qui provoca a qui ?
Quan senc dir a destacats membres de la casta política que els nostres estudiants provoquen quan ixen al carrer a manifestar el descontent per tanta retallada social injusta com a conseqüència de les pèssimes i nefastes polítiques econòmiques dutes a terme als darrers anys, un calfred recorre el meu cos i m´avisa que una simple espurna podria ser el començament i desencadenant d’una reacció en cadena de dimensions imprevisibles.
Els ciutadans hem callat molt i durant moltíssims anys, la qual cosa vol dir que no som babaus. Ens adonem. El ciutadà calla fins que ja no pot més. Quan la situació és ja irreversible, inaguantable i insostenible.
A les persones de bé també ens han provocat contínuament i sense descans els balafiaments que s´han fet.
A mi personalment, em provoca la manca de diners per medicaments. Em provoca el tancament dels ambulatoris dels pobles els caps de setmana. Les retallades en educació, en sanitat, en beneficis socials. Em provoca que hi ha polítics de tots els colors que cobren alhora varies pagues i ocupen diferents llocs públics alhora. Em provoca les construccions arximilionàries com l’airport de Castelló que no se sap si algun dia funcionarà. Em provoca els milions d´euros que han donat a uns i altres per no res. Em provoca la fórmula 1. Em provoca la provocació. Em provoca que em demanen sacrifici mentre que la casta política no s’ abaixa del burro. Em provoca eixe Senat, cimentiri d’ elefants polítics que van xuplant-nos el poc que queda de dignitat. Em provoca la pensió jubilatòria dels membres de la casta política que s’han auto-endollat en bancs i caixes deprés d’ afonar-les. Em provoquen els assessors que l’ únic que assessoren són les seues butxaques. Em provoca que sense saber fer la o amb un canut pugues arribar a ser menistre-a de la nació. Miembro o miembra dels ben pagats sense fer res. Em provoca que em tracten com si fora un animalet, sense intel·ligència, gos obedient del pastor de torn. Em provoca que la inspecció no funcione. Em preocupa el pícar que tots portem dintre. Em provoca i molt aquells que estan cobrant pagues injustes i falses.
Qui provoca a qui, senyors ?
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
Tens tota la raó. Qui provoca quan diu la Sra Cospedal què » vayan con ojo los sindicatos con hacer manifestaciones», o siga amenaçant. Qui provoca quan el Sr Camps i el sr Costa han eixit absolts del cas dels trajes i justament ho ha pagat el jutje que ho va investigar. Qui provoca quan durant els dies del juí van donar l’ordre als autobusos de la EMT perquè pegaren voltes i voltes davant la gent que estaba manifestant-se pacíficament i així que no pugueren veure res del que pasava a les portes del tribunal. Qui provoca quan el Sr Rus va tractar als professors/es i mestres de inútils. Qui provoca quan hi ha qui diu que en dos persones que s’ajunten ja formen una associació para així poder rebre la subvenció. Qui, i qui, i qui, si sempre son els mateixos COLLONS.
Ni tot és blanc, ni tot és negre senyor Director de QD. Entre el negre i el blanc n’hi ha una gama extenssíssima de grisos.
Al pa, pa. Al vi, vi. I al bescuit, bescuit.
Sí, però al gris, gris; i no blanquinegre. Sap perfectament que s’ha balafiat molt…moltíssim, però estic segura de que també coneix cassos de balafiament en personal i material que no han estat emprats en el que calia. I no em faça parlar més, que em tancaran a la presó. I que conste que estic en contra de les retallades en alguns llocs, però en altres és vital la «retallada» però de soca.