l’ últim velluter

S’acosta la primavera, a València ja són Falles i hui en anar a veure la mascletà he passat pel barri de velluters, sí, eixe tan conegut on estan les putes —perdó per emprar aquest llenguatge tan políticament incorrecte: «treballadores del sexe» —, continue: he entrat a veure una exposició de l’últim velluter que ens quedava i que està exposant mostres del seu treball  en un raconet de l’antic casalot del Col·legi Major de la Seda de València. Segons m’ha dit el president  del Gremi fa uns quinze anys que l’edifici estan sostenint-lo amb puntals perquè es cau a trossos. Els taulells de ceràmica que  hi havien lluint a les parets  s’han pogut salvar i els tenen emmagatzemats; els fons d’escrits —alguns datats des de l’any 1474— escampats per Déu sap on; mostres de telers únics al món morint-se de pena, i el Palau que fou el centre gremial dels quasi quatre mil tallers on teixien la seda que hi havia al barri, està «mira’m i no em toques»,  a l’espera que les Autoritats Competents (?) liciten l’obra de restauració. M’ha assegurat l’home que fa un fum de temps que està aprovada i pressupostada, però  que aquestos  regidors no troben el moment per tirar endavant perquè estan tan capficats amb la «roba del gegants» que no saben d’on traure temps, si bé estareu d’acord amb mi: serà per diners? Quià!

La persona que venia amb mi m’ha dit que tampoc corre gens de pressa, que a la fi eixe tipus de treball ja està superat i que l’espolí només poden comprar-lo gent rica i eixos, si en volen, que se’n vagen a la Xina, que de gallets en tenen de sobra i massa. Que tot són recialles i relíquies   de l’època feudal i una mostra clara de l’abús capitalista que no ens podem llevar de damunt.

—Oye, Leandro Fernández de la Garriga i Cepeda del Encinar: ¿tú no eres Licenciado en Económicas?

—Por eso sé de qué hablo.

—Pues yo creo que  lo que hemos visto es Cultura con mayúscula y un patrimonio que se ha de conservar porque, además, es un trabajo que demuestra la prosperidad a la que llegó nuestra tierra.

—¡Al día chaval, despierta, que estamos en el siglo XXI! Todo eso son romanticismos trasnochados e historietas de cuatro nostálgicos. Hay que ser prácticos, no podemos vivir del pasado; tenemos que estar alerta y mirar al futuro procurando que todo ese mundo capitalista que es capaz de comprar un trozo de tela para un traje de fallera, dilapidando alegremente dieciocho mil euros, no nos quite los derechos que con tanto esfuerzo nos ha costado conseguir.

—¡Sí, sobre todo a tu familia!

—¿Qué dices?

—¡Que llegamos tarde a la mascletà!

Mentre començava el terratrèmol final i el fum omplia la plaça de l’Ajuntament, els records em duien volant a la meua infantesa, allà quan anava amb mon pare i mon tio Enrique Forner a agarrar-nos a la tanca de fil d’aram , que hi feia de protecció,  ficant-nos quasi al damunt dels petards. Mirant embadocat com esclafien al cel les carcasses amb un so atronador i notant alhora l’olor a pólvora, m’he sentit agraït i satisfet per haver nascut a aquesta terra.

—Alberola: ¿te ha gustado?

—Sí, mucho.

—¡Es que los valencianos somos la rehostia!

—Sí, nos gastamos la pólvora en salvas y así nos va.

—Eres un cenizo.

—Oye: ¿Pero tú no naciste en Salamanca?

—Mis tres hermanos mayores sí. Cuando a  mi padre lo destinaron a la Delegación de Valencia mi madre ya estaba embarazada y…

Pels altaveus de la plaça s‘oïa una cançó, EN CASTELLÀ, que parlava de no sé què de «Valencia en Fallas»… La gent donava espentes a tort i a dret per eixir del maremàgnum aquell on ens havíem clavat i, no sé per què, he pensat:

MANTE, AQUEST QUE ACABES DE VIURE HUI ÉS UN CAPITOL MÉS DE LA COMÈDIA VALENCIANA.

Poc desprès ens hem acomiadat i cadascú se n’ha anat a sa casa «tan amics»!

SALVA

PS – Al meu albir una Primavera no és Primavera com cal si no comença amb l’olor a pólvora.

Pepe

El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.