diari d’un pelegrí (segona part)
LA POBLA LLARGA-ALGEMESÍ : 18 km
Encetem la marxa des d’on ens l’havíem deixada el passat 1 d’abril : des de l’ estació de trens de la Pobla LLarga. Hui toca arribar a Algemesí.Un intens olor a la flor del taronger ens ha acompanyat al llarg de tot el camí, la qual cosa no deixa de ser una experiència de luxúria sensitiva a la nostra pituitària. Abans de proseguir, dir-vos que n’erem al voltant de 65 pel·legrins, uns 15 més que a l’anterior etapa, entre els quals hem comptat amb l’ alcalde.
Aquesta vegada no ens ha faltat ni mascota. Es tracta de «KINA», una faldereta que ha fet el camí com qualsevol altre, amb la seua motxilla al llom. Molt símpàtic l’ animalet. Inte·ligent. La seua ama li mostra uns quants dits i ella lladra tantes vegades com dits hi ha a la mà de la seua ensinistradora. La gosseta ha sigut sens dubte la protagonista d´aquesta segona etapa de caminants.
Ja a Carcaixent, hem travessat el poble i Salva m’ha comentat d’ eixes cases grans i senyorials que hem vist al nostre pas i que no estan al seu moment. El seu moment de glòria ja el tingueren al segle passat. Avuí són aptes per fer alguna que altra peli de terror, misteri o crimens. Al parc del «Bicentenari de la Taronja» hem esmorzat i com ve sent habitual i gràcies a la generositat dels confrares del Santíssim Crist de la FE, el nostre paladar ha gaudit de misteleta, café-licor especial, herbero i altres delícies generoses amb els famosos besos de novia, coques dolces i salades,trufes,fruits secs….etc…etc…etc…sens dubte, el raïm de pastor en samorra ha sigut un descobriment per a mi.M ‘ha agradat de lo més i he repetit varies vegades, abusant una mica de la confiança. Per això, un aplaudiment ben fort als confrares i pel·legrins i el nostre reconeixement públic per doble partida : per l’ oportunitat de pel·legrinar i per l’oportunitat de tastar menjars de déus. Unes maduixes roges i saboroses de la terreta han vingut a rematar l’alt en el camí.
Màquina avant ! I eixe olor a «azahar» essència de gents i terres. I xino-xano…veiem allà Azira. Mora i cristiana. Amb les seues muralles. Passem per l ‘ajuntament, i un pel·legrí comenta que prompte complirà anys. I altre diu que en la pròxima etapa s’ ha de celebrar d’ alguna manera, s’ha de notar el natalici. I no se com acaba la història. Ja us la contaré si ve de cas. No se com quedarà. Una pel·legrina afegeix que pot aconseguir una refrigeradora per a que la tarta no es «deteriore»…
I a l´Alzira, als afores, un acte. Al «templete» que assenyala i commemora el lloc de la mort del rei En Jaume, el Conqueridor s’han deixat unes flors en reconeixement a la seua memòria i història.Ignacio i Salvador ens han instruit en història i ens històries.I s’ha comentat que el rei va estar a Quatretonda… Com podeu observar, un dia molt complet. Radiant.
Algemesí. El col·legi dels maristes. Gran, Net. Amb una decoració externa moderna i cridadissa, viva. Pedro ha contat uns quants aspectes sobre l’ educació, però no he pogut pillar-lo. Ho senc. Si ell vol, que ens ho conte. No pensava que Algemesi fora tan gran.No hi havia estat mai. L´etapa s’ acaba. Passagers al treeeeen!. I moltes gràcies a Leo i espós.
pepe romero-nieva
VEURE «DIARI D’UN PELEGRÍ» (PRIMERA PART)
Quatretonda-La Pobla LLarga, 26 km.
«QUATRETONDA DIGITAL ” , no representa ningú més que el sentir dels seus autors i la seua bandera és la LLIBERTAT D´EXPRESSIÓ, CREACIÓ LITERÀRIA i L ´ARGUMENTACIÓ CRÍTICA I RESPECTUOSA. La seua bruíxola marcarà sempre LA VERITAT , LA TOLERÀNCIA I EL SENTIT COMÚ.
“QUATREDONDA DIGITAL”, és una publicació sense ànim de lucre.
Bonna nit Pepe:
El comentari que ferem el diumenge era mes una pregunta,vaig preguntar si el col-legi era privat o public i si era de xics o de xiques,si estava governat per religiosos,etc. el que fem normal-ment quant vegem algo que mos crida l’atençió.
El nom de col-legi Maristes em va cridar la atençió,ademes dels colors que estava pintat.
un abras i fins el Diumenge.
PEREGRINOS EN QUATRETONDA
Los seres humanos albergamos en lo más hondo una intuición: no somos explicables, entendibles por nosotros mismos.
Que somos mucho más de lo que podemos.
Así como la búsqueda exterior de experiencias mediante los viajes y aventuras de todo tipo caracteriza nuestra sociedad, también se da con intensidad la búsqueda interior.
Los santuarios y los monasterios asisten a una creciente presencia de personas entre sus muros, con total naturalidad, nuevos rostros se suman a las gentes que tradicionalmente acuden a estos lugares.
Los motivos son tan variados como las personas.
La Basílica de los Desamparados de Valencia es un lugar inigualable para todo ello.
Enraizado en las tradiciones religiosas.
6 de Mayo Fiesta DEL PEREGRINO -QUATRETONDA-BASÍLICA 13Km
24/4/2012 Josefa Esteve