un dia després…

          Un dia després, el paissatge negre. Una olor desagradable anuncia la catàstrofe. Rierol negre. Aigua pudenta. I molta pena. Espere que això no siga el prel·ludi d´allò que ens espera. Necessitem que ploga, que el cel plore sobre les nostres misèries i evite el foc destructor. El «pont de ferrro» ha servit de  tallafocs. Encara un fum tènue delata el xicotet incendi d´ahir. Al canviar el paissatge, canvia el meu estat d´ànim. Tot el que ens envolta influeix irremediablement en els nostres interiors. Des  que l´home és home, sempre han hagut incendis de tot tipus. Desgràcies. Morts i desolacions. Terratrèmols. Catàstrofes naturals i artificials. Ja ho se. Coses que passen. Han passat i  esdevindran. Avuí, no he pogut evitar una llàgrima.

Pepe

El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.