parlem de fongs
Aprofitant que la Serra comença a ser un formiguer de gent que busca estos preuats fruits de la natura, ací va una breu síntesi de la importància dels fongs per al funcionament de la biosfera, és dir, de la vida que ens envolta.
Els fongs, en sentit ampli, inclouen des d’organismes microscòpics i efímers fins a d’altres que tenen l’honor de ser els èssers vius més grans del planeta (cas de l’Armillaria ostoyae en un bosc d’Oregó, on un sol individu ocupa aprox. 890 hectàrees i es calcula que la seua edat arriba als 2500 anys).
D’altra banda, estudis recents (2011) preveuen que el nombre d’espècies de fongs pot sobrepassar el de plantes amb una proporció 6:1. De fet, s’estimen fins a 5.1 milions d’espècies diferents de fongs, nombre que també supera el d’insectes, fins hui, els més nombrosos. Per exemple, el nombre d’espècies de fongs citades a Catalunya supera les 5.000. I els fongs no només són interessants des d’este punt de mira: també són molt diversos en quant a morfologia i modes de vida. Així, són uns descomposadors formidables en molts ecosistemes la qual cosa permet la reintroducció a la biosfera d’elements essencials com el nitrògen (component de proteïnes i ADN) i el fòsfor (per a ADN i energia); proveïxen d’una àmplia varietat d’enzims d’ús industrial; d’ells deriven molts antibiòtics, com la penicil.lina. Altres són models d’experimentació genètica i biomèdica. Per suposat, algunes espècies són ben preuades des de l’àmbit gastronòmic.
Curiosament, el petroli i el carbó natural, als quals els humans els deguem tants anys de creixement econòmic, es van generar gràcies a l’inexistència, durant el període Carbonífer (fa 350 m.a.) de fongs lignícoles (“que viuen a la fusta”) capaços de degradar la cel.lulosa de les plantes llenyoses d’aquell temps.
Per si no fóra suficient, els fongs establixen relacions de benefici mutu amb la majoría de les plantes: és el que coneguem com a micorriza. Així, el micel.li dels fongs s’associa a les arrels de les plantes aportant-los fòsfor i aigua, mentre que les plantes aporten sucres als fongs. Un exemple són els esclata-sangs amb els pins, els ceps o “bolos” amb pins i carrasques, els fredolics amb pins i estepes, etc. Per tant, no és difícil d’entendre que la SALUT dels nostres boscos depen forçosament del nombre i diversitat de fongs que hi habiten. Aleshores, què passa quan anem per un pinar i trepitgem i arranquem bolets, desconeguts, i de manera deliberada? Doncs que no només afectem al propi fong (per exemple, provocant que l’any següent no aparega o que ho faja en menor quantitat) si no que, a més, estem danyant als arbres i als matolls de manera que serà més probable que els afecten plagues o bé que es muïren per una sequera. Cada vegada en són més els estudis científics que situen als fongs micorrícics (sí, inclòs aquell esclata-sang petit que portem a la cistella) com els vertaders protectors de la flora, i conseqüentment, de la resta d’èssers vius del planeta (no són exageracions). Per tant, no dubteu en difondre la necessitat de respectar qualsevol bolet que vegem i que no hagem d’agafar per menjar. És més, quan trobem molts esclata-sangs, cal deixar els més madurs perque pugam agafar-ne els següents anys (això de “El bon llaurador és qui deixa llavor”). A mitjà i llarg termini, la natura ens ho agraïrà, de segur!!
Isaac Garrido 2011
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
Una bona mesura educativa, seria que articles com aquest, tingueren difussió a les escoles o instituts, perque estic segura que molts mestres desconeixen aquest món de la micologia i quan alguns xiquets ens parlen de que han anat a buscar esclatasangs, no tenim prou coneixements per orientar-los i evitar que els facen malbé. Per suposat que entre mestres i professors n’hi ha gent molt entesa en aquest camp però altres simplement coneixem els esclatasangs i poc més.
També em comentava l’altre dia un company, que la persona més entesa en micoligia la tenim al nostre poble i que si haguera una càtedra d’aquesta ciència, no hi hauria cap dubte de que li la donarien a Rafael Mahiques. Una altra persona de la que sentir-nos orgullosos a Quatretonda.
Doncs sí, Rafael és un dels grans micòlegs de l’actualitat, especialista mundial en un grup de bolets molt extens i complex. A ell li dec gran part dels meus coneixements.
D’altra banda, pel que comentes d’instituts i escoles, inclús a la Universitat l’assignatura de micologia s’imparteix com a optativa. Podríem pensar que açò és una banalitat, però no ho és tant quan els bolets (i fongs en general) constitueixen un Regne d’èssers vius particular del mateix nivell/rellevància que el d’Animals, Plantes, Protistes…
Així mateix, no hi ha un suport institucional ferm a l’hora de promoure la investigació en termes de diversitat de fongs, almenys al nostre país. De fet, la micologia és una ciència que a hores d’ara es mou en l’àmbit de l’afició pura i dura: societats micològiques i particulars a casa seua. Açò té un inconvenient i un avantatge: el primer, que no hi ha finançament per a l’estudi de fongs (necessitat d’adquirir microscopis, bibliografia,etc), i el segon, que encara hi ha molt per descobrir (en altres paraules: és més fàcil trobar o citar una nova espècie de fong en un territori concret que, per exemple, descobrir un pardalet no descrit fins ara).
De moment, no queda més remei que conformar-se’n amb el que hi ha.
Salut!
Hola Issac, bona vesprada.
Molt bon escrit. No sabia el que comentes del petroli i el carbo, ni que hi hagueren més espècies de fongs que de insectes.
Es un plaer llegir el que escrius. Continua aixi.
Adeu
David