
la reforma laboral

Estos dies m’han preguntat si la reforma laboral ens servirà per eixir del pou. Sóc de l’opinió del Sala i Martín; els economistes no endevinen el futur, això només està a l’abast de tarotistes, astròlegs i demés professionals dels horòscops. Els economistes, com els metges, recepten les mesures per tal que l’economia millore, tenint present que l’evolució dels malats no sempre és la mateixa perquè no tots són iguals.
El Real decret llei de la reforma laboral aborda aspectes com el tipus de contracte, la flexibilitat i l’abaratiment de l’acomiadament. La reforma laboral està venent-se com el producte miraculós que impulsarà el creixement econòmic, com si el marc laboral fos l’única variable determinant del creixement econòmic.
Amb les mesures adoptades, a curt termini, serà complicat ( o pot ser impossible) que incrementen els llocs de treball, al contrari, poden generar més atur per les facilitats d’acomiadament. Pel que fa al llarg termini, les mesures adoptades poden incrementar la confiança de l’empresariat alhora de la contractació amb la contrapartida que s’incrementarà la precarietat entre els joves, condemnats als contractes de formació fins als 30 anys.
Mal comencem si l’única aposta del Govern és la Reforma laboral que només aprofundix en les mesures aprovades pel govern ZP i en canvi no s’aposta per un profund canvi en el model productiu espanyol. Canvi que comença per reformular tant el model polític com financer, models que ens han portat a la ruïna, i per canvis radicals en l’educació i en el foment de la innovació.
Però és obvi, l’educació i la innovació, motors del canvi, no són apostes de futur dels que manen, ni dels d’ara ni dels d’abans, perquè això significaria un canvi en l’estratificació social i ja se sap; no és bo que els fills de la plebe puguen arribar a ser les elits d’un país, els poden furtar la cartera.
jordi oltra vicedo
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
Quan els bastiments d´un edifici estan fets malbé perquè el pas del temps els ha fet inservibles , Jordi, pense que la millor solució és enderrocar tot l´edifici i construir-ne un de nou. El sistema en el què estem immersos haurà de ser reestructurat, i haurà de fonamentar-se en una nova escala de valors, si volem que la nostra societat avance en la direcció del benestar global. Aquest benestar hauria de ser entès des de la perspectiva de l´equitat i una distribució més justa de la riquesa. Però hi ha massa interessos pel mig… Jo no entenc d´economia, però sí de valors, educació i justícia . Si cadascú de nosaltres foórem capaç de conjugar professionalitat i humanitat, potser la vida no seria tan complicada.
Salutacions i enhorabona per la teua col.laboració
Una vegada + el govern central ha impossat una reforma laboral on l´unic que fomenta son els acomiadaments .
+ Facilitats a les empreses a l´hora d´acomiadar i amb – diners per als treballadors.
És evident que sense una re-estructuració profunda d´aquesta vella i caduca societat, les reformetes, els parxes, els arreglets i la tapamenta de goteres són totalment ineficaces . S’ha d’anar a l´arrel, perquè si no, el picut acabarà amb tot. Fins i tot només després d’una gran tempesta es gaudirà d´un sol radiant. L’actual sistema té els dies comptats, encara que l´agonia serà llarga, dura, difícil i desgraciadament potser que traumàtica.
Tot i què compartix algunes de les idees exposades Jordi i ho dic sincerament sense voler entrar a valorar la política de ZP que dius,hauràs d’asumir que fou Felipe Gonzàlez qui li va donar a esta societat espanyola un dels més grans impulsos per a que els fills i filles de la peble que tu parles pogueren gaudir de les mateixes oportunitats que qualsevól «pijo/a» del aquell entonces.
Mai Espanya havía augmentat tant la classe mitjana de la societat com en estos anys de democràcia. Llàstima que sempre tingues que retraure al Parit polític que com tu saps entre les coses mal que també ha fet,ha sigut l’únic que ha fet posible obrir les portes universitaries per a tothom.
I aixina va la cosa!!!!Donant beques a soles als «pobrets» que no tenen nómina, que son o han sigut constructors i han guanyat mots dinés i mentres als pobrets constructors els cauien els dines de les bujaques, als fills dels que teniem nómina ( tant de fábrica o de funcionari ) encara que foren superlistos, no els tocaba res. Que anganyats estigueu en lo de que els pobres han pogut estudiar!!!!
Hola Pep:
Acabe de llegir una notícia interessant on s´inclou una entrevista a tenir en compte. He copiat l´enllaç per a que els lectors de QD en puguen tenir accés i puguen llegir-la si ho desitgen.
Salutacions
http://www.lne.es/sociedad-cultura/2012/02/10/tiempo-haber-movilizacion-cambiar-sistema-intolerable/1197262.html
Gràcies María per la informació,no te cap desperdici,ja sería hora de que la gent vaja agafant nota del que ens està pasant.