carta als reis d´orient datada al 1929
Carta als Reis d’Orient datada al 1929.
Estranya i curiosa carta que tinc emmagatzemada junt amb els documents familiars i que està dirigida des de Quatretonda al rei Melcior per un xiquet de quatre anys.
Com de tipus d’escriptura n’hi ha de dues classes, i supose que és difícil de llegir-la amb la còpia que hi he ficat, l’he reescrit exactament amb caràcters d’impremta.
Jo no vull emetre cap opinió, que cadascú en traga la seua. Almenys aquells que la van «inspirar» demostren que tenien uns sentiments difícils de ser cuinats al cap d’un infant tan menut.
Queridos Relles Magos Merchor Gaspar y Baltasar Rey Merchor Medirijo auste Para decirle quesoi el unico chico queai en micasa Para que mepon gauste una bicicrelta si tiene dinero Bastate y sino mepone lo queuste quiera conlacondicion que sino megusta y ramipadre y selotirara alosmorros Porque llo no le consiento auste quemepongan Mamarrachos. Ami madre tanbien le acen falta muchas cosas pero solo Pide un monedero un belo y lleve uste Mucho ojo con lascosas de mimadre quetiene mui mal jenio amipadre no es menester queletraigan nada pues el es ta en guenas condiciones de dinero No molestandole mas se despide
de V. m atento S.S.
Julianin G…do
se me olvidaba decirle que solo tengo cuatro años
3 de Enero 1929
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
Ha sigut la meua intenció en ficar la col·laboració «Carta als Reis d’Orient datada al 1929» que tot aquell que li agrade saber del comportament humà puga tindre’n un referent perquè, si vol, ens ajude amb els seus comentaris a comprendre el nostre comportament. Com es veu, al darrere d’aquestes lletres, hi ha prou que rascar perquè no són a soles les peticions —que no sé si les faria el xiquet—, sinó les necessitats i actitud de la mare i no podem perdre la del iaio que remata l’escrit, sense oblidar el tipus de lletra «tan de persona instruïda» amb la que s’acomiada.
Humilment pense que és un reflexe d’una parella, com altres tantes, ficades dins d’una societat que no fa tant de temps hi la teníem.
Gràcies.
Curiosa carta. Qué llàstima no haver conegut a eixa familia i saber quin membre l’ha escrita. Si va ser la mare, podriem deduir que el pare no volia comprar la bicicleta i aleshores demanava sino la bicicleta qualsevol altra cosa que li agradara. La mare devia tenir «mal genio» perque encara que li feien falta moltes coses, solament demanava «un monedero y un belo». I el pobret pare, qué? res per a ell? pobret, ni tan sols una poqueta colònia!!! És que les dones… Diuen que som el sexe dèbil, però crec que estan molt equivocats. Si s’empra la violència, és clar que un home és més fort, però si s’empra la inteligència…les dones som més inteligents per arrimar la brasa a la nostra sardina i aconseguim coses sense haver d’emprar la violència.