els efectes devastadors de les gelades del 2012
Una gran pena i ràbia nega la meua ànima al contemplar aquests camps de tarongers més resecs que la moixama. Les gelades d´aquest hivern no han tingut compasió ni misericòrdia amb ells : han sigut implacables i immisericordes. S´han salvat ben pocs, segons he pogut comprovar durant les meues diàries sortides anti-colesterol. Aquest hivern ha sigut dur de veritat. Allà queden enrere els somnis i els durs treballs dels llauradors que dipositaren les seues esperances en aquests camps, avuí condemnats i ferits de mort. Mentre vaig observant alguns ametlers ja en flor…per l´altre costat veig l´agonia d´aquests cítrics. i encara diuen que les taronges són cares !?
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
Eixa és la vida del llaurador…Planta, espera uns anys que comence a donar fruit ,poc al principi, un poc més els anys següents…i quan el camp ja està en «plena producció» i pots arreplegar part del que s’ha invertit, ve una gelada, una pedregada, una sequia…i a tornar a començar. Una forma de viure, la del llaurador que ensenya la filosofia de vida dels quatretondins: «guarda quan tens i menjaràs quan vodràs».Filosofia que va canviant degut a que ara ja n’hi ha molts funcionaris, però que encara queda arrelada en la nostra forma de ser.