éssers irracionals
És difícil descriure amb lletres el que va significar el meu gos Wasko per a mi, resultaria més fàcil explicar-ho amb paraules mirant a la cara a l’interlocutor, si és que n’hi ha algun a l’altre costat d’aquest escrit llegint-me ara.
Ja sé que són majoria els humans que veuen en els animals, i més si cal els gossos, uns éssers irracionals que com un paràsit viuen gràcies a nosaltres, que són incapaços de sobreviure si no reberen el tros de pa; pa que de manera displicent els reballem ben lluny perquè deixe d’importunar-nos.
No vull ni pensar amb aquells que els maltracten sense cap tipus de sentiment, que actuen com si un gos no fora una criatura que com tu i com jo sent el dolor físic i si et detens una estona a observar el seu comportament quan està junt amb tu, en sabràs que d’altre tipus de dolor també, eixe que no sé com anomenar-lo perquè està fora de la materialitat que hi veiem amb els ulls.
Menys encara entenc als que, ignorants, se’n duen un cadell a casa com si d’un joguet és tractara i en veure que tenen que atendre’l, —perquè s’adonen que hi ha una sèrie de necessitats impossibles de facilitar-los posat la manera de viure actualment—, amb un fredor que frega la manca d’instints bàsics l’abandonen lluny del seu hàbitat com antigament es feia amb els empestats.
Si observem el comportament d’un home amb un animal ens dirà molt d’aquesta persona. I al inrevés, veient com actuen eixos éssers que anomenen irracionalsaprendrem bastant prou de com som; a la fi tu i jo compartim amb el gos un fum de trossets d’ADN i amb tot i això no escoltem ni fem massa cas als instints primaris iguals als que en tenim tots plegats.
Tanmateix nosaltres ens creiem ser el rei perquè parlem, sí, i amb paraules ens maltractem, gaudim torturant i oprimint al dèbil; matem sense tindre fam; abandonem al que ja no ens aprofita; creem dogmes religiosos i polítics intocables per justificar nostra conducta i recolzant-nos amb el que hi en diem, potser que un dia li botem foc a la metxa del coet que acabe convertint la Terra en una sucursal de l’Infern.
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
Supose que li resultarà difícil descriure amb lletres el que va significar per a vostè el seu gos Wasko, senyor Salva, perquè els nostres sentiments parlen un llenguatge diferent al de l´intel.lecte, encara que tots dos es complementen. És cert, no és fàcil verbalitzar l´estima que és capaç d´oferir-nos un ÉSSER VIU com nosaltres que roman a prop nostre sense demanar res a canvi, un ÉSSER VIU que no sap parlar i ni falta que fa, perquè sap escoltar i estimar incondicionalment. Hem d´aprendre tant dels nostres animalets… Aprofite aquest escrit per agraïr la labor que realitzen les associacions dedicades a protegir els animals abandonats.
Felicitacions per les seues lletres i el seu bon exemple
Bona nit a tots.
Els gossos són animals molt intel.ligents. I tenen una gan capacitat per a viure amb els humans i es desenvolupa una gran simbiosi entre la nostra espècie i la seua. També hi ha gossos que són uns més intel.ligents que d’altres. I un més agressius que d’altres. Exactament igual que nosaltres.
I es cert que tenir un bon gos és molt gratificant. T’ho dic jo que soc caçador. No som els caçadors gent mala.
Bona nit
No seré jo qui diga que els caçadors són «gent mala». Si de cas he parlat d’aquell que « se n’ix a pegar tirs PEL PLAER NOMÉS DE MATAR».