l´amo de la vinya o el monarca electe

l´amo de la vinya o el monarca electe

Anoche soñé que oía 

a Dios, gritándome: ¡Alerta! 

Luego era Dios quien dormía,

y yo gritaba: ¡Despierta!

 

Estic preocupat!

Sí, i és possible que no s’acabe d’entendre què vull dir amb aquesta frase de dues paraules. A mi m’agradaria escriure lliurement, dient tot el que pense de tiris i troians, però sé que de seguida potser que més d’un de vosaltres m’etiqueteu, em fiqueu en un grup qualsevol de l’arc polític i des d’eixe moment els  pensaments que hi puga expressar sempre seran contemplats mitjançant el lletreró que se m’haja adjudicat.

Vindrà el dia que podrem fer crítica equànime, donar opinió sincera d’actuacions dels servidors públics sense que un cudol t’òbriga un trinxet al cap?

A QD veig que hi ha un tractament, si fa no fa, respectuós i diplomàtic amb el contrari, però en alguns casos no m’acaba d’«apanyar»;  allà, al més fons crec veure sovint que sempre és culpable l’altre i el que replica sembla que està posseït per la veritat. Potser també que en llegir-vos  de pressa i corrents acabe tenint eixa creença i m’equivoque. Tant de bo que així ho siga.


Amb tot i això la indiferència, és a dir, l’absència d’interès d’alguns pel que hi s’escriu potser el pitjor, perquè l’arrogància del que ho fa denota que menysprea l’opinió d’un grup de persones d’un poble, encara que menut, que actuen amb voluntat. Al remat aquell que les desdenya és un fatu, i sabem que en tenim redolant més d’un al nostre entorn. Jo, per si de cas, continuaré enviant col·laboracions tot i que res puc fer-ne per solucionar  els greus problemes que estan al damunt nostre i que ens amenacen més si cal que l’espasa de Dàmocles.   

I si voleu seguir llegint anem a la vinya:

Sens dubte, el que es dedica al noble ofici de la política el mou el sentiment altruista de servir als conciutadans, almenys eixe és, al meu albir, el que veiem en la multitud de persones que dia a dia s’han afanyat en dirigir i solucionar-nos la difícil situació que és viure en pobles sedentaris des dels temps que abandonarem el nomadisme i crearem allò de «la polis».

Tanmateix, i crec que estareu d’acord amb mi, hi hem de excloure’n als que sense quasi ni acabar l’EGB —una minoria, no?—, s’apunten a un partit polític i hi dins fan la carrera de la seua vida. No vull dir-ne que una persona sense estudis no tinga capacitat per portar-nos a pasturar, hem sabut de gent —Einstein en seria un exemple?—,  que mira fins on arribaren.

Disculpeu-me: dic PASTURAR considerant la paraula amb sentit evangèlic,  posat que nostra cultura està impregnada de l’esperit que ens ha transmés el cristianisme.

Que ningú s’ofenga!

A mi el que em passa és que no puc deixar de pensar que fins els més descreguts, de vegades sense saber-ho ni ser-ne conscients, actuen com L’AMO DE LA VINYAdel passatge del Nou Testament que, en ser elegits per a un càrrec perquè volem que siguen NOSTRES SERVIDORS compleixen fil per randa  les ensenyances de Crist que hi estan escrites i es creuen fermament que poden fer i desfer al seu caparrutxo perquè en votar-los els hem coronat com MONARQUES ELECTES i AMOS ABSOLUTS DEL «COTARRO».

Podeu dir-me que no, que això ja està superat, que aquestes generacions actuals ,de religió, res de res, si de cas fan la comunió o la boda.

Ah! Això sí: els soterraments com Déu mana…, pel què diran només, no?…, o per si de cas… i s’ha acabat…, res més!

Un avantatge que ens ha contagiat nostra religió majoritària és la manera de veure les faltes: pots confessar-te i… «Pelillos a la mar», que en aplicar-te «l’ego te absolvo» ja estàs lliure de culpa. I o vulgues o no, eixe sentir s’apega sense adonar-se’n ni gens ni miqueta a tot tipus de costums de l’espanyol;  encara que no sigues un parroquià eclesiàstic habitual, no li fa, la malaltia es transmet sols amb l’alenar, per l’aire, una cosa semblant com ho fa el virus de la grip.

No s’heu adonat que bastant polítics després d’acabar el temps assenyalat  que els  marcarem per a regir-nos encara estan millor si cal que abans d’entrar a servir-nos?

En abandonar el càrrec no només són exonerats de qualsevol destarifo que hagen pogut fer-ne, No! Ni pensar-ho! Molts d’aquestos servidors són agraciats, com si d’una loto es tractara, amb sinecures «in aeternum» que a la majoria del ramat —perdó novament— ja ens agradaria, ja, tindre’n!

I PERQUÈ NINGÚ D’AQUESTOS HA TRENCAT MAI UN PLAT? SempreHA SIGUT L’ALTRE. Quina sort que tenen!

El sentiment de creure’s l’amo de la vinya o monarca electe arriba a qualsevol ideologia política, no mira pèl, perquè: què seria dels partits polítics sense ideologia I SI LES IDEOLOGIES NO TINGUEREN DOGMES? I els dogmes, tots en sabem, són inqüestionables i indiscutibles. Es podran matisar per adequar-los a una circumstància concreta, però el quid amb el que s’inspiren ha de mantindre’s perquè si no… Però sovint em pregunte si els aspirants a ser amos tenen ideologia alguna o només es mou les ganes de manar. A més, si els feligresos li tenen fe, el veneraran com si d’un sant es tractara, no importarà si és estricte o no amb la ideologia, això és secundari, perquè tots sabem que com l’Església som tots els creients, quan es beatifica a un individu per aclamació no importa que haja fet encara cap miracle, eixe «esperit sant particular» patró de la classe política ja s’ha encarregat d’inspirar a l’assemblea. Això és culte a la persona i no als fets? Fe amb éssers sense màcula? Ai, ai, ai, quanta d’inspiració cristiana en veig pertot arreu! Malgrat l’anticlericalisme sempiternal del que es fa gala a la destra i a la sinistra.   

Encara que des de «La Pepa» hi quedà escrit que la sobirania resideix en el poble, continue pensant que el polític, en asseure’s a la poltrona —presumptament, per sé, i per ciència infusa—, se sent imbuït del poder absolutista que li arriba per dret diví, sent sabedors conscients o no que així ho assegurava l’Església des d’antic…, i sense parar, au, a corre cuita,  es posen a dictar un manament, un ban, una llei, una disposició darrere d’un altra. Totes elles, no cap dubte, en benefici d’una idea que ha sigut cuita seguint el ideari INFALIBLE de la seua corda i per regalar els oïts de la pròpia feligresia…, i, a més,  sense fer ni cas de l’opinió dels opositors.

Si eres polític i estàs llegint-ho, de segur que tu no, tu eres d’aquells  que només et mou el sentiment altruista de servir-nos als pacients conciutadans. Gràcies! Et mereixes, si més no, que retolen amb el teu nom un carrer.

El corol·lari del que he escrit és que no s’adonem que l’enteniment d’alguns com jo, no arriba a comprendre els mecanismes de la governació i els patiments que comporta l’ofici de ser pastor d’un ramat tan re gran. Amb tot el que sí tinc clar és que si un dia deixe de pagar l’IBI, o l’IRPF, o qualsevol altre impost, l’ENS que hem creat perquè siga NOSTRE SERVIDOR, amb apercebiments i amenaces, que et deixen el cor «en un puny», em cobrarà l’import amb interessos, denúncia, i posat:m’embargarà el compte!

I jo, després de asserenar-me,  ho pagaré religiosament perquè sé que es fa pel meu bé, no cap dubte, no debades elegirem lliurement als millors regidors.

Potser que no us haja fet gens de gràcia aquestes paraules i l’humor una mica desgavellat que estic emprant,  però com l’altre dia vaig parlar dels brots dels ceps, també volia fer-li un xicotet homenatge a «LA PEPA» i ja posat —perquè acabe de veure la pel·lícula «El discurs del rei» on hi podem veure amb l’actitud del professor—, dir-vos que tots els humans som iguals, que no hi ha un ésser superior a un altre, que si ens tractem de tu a tu, sense humiliacions i amb educació, el diàleg és possible i tots plegats podem arribar a qualsevol meta que ens proposem.

Us pregaria que des d’ara mateix comencem ja a actuar, si més no, des de dins del grup més menut que estiga al nostre abast, sí actuar lluitant perquè es faça  allò que hi diu el diccionari de la paraula

OSTRACISME

«A l’antiga Atenes —i a les ciutats que imitaven la seua constitució—,  juí i veredicte del poble que consistia en apartar o allunyar del poder polític durant un període de deu anys els ciutadans amb ambició desmesurada o que posseïen una acumulació de poder o de riqueses excessiva.»

 

Ben segur que tenim mil maneres d’actuar amb els xicotets actes de cada dia  per insignificants que ens pareguen. Busquem-los dins de nostre cervell que hi en trobarem.

PS — Per a tots aquells que no estiguen experimentats amb la lectura evangèlica i vullguen conèixer el contingut de la paràbola citada de L’amo de la vinya els diré que hi busquen: Mateu 20, 1-16.  Si no teniu la Bíblia a casa podeu regirar per Internet…, ningú «s’enterarà» si ho feu.

SAB

13 Comentarios

  1. Miquel d'astruc 3.0

    jajaja
    senyor signant SAB, és vosté un ateo de totes les creences, i el couran en totes les calderes de tots els inferns inventats per totes les creences ….
    a més a més, és perillos perquè és resabut i espanta al «ganao», li posaran preu al seu silenci? ….
    … també serà rebatejat com l’enemic del «ganao» …
    no s’accepten ovelles anarquistes al ramat del senyor, de qualsevol senyor…, segurament eixes ovelles son les acusades de que ploga quan no li ve be al senyor, de la crisi de l’herba, del terrorisme del llop, etc…
    Salutacions cordials, i no cal que despertem a deu, deixem-lo que somnie en fer-se humà …

  2. benavent

    EXCUSATIO NON MANIFESTA, ACUSATIO PETITA

    Molt car semblant:

    Acuseu alguns, per allò que ací s’escriu, d’absència d’interés, a més d’arrogants, de gent que menysprea l’opinió d’un grup de persones que actuen amb voluntat. Els acuseu així de falta de voluntat, de fatus i d’actuar com els llops que esperen el defalliment de la seua presa per tal de clavar-li el mos, vaja, el foc de “Botero”, així que ràpidament –bé no tant ràpidament, però ja sabeu allò del valor- m’he posat a la feina per si de cas aquest míssil té cap destinació concreta.

    Que certament, com dieu: “Potser també que en llegir-vos de pressa i corrents acabe tenint eixa creença i m’equivoque.” Perquè llegir tot ço que s’hi publica per aquestes pantalles –ara ja immaculades i albes, “hosanna, sr. director”- com bé dieu dic, llegir-ho de pressa i de vegades a deshora, quan algun tema està més o menys pernoliat i perd part de l’interés pot portar-nos a interpretacions no rectes.

    I en conclusió, que si la vostra diatriba és una qüestió concreta/particular que jo no sé capir, aleshores no sabria re dir, si és cosa general i manifesta no puc estar gens d’acord i si l’hem (i ens obliga) llegir-lo entre línies vos felicite, per ser un “punyetero”.

    Ah, i que conste que no parle per mi, però tinc un amic que…

    Altrament, sí que podeu fer-ne i n’esteu fent, amb les vostres reflexions, per canviar les coses, tot i que no es reconega sempre o suficientment. Sou un valor segur per als lectors.

    I ara entraré a la vinya! Salutacions corals

    benavent

    PS. Sr. Director, tinga a bé saber que si feu l’ERE, jo m’hi reservo alguna de les cosetes dels seus “raconets”. Per correu particular ja vos en faré arribar complida relació.

    -Sr. Astruc, sempre havia pensat que éreu del llinatge dels Estruchs, tota manera em feu pensar en el vostre gran “cor benastruc, complagut de viure, desamic de plors i amic de riure”… ¿Com soferràs los mals qui et són davant? Acuita’t, doncs, a la mort qui t’espera. E per tos mals te allongues los jorns: aitant és lluny ton delitós sojorn com vols fugir a la mort falaguera.

    Com cantava lo nostre amic Ausiàs, figuradament, espere que no rebeu cap mal en eixa lluita endreçada contra los cors malastrucs que nien per aquestes pantalles. Teniu el meu braç per a tal empresa!

  3. SALVA

    CONFITEOR

    Sí, jo confesse que no ha sigut la meua intenció d’enganyar ningú amagant-me dins d’un acrònim que els parroquians de QD no l’havien trobat mai a les seues pàgines.
    Vaig dir, ja fa un temps, que a mi no m’abaixen del «burro» perquè continue creient que hi dins dels ordinadors hi ha un japonès que carreja la informació, d’un lloc a l’altre, pels amagatalls de l’atifell infernal que alguns anomenen PC i, com diu Don Sebastián en la Verbena de la Paloma: «hoy las ciencias adelantan que es una barbaridad». I resulta que ara els han fet tan menut i comprimit l’espai a aquestes màquines que el pobre fill de l’Imperi del Sol Naixent hi té més faena que mans i, de tant en tant, l’encàrrec que hi hauria de deixar en un prestatge concret el reballa allà on no toca, i clar, treballant així amb tanta pressió i a l’espera de complir amb l’alta taxa de productivitat que se li exigeix per la patronal, pot marejar fins la Casa Santa…, que ja és marejar!

    Haureu vist que no vull carregar les culpes a l’esquena del Govern anterior ni a l’actual tampo. Heu de creure-us que açò només és tot: «mea culpa, mea culpa, mea maxima culpa»…, o qui sap si del japonès!

    Sí que puc confessar públicament l’enveja que em doneu, senyor rbenavent, perquè sou un Mestre com cal. Tant de bo que els aprenents de primer curs —eixos que ens està costant un cabàs passar del «Cató»— un dia adquirirem eixa facilitat d’utilitzar el llenguatge com vos en teniu i, alhora, gaudir de la perspicàcia que demostreu en poder veure «entre línees».
    Jo també tinc un conegut que és amic del cunyat del cosí del fill del nebot del rector, el que era tio de Visanteta la de Favara, que m’ha obert els ulls i no sap vosté allò que m’ha contat. Però ara no li fa dir-ho perquè això són «altres calces».

    Al senyor d’Astruc volia dir-li que no vaig mai contra ningú, que sóc un descregut que dubta sempre i que segons les ultimes noticies que de l’assumpte de les calderes de don Pere Botero en tinc, ara va i diuen que no n’hi ha! Me caguen dena!
    Que el verset no és meu, que és d’Antonio Machado, un home una mica desencantat, no creu? Tot i que pense que li sobra una coma —a la còpia que hi he escrit—.

    Senyor Director de QD:
    Si un dia malfadat té que fer un ERE, i si de cas les meues col•laboracions, —a més de fer maldecaps—, han rentat una mica, declare fermament que pot disposar del capital i dels interessos de demora, si n’hi ha algun, i els destina: «pa bé dànimes».

    I a la resta, si voleu afusellar-me ací us fique a l’Ausiàs March:

    Perdona’m si follament te parle;
    de passió parteixen mes paraules.
    Jo sent paor d’infern, al qual faç via;
    girar-la vull e no hi dispon mos passos.
    Mas jo em record que meritist lo Lladre:
    tant quant hom veu, no hi bastaven ses obres.

    I per a tots aquells que no entenguen eixa llengua tan antiga:

    Perdona’m si et parle bojament;
    les meues paraules ixen del dolor.
    Jo sent por de l’infern, cap a on faig camí;
    vull desviar-lo i els meus passos no em responen.
    Però jo recorde que vau perdonar el Lladre,
    encara que, pel que es veu, no ho mereixia.

    Au: Feu bondat!

    SALVA

  4. Rodolfo

    Jo crec Salva que si Déu que pareix dormit, però no dorm, quan va veure el teu pseudònim SAB, t’haguera dit: “no em fotràs tort, que et veus,” perquè llegir el teu fi sentit de l’humor i les descripcions tan satíriques que fas, és tota una recreació de grat i denota de seguida el nom de l’autor, però el senyor Ausias March contínua en el seu ‘CANT ESPIRITUAL’ (c. 1446) de la teua estrofa:
    Ab tot que só mal cristià per obra,
    ira no et tinc ne de res no t’encolpe.
    …….. Amor de mal e de bé ignorança
    és la raó que els homens no et coneixen.

    Com sempre salutacions, Rodolfo Canet

  5. Vicent Benavent

    Bona demostració de galanteria i sabiduría,collons!!,esteu segur que la gran suma de lectors us enten el que voleu predicar?. Tots els llenguatges son bons per ampliar l’horitzó,és cert però a mi m’interesa més que arribe a tot ser humà, si això comporta baixar un parell d’escalons.
    Anar cap enrere és necessari per documentar-se,mirar el present i el futur és necessari per saber el que ens està passant i admetre la realitat,tot i que alguns preferixen possar-se la vena als ulls,tot i que igual es viu més feliç i aleshores pa què tanta tonteria.
    Salutacions per molt de temps a tots.

  6. SALVA

    Estic al davant del teclat de l’ordinador i no sé com contestar perquè no arribe a comprendre que el ser educat amb el llenguatge signifique dir tonteries, per la qual cosa pot entendre’s que el que hi escriu així d’aquesta manera és un «tonto». És una opinió que fregaria amb l’INSULT si no fóra que qui la diu és un músic i no és possible que una persona amb la sensibilitat que es necessita per tindre eixa vocació, tan admirada per mi, puga cometre una falta com aquesta.
    He de dir que OPINAR NO ÉS PREDICAR, açò últim és allò que fan els que volen tindre adeptes i no veig que siga eixa la intenció d’aquestos escrits, i que si bé ho mires parlen —i bastant— del present, perquè intenten reflexionar una mica per ajudar a evitar a ficar la pota al futur, o almenys no ficar-la tant. Tampoc es pot acusar d’allò que hi es diu no és la REALITAT del que ens ha passat, i encara està passant-nos, amb un gran nombre dels NOSTRES REGIDORS, o no?

    Diuen que l’estruç és l’animal que fica el cap dins d’un forat en veure un perill, jo no ho sé perquè no n’he vist mai cap fer-ho, però sí sé que cada dia més a la parròquia li agrada que li donen les opinions ja quasi digerides, un menjar triturat semblant com es fa amb els xiquets de bolquers, perquè pensar per un mateix dona massa mal de cap i no està l’assumpte per anar complicant més l’existència. Beneïdes televisions que eliminen les neurones, benvingudes siguen! No?
    Arre gat!

    Per acabar he de confessar-vos, —llenguatge eclesial aquest meu—, que continuaré anant als concerts del Palau per oir la Música dels grans compositors «antics» clàssics, malgrat que no sabeu quant m’agrada Paquito el xocolater, La manta al coll, El tio Canya de Al Tall, els Beatles, el Jazz, els pasdobles, la marxa al Sant Crist de la Fe i altres semblants, etc. Tot i que opine que si al gran públic prefereix oir a Manolo Escobar perquè entén allò que hi diu no hem de tirar a la foguera de la falla eixe llegat dels clàssics, NI TAN SOLS MENYSPREAR-LO UNA MICA.

    És una opinió, clar! Però crec que no és ninguna tonteria.

    Afectuosament,
    SALVA

    PS- Ho he escrit a raja ploma i «palabrita del Niño Jesús de Praga» que no hi ha cap tipus d’acritud. Que conste!

  7. Vicente Benavent B.

    Ja es hora de que algu vaja posant els puntets a les «i». Per mi, un 10. senyor Salva. Sense acritut.

  8. Vicent Benavent

    Hola sr Salva,estic segur que sap que no he intentat mai bordejar l’insult,tot i què jo mateix e defensat ixa ratlla a més d’un lector que llig i escriu a QD. Per fer paròdia li diré que com el programa de la televisió, » Tonterias las justas». El que si m’agradaria que comprenguera és la meua intenció de fa ja temps de que el sector cridat » societat » s’assabente del que estem vivint tot i que encara hi han que com molt be vosté sap quan intentes explicar les coses tal i com son i no com u vol que siguen em sorpren les eixides que alguns volen alehores canviar la direcció de l’enunciat. Un exemple, m’he llegit el llibre del qual parlava dies abans el sr Rodolfo, i be,que vol que li diga, si el entonces president del govern va fer coses be i mal, jo haguera pogut contestar diguent que l’anterior de l’anterior i de l’anterior, ja sap » Don Paquito » i no el xocolater en va fer de moltes més pitojor que els seus predecessors i tant mateix ja avance que no és la meua intenció retraure res, però el què hi ha ahí està…
    Crec que sobren les paraules a vegades i podem comprendre ben clar el que estem patint ací a València, governats per no sé ja quans anys pel mateix color i encara no he vist cap que diga o millor dit reconega que ací necessitem un canvi urgent de govern,em dona igual qui ens mane i ho dic amb tota la sinceritat possible,PSOE,EU, Compromís, el BLOC,que més dona,però que canvie i aleshores em faig la pregunta, Pensem que serà així a les properes elesccions? jo espere que si, altra cosa serà el resultat què malgrat ojala m’enganyara supose que no serà així, i entonces em torne a fer una altra pregunta,on estàn, on estem? no diuen que si darrere però a l’hora de la veritat què…
    Sr Salva jo tinc varies primaveres pasades i ja em sorprenen poques coses, recordar l’Ausias March està be,escoltar la bona música siga del gènere que siga,també està molt be i no seré jo qui diga el que u ha de llegir o d’escoltar o d’elegir si cal, allà cadascú amb el que diu i el que fa.
    És veritat que les televisions ens han capgirat a molts,però encara queden bons programes,poquets però cal seleccionar amb el comandament, al fi i al cap tu decidixes el que vols veure, però ja possat, espere que alguns no entren al drap com hi fan els de Intereconomía què mira per on ja sabem de quin mal pateixen.
    Crec que m’enrrollat massa, espere de tot cor Slava que segixca escrivint a la seua manera i que no canvie tan sols ni que siga de vegades per a què tots ho puguen gaudir.
    Salutacions per molt de temps.

  9. Vicent Benavent

    PS:Cal dir una correció que mira per on li he dit » Slava» per cert nom d’un músic i célebre violinista espanyol,però era clar que volía dir Salva, vosté perdone.

  10. Rodolfo

    Benvolgut Vicent Benavent Vidal, en la meua resposta al nostre Director a la seua encertada col·laboració sobre la corrupció regnant a tots els nivells, principalment en els dirigents nacionals o d’autonomies, que ens han governat, siguen del color que siguen, amb alguna honrada excepció, exponía:” Pepe totalment d’acort en tot el que exposes i crec que et quedes curt”; i per això com justificació a la meua resposta vaig aportar unes dades del llibre ‘El Negoci de la Libertad’, de l’autor Jesús Cacho que apunta més alt. Vicente, tu saps que et tinc estima perquè vas sempre al gra, no busques subterfugis, ni dissimulacions, i QUASI sempre veig que tens raó; però comprén que en estos moments hi ha un descontent col·lectiu, origen de la política a tots els nivells catastròfica per a la nostra Societat pel seu mal engranatge, econòmic, social, educatiu, sanitari, judicial, et. etc..Qui té la culpa de tot açò? doncs els governs que ens han administrat fins ara, es criden com es criden, que han atropellat les lleis, la raó i han pres al País com un MAS de la seua propietat. Salutacions, Rodolfo Canet

  11. Vicent Benavent

    Hola sr Rodolfo,sap que no estic molest per ningú i molt menys per aquelles persones que demostren tindre el cap «emmoblat» com es sol dir,faltaria més. Enten què per ixa raó ja he dit que no et vaig contestar,sabent d’antemà que no era cap intenció de encendre els ànims de ningú i jo menys encara. És cert el que dius,la societat està descontenta, sobre tot en l’anterior govern pel que veig a les notícies i als periòdics però bo, ja sabem el que hi és. Per ixa mateixa raó e intentat dir a vegades que ens agrade o no,algú ens te que governar i què per tant tot i que tots ho fan prou malament, encara es pot fer pitjor i sinó, tiempo al tiempo. Tot un plaer parlar amb tu, i et soc sincer,esperaba la teua resposta, i aprofite per dir que la del sr Salva també, no m’agradaria que s’haguera mal-interpretat les meues paraules, espere que no.
    Salutacions per molt de temps.

  12. SALVA

    Tens raó, podem abaixar dos escalons la manera d’utilitzar el nostre llenguatge, però hem de suposar que aquell que entra a llegir el que a QD s’escriu no és un analfabet i haurà sigut educat per a comprendre no solament les paraules sinó el sentit del que hi veu perquè, si no és així, denota que té anestesiada la facultat de raonar.

    Malauradament estem vivint en un moment de tal ximplesa que s’ha de concretar una idea en una frase curta i directa semblant com ho fan els anuncis a la televisió. Si bé, jo no vull ser còmplice d’eixe minvar la facultat de raciocini de la nostra societat donant «papilles» com es fa amb aquell que no té dents.
    Estaràs d’acord que si un acudit (xiste) tenim que explicar-lo: o aquest no val res o és que el receptor és un babau.

    I aprofitant que «el Pisuerga passa per Valladolid», us diré que em dóna una mica de tristesa veure que hi ha respostes a QD que són el resultat de mirar el dit i no la Lluna, i massa sovint hi veig que al remat sempre s’acaba contestant i parlant del color de l’embolcall i no es comenta res del contingut del pensament inicial de l’escrit, ficant-nos dins d’uns barrim-barram que acaben sent xerrameques estèrils i desviades completament del que seria lògic: el contrastar i refutar si cal, i amb arguments, l’exposició que hi ha fet l’autor.

    És missió de pares, i sobre tot de vosaltres els educadors, aconseguir que des de menuts es puga entendre un escrit, que se sàpia el sentit de les paraules i no hem de perdonar mai que s’acurten aquestes «castrant-les» per estalviar als missatges —perquè s’acabarà degenerant el llenguatge—.

    Torne a dir que per a deixar de ser un analfabet no és prou saber que «la “L” amb la “E” és “LE”», perquè el cap el tenim al damunt des muscles per a alguna cosa més que per a pentinar-nos!
    Amb tot i això està clar que tampoc hem d’escriure com si tots fórem uns filòlegs, però: al mig està la virtut. No ho han dit sempre?

    SALVA

  13. Vicent Benavent

    Gràcies sr Salva per contestar,m’ha vingut com l’aigua beneida,en serio. Estic segur que vosté ho enten,si entrara tots els dies a les classes de la ESO, la comprensió lectora és una faceta que intente treballar tots els dies amb els meus alumnes,malogradament als joves els costa llegir i més encara entendre allò que lligen i no està mal vist que ens preocupem per ells sobre tot. Sempre s’ha dit que «el que va sobrat no li fa falten cordes» o en contades ocasions. A mi personalment m’agrada que arribe a tots els meus alumnes i no sols als més espabilats de la classe.
    Tot i això la filosofia fa falta i per tant tampoc em de descuidar-la,sempre es pot apuntar algún de nou i pujar al carro de la intel.ligència, sense que ningú es senta ofés clar.
    Un plaer i com sempre salutacions per molt de temps.

INCARDINATS

AVUÍ

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

ARA MATEIX

Users: 1 visitant, 1 cercador

CONTACTA AMB NOSALTRES

unaveudequatretonda@gmail.com

LA CAPELLA RESTAURADA

IN MEMORIAM VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

ROSELLES QUARTONDINES