi ha qui sempre te resposta a preguntes que ningú ha fet, i que sempre és la mateixa resposta. Un venedor de idees donarà sempre resposta a preguntes que no et fas.
        I un exemple es la resposta theos, el parxe universal a totes les preguntes que puguem formular-nos. Avui al segle equis equis palo encara ven en format de creences (esglésies, bo, roïn, blanc, negre, etc.).
        Ara be, considere que la capacitat per formular bones preguntes és la pedra filosofal que guia les investigacions de tot tipus. Si formulem be les preguntes obrirem camins de raó que malbarataran creences establertes al llarg del temps pels que ens han venut la història (que sempre solen ser els que han guanyat, o els que ostenten el poder en aquest moment, i per tant creuen que tenen la gràcia divina del saber).
        Així, com a esperits lliures ens permetrem dubtar de tota tesi oficial i oficialista i seguirem fent preguntes incòmodes, sense jutjar les respostes que cadascú vullga donar. No importen les respostes, l’aprenentatge ve de les preguntes.
        No m’interessa cap resposta, ja que soc capaç de formular mil camins que apleguen a eixa resposta, i tots son raonablement certs. M’interessen les preguntes que desbaraten creences, eixes si que m’aporten coneixement.
        M’he passat tota la meva existència aprenent i construint una base de coneixements que acaben fent-se creences, ara, la meva tasca es començar a desaprendre allò que crec que se, que ja es fa molt avorrit.
        Es un plaer llegir els seus raonaments, independentment del seu contingut.
        I espere que ningú s’ofenga pel tema de les creences, cadascú, evidentment, te la seva òptica per veure la realitat, i està en tot el seu dret de construir un camí de causalitat que s’adapte a les seves creences, si és que així aconsegueix estar en pau amb el seu esperit.
        I, gràcies a les advertències de JuanJo ja modere el meu discurs, i pense el que dic sense dir el que pense.
        Ale, ja m’en ha passat dos pobles….
        Salutacions cordials a tothom….

        • SALVA

          No tinc cap problema en conèixer les respostes amb arguments, intente bussejar pels amagatalls que hi ha dins d’eixe intent de contestar amb raons que crec, que almenys, hauran sigut pensades una mica i també perquè espere trobar-hi alguna altra pregunta que fer-me.
          Si be fuig de les opinions, perquè quasi sempre són estereotips que els individus fan seus utilitzant normes o creences prèviament establides.
          Mira, què anem a fer-li? No debades m’he passat una bona part de la meua vida comparant A amb B i, si A >B veure si C és correcte Si o NO, si és que SI anar a X, si és que No anar a Y. Si A = B seguir fent una altra tanda de preguntes similars a les anteriors i si A < B també seguir…, i així formar un arbre o organigrama que és difícil de trobar-hi la fi.
          Val.

          • joan benavent i gomar

            Gràcies per contestar tan aviat…
            fins i tot un pobre processador “Zilog-80″ amb “cpm” i compilant en “Fortran-77″ com jo entén l’algorisme sense cascar …
            Salutacions…

          • SALVA

            De res, home!

            Mentre escric estes lletres mire la fotografia del meu gos BIT el que em va regalar un «mecànic» del GE-415 quan vingué al 1964 a instal•lar-nos «la màquina» i m’he adonat del temps que ha passat i dels records tan… Xico, tampoc tenim que anar presumint de majors, jo encara tinc les primeres orelles.
            Amb tot i això m’agrada’t el teu sentit de l’humor. És la millor medicina, perquè si es perd…, mal Quico!

            Afectuosament,
            SALVA

          • joan benavent i gomar

            jajaja …
            Molt bó lo de BIT i del GE-415…..
            “touched”….

        • joanjo oltra cuquerella

          Joan, no sé si has fet referència més amunt a eixe comentari antic que et vaig fer una vegada..
          Però ja va quedar clar que havia sigut un des-entés, home. Si que em sabria mal què per allò hagués quedat una mica coartada la teua espontaneïtat. No puc evitar veure als teus comentaris d’eixe toc nietszcheà trencador amb les convencions i el desencant que suposa intentar escapar d’aquest caos al que hem intentat “domar” i què anomenem “món”. I em plau molt veure que a aquest poble hi ha molta gent amb una amplitut de mires bastant considerable.

          • joan benavent i gomar

            Joanjo, és el meu toc àcid, però de debó que la referència l’he presentada com un reconeixement a l’advertiment que em feres i molt ben fet.
            Supose que els que m’han conegut en converses acolarades no entendran el discurs moderat en el que escric ara.
            jajaja.. és un plaer que als escrits puga ser reconeguda l’impremta que eixe gran filòsof va deixar en mi … “més enllà del be i del mal”, “Així parlà Zaratustra”, “L’anticrist”, “Aurora”, “Humà massa humà”, etc. etc. que des dels 18 anys mai he deixat de llegir. Canviant d’editorials, canviant de traductors, etc. i tot per no saber (o no voler aprendre) alemà, per si de cas amollava a viure allí.
            I de veritat, no se si podria amagar el que pense, “aunque la mona se vista de seda, mona se queda”….
            .. touched…
            Salutacions cordians i ens llegim…

ISSN QD/CODI DE BARRES

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

IN MEMORIAN VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

ENQUESTA

¿Creus que les víctimes de la Covid-19 deurien ser recordades d'alguna forma?

Cargando ... Cargando ...

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

OPINIONS I PARERS

  • Cargando...

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

ROSELLES QUARTONDINES

Share This

Comparteix-ho

Dis-ho als teus amics