de sanitat i de preguntes
Sanitat i preguntes
La sanitat continuarà tenint el caràcter públic, universal i gratuït, però nosaltres la privatitzem i després busca qui t’ha pegat. Ara toca la sanitat, la inutilitat d’aquesta panda de mal gestors no té límits. Quan un dit apunta cap al cel el tonto mira el dit, doncs així estem, mirant des de fa anys el ditet d’aquests incompetents i vanagloriant-nos de lo llustrosa i preciosa que està València.
Sincerament, estos lladres, utilitzant el terme que empra Al tall en la cançó publicada al disc Quan el mal ve d’Almansa, saben gestionar alguna cosa que no siga la seva pròpia butxaca?. Què han fet durant tots aquests anys?, algú dimitirà?, algú assumirà responsabilitats?, o com sempre tindrà la culpa el pobre desgraciat de posar-se mal i necessitar un metge?, qui designava fins ara els gestors dels hospitals públics valencians?, el dit del govern valencià, quin control s’exercia sobre aquests?, algú ens ho explicarà?, potser, Canal nou?. O només ens cantarà les excel·lències de la privatització?.
I si l’eixida de la nefasta gestió és privatitzar-la, a quines empreses vendran la gestió sanitària?, a quin preu?, amb quina finalitat?, com serà esta privatització?, amics?, coneguts?, el primer que passe?.
Ja no és el fet de privatitzar o no una gestió, (que també donaria per unes quantes línies) és la falta de responsabilitat dels dirigents del govern valencià cap a una gestió incorrecta dels diners de tots. Ara posen a la venda els hospitals com ho va fer el govern espanyol de torn amb telefònica i altres empreses públiques allà pels anys 90 i les conseqüències de la privatització encara les nota el contribuent en la factura dels serveis. Tornarà a passar?, serà en un futur la sanitat privatitzada el lloc de jubilació de molts polítics afins quan es retiren de la política com ho són les empreses que abans eren públiques i ara són privades?.
Però mante, no passa res, en el regne de taifes que s’han creat cadascú té un paper assignat i el de la majoria de ciutadans és anar aventant-los. Graciós, esperpèntic i alhora lamentable.
jordi oltra vicedo
«QUATRETONDA DIGITAL ” , no representa ningú més que el sentir dels seus autors i la seua bandera és la LLIBERTAT D´EXPRESSIÓ, CREACIÓ LITERÀRIA i L ´ARGUMENTACIÓ CRÍTICA I RESPECTUOSA. La seua bruíxola marcarà sempre LA VERITAT , LA TOLERÀNCIA I EL SENTIT COMÚ.
“QUATREDONDA DIGITAL”, és una publicació sense ànim de lucre.
Una de les claus per a que tot aquest bollit retorne a la vida, pense que radica en alguna de les encertades preguntes i afirmacions que acabes de fer. I és que a la casta política li sobra «poderío» i li falta » assumir responsabilitats». Quan arribe un dia que un polític responga fins i tot amb el seu patrimoni personal per una gestíó nefasta, boja i destructora, només aleshores començarem a veure «brotes verdes». I ells, de moment, no volen entrar al trapo de la responsabilitat, no els interessa.I haurem de ser els ciutadans-no ho oblideu mai- aquells que haurem de treballar de calent per a posar-los al lloc i en el camí recte. (ells no ho van a fer ja que estan de p.m. conforme estan ara) Ja no és qüestió que no s’embutxaquen, o que siguen molt honrats : és qüestió que aquell que gestione mal els recursos ho pague. Clar, ells això no ho volen ni parlen de l´assumpte ni tan sols ho anomenen. Jo vull als millors gestionant els meus impostos. No vull de «menistre o menistra» a un que solament té estudis primaris en la cartera que siga. En aquests temps a més de ser bona persona, honrat, equilibrat…has d´estar preparat. I tenim una quadrilla que…deixa-los anar.
Jo no puc de cap forma agafar la responsabilitat d´un ajuntament per exemple, amb 100.000 € de dèficit i deixar-ho més arruinat encara.La recepta de la meua àvia és molt encertada encara : no et pots gastar el que no tens. I clar…aquí ens han «empeñat» fins l´aire que respirem.I per molt de temps.
És intolerable, inadmissible, imperdonable…que una quadrilla de gànsters ens hàgen deixat conforme estem. La crisi no ha vingut » por arte del birli-birloque» i de sobte. El que passa és «que jo les agafava de dos en dos, i tu de tres en tres i els dos callàvem» i tots callàvem. I com que hem callat ! I tal vegada per callar, aguantar, fer-nos els fonedisos, ara tenim damunt de nosaltres una que ja veurem.
I jo no li veig la sortida perquè aquells que manen continuen «si jo, tu més» i d´ahí no ixen. Encara no s’han posat a treballat de debò. I l´exemple, fins i tot des de les més altes instàncies fins l’últim de la fila em dona risa. Continuen igual…igual no, pitjor !
I em preguntareu…sabut : tu molt de parlar i criticar ! Arregla-ho tu ! Jo no puc. Ni tinc poder ni la meua veu va més enllà d´uns quant metres. I agafe la tercera via. (ja vos ho contaré allò de la tercera vía). Tanmateix mentre no se li done una vertadera volta a la tortilla, anirem del mal en pitjor.Mentre la casta no comence a donar exemple, malament. I com se li pot donar una volta a la tortilla ? -Amb RE-GE-NE-RA-CI-Ó. Amb una vertadera REVOLUCIÓ BLANCA que canvie vells esquemes actuals que com estem veient, no funcionen. Amb TREBALL.I com es regenera ? Netejant, podant,abonant, replantant…
Mentrestant, amics meus…»tercera via«.
Eixò de la sanitat gratuita no heu tinc gaire clar; Per que Jo crec i heu se que una part dels nostres impostos van destinats a la sanitat com educaciò i altres conselleries. Però una par gran dels nostres impostos van al ministeri i conselleries del despilfarro, i desde fan anys han fomentat i divulgat entre ells ,els de la «casta» mal versacio de fondos,despesses inadecuades i per si ens queda poc han practicat i sense amagar-se de res, enbutxacar-se tot els que els a donat la gana i algo mès.
Donen diners a la banca privada i retallem en lo public; Es clar aço a la pecarietat publica i la privatisaciò de tot el que els passe per els o…..u… I pregunte els seus sous tambe es privatitzaran?
El problema més gros és què en la sanitat no acaba tot el que està previst fer el govern valencià. Esperat a l’estiu que en venen de noves retallades i a altres sectors. El que més em preocupa es que després de 17 anys governant-nos encara la gent d’apeu es cregen tot el que diuen aquestos pocavergonyes del PP. A vorem que pasa a les pròximes eleccions,si som igual de tontos que a altres comunitats mal remei li veig. FA FALTA EIXIR AL CARRER HI DIR-LOS QUE ESTEM FARTS DE TANTA MANIPULACIÓ. tot i que una gran lliçò als polítics de torn sería no anar a votar però a veure com els explica a aquells que son devots de la gaviota.
La qüestió, Vicent, crec que va molt més enllà, però molt més enllà de la gaviota o de la rosa…o….crec que caldrà imaginar i inventar. Les estructures actuals no donen més de sí.Estan caducades.Car canviar, reestructurar, reinventar.A un arbre mort els empelts…
Ni aqui ni en atres comunitats la gent es tonta, Si no mes be comoda i creient en els seus valors, el que passa que votes a qui votes tot son un tall de mentiders i no estan a la altura del poble. I de bons hi han tant aqui que alli .
Efectivament. ¿Encara ni ha gent que creu que el problema es dels pocavergonyes del PP? ¿I dels pocavergonyes del PSOE que fem? Son igual, pero ni ha gent en el cap redó que nomes que sap donarli la culpa al que goberna.¿ No vegeu que no estan gobernant els de así? ¿No vegeu que goberna el euro, els mercats, la S&P, la Merkel, el Sarcozy…? Els del PP no poden fer res de res. Els del PSOE tampoc. Han fet com la rana que posen en un perol en aigua gelá i poc a poc van cuinanla. Quant es dona conter, ja es tart para ixir del perol i mor. A nosaltres mos han anat cuinant alternativament els dos partits majoritaris ( mos han llevat el ejercit, mos han llevat valors, mos han anat llevant, i llevant poquet a poquet..) i ara estem cuinaets!!! Ara lo que pasa és que li han donat foc al perol i mos estem cuinant mes rapidament i aisó fa que mos menegem un poquet més, peró, res de res. CUINAETS. Ara ves i busca qui ta pegat…A uns el PP, a atres, el PSOe.
El triomf dels mediocres
Potser ha arribat l’hora d’acceptar que la nostra crisi és més que econòmica, va més enllà d’aquests o aquells polítics, de la cobdícia dels banquers o la prima de risc. Assumir que els nostres problemes no s’acabaran canviant a un partit per un altre, amb una altra bateria de mesures urgents o una vaga general.
Reconèixer que el principal problema d’Espanya no és Grècia, l’euro o la senyora Merkel. Admetre, per tractar de corregir, que ens hem convertit en un país mediocre. Cap país arriba semblant condició de la nit al dia. Tampoc en tres o quatre anys.
És el resultat d’una cadena que comença a l’escola i acaba a la classe dirigent. Hem creat una cultura en què els mediocres són els alumnes més populars a l’escola, els primers a ser ascendits a l’oficina, els que més es fan escoltar en els mitjans de comunicació i als únics que vam votar en les eleccions, sense importar el que facin. Perquè són dels nostres.
Estem tan acostumats a la nostra mediocritat que hem acabat per acceptar-la com l’estat natural de les coses. Les seves excepcions, gairebé sempre reduïdes a l’esport, ens serveixen per negar l’evidència.
– Mediocre és un país on els seus habitants passen una mitjana de 134 minuts al dia davant d’un televisor que mostra principalment escombraries.
– Mediocre és un país que en tota la democràcia no ha donat un president que parlés anglès o tingués mínims coneixements sobre política internacional.
– Mediocre és l’únic país del món que, si sectarisme ranci, ha aconseguit dividir fins i tot a les associacions de víctimes del terrorisme.
– Mediocre és un país que ha reformat el seu sistema educatiu tretze vegades en tres dècades fins a situar als seus estudiants a la cua del món desenvolupat.
– Mediocre és un país que no té una sola universitat entre les 150 millors del món i força als seus millors investigadors a exiliar-se per sobreviure.
– Mediocre és un país amb una quarta part de la seva població en atur que no obstant això troba més motius per indignar quan els guinyols d’un país veí fan broma sobre els seus esportistes.
– És mediocre un país on la brillantor de l’altre provoca recel, la creativitat és marginada-quan no robada impunement-i la independència sancionada.
Un país que ha fet de la mediocritat la gran aspiració nacional, perseguida sense complexos per aquests milers de joves que busquen ocupar la pròxima plaça en el concurs Gran Hermano, per polítics que s’insulten sense aportar una idea, per caps que s’envolten de mediocres per dissimular la seva pròpia mediocritat i per estudiants que ridiculitzen al company que s’esforça.
Mediocre és un país que ha permès, fomentat i celebrat el triomf dels mediocres, arraconant l’excel · lència fins deixar-li dues opcions:
– Marxar o
– Deixar-se engolir per la imparable marea grisa de la mediocritat.
http://davidjimenezblog.com/2012/02/28/el-triunfo-de-los-mediocres/
Ja ho deien al meu poble : «mediocritat i caradura, en Espanya inversió segura». per desgràcia…
Sembla curiós que ens vulgues donar lliçons quan dius que hi ha gent que tenim el cap redó i no sabem més que donar la culpa a qui goberna. Sempre s’ha dit que qui paga mana. Vols que et diga quantes vegades el Sr Rajoy li ha donat la cupa a l’anterior govern? o la Sr Soraya? o la Esperanza, o els periodistes de dretes? crec que hem perdut el nombre. Segons tu ells també tenen el cap redó,tots.
Una cosa si està clara,no admitixes que el PP estiga fent les coses més mal que el PSOE,tot i que els que som tontos ja sabem que no anem a solucionar res. O siga que jo almenys ja ho sabía.
Sr Director em senc aludit, tenía entés que no es poden fer comentaris tan llargs i més quan es tracta de copiar i pegar. el posar el link al final no soluciona el fet.
No, el PP no està fento mes mal que el PSOe, estan fento igual de mal, IGUAL. Tanto monta, monta tanto. A cada cosa que fa maol el PP se li pot contraposar una que ha fet mal el PSOe, i a cada una que ha fet mal el PSOe, se li pot contraposar una que ha fet mal el PP. Ni ha que buscar noves alternatives. PP=PSOe. Igual. No uns mes que atres, no. IGUAL. Ja heu vaig dir, uno, un iluminat que heu va fer tot pols, i el atre directament mos tira al barranc.
Veig que tothom està capficat seriosament i opinant sobre la manera d’eixir d’aquesta crisi que està tocant-nos el nas i la butxaca a la immensa majoria.
Després de veure i oir allò que diuen un cabàs de tertulians, de llegir com un foll qualsevol diari que cau a les meues mans, de bussejar per Google, xarrar amb amics que saben llatí, llegir a Marx (Carles, és clar), El Kempis, El Regiment de la cosa pública de Francesc Eiximenis, La Guerra de les Galies, a l’Estanislau Alberola i acabant veient unes quantes representacions dels miracles de Sant Vicent Ferrer als altars de València he arribat a una conclusió: «La culpa la tenen les dones que treballen fora de casa i no es dediquen “a sus labores”».
Au, ja ho he dit!
Jo no sé com la «progresia» sempiterna continua defenent l’assumpte que està tan re clar. Si cada una de les que ocupen un lloc en una oficina, escola, fàbrica, una empresa qualsevol com qui diu, estiguera a sa casa atenent el que és la seua obligació, és a dir: la criança dels fills, la neteja de la llar familiar, ser el «reposo del guerrero» com està establit des que el món fou creat, açò serien altres calces, perquè eixos «puestos» estarien exercint-los els homes i no fa falta contar amb els dits: quasi no hi hauria «paro»!
Sé que els mascles que ho llegiu, allà al més fons de vostres cervells esteu d’acord amb mi, el que passa és que teniu por i vergonya de dir-ho; tant li fa, perquè ací tothom dona crits, es manifesta al carrer, però a casa acatxa el cap i llaura per on li manen.
I ara, després d’aquestes lletres podeu començar a desbarrar i pegar trets contra l’autor perquè aquest no és un conflicte entre dretes i esquerres, només és, ni més ni menys, una gran manca de testosterona!
Altra opció que «me s’acaba d’ocurrir» és que ja que frau Merkel no vol admetre’ns com un Land Associat de segona classe d’Alemanya, sé de bona tinta —m’ho ha dit un amic que ja està jubilat però que abans viatjava molt pel món— que s’estudia a Madrit la possibilitat de contactar amb un Jeque àrab perquè compre alguna que altra Autonomia —Sharq al-Andalus?— semblant com s’està fent amb equips de futbol!
No puc seguir argumentant raons tan estudiades perquè tinc molt de mal de cap…, és que a mi el que s’acabe la Lliga i que el Pepe se’n vaja del Barça em senta com un tir.
Un altre dia que estiga de bon humor ja escriuré del Govern i dels polítics.
Bona nit!
Amb tot i això, si qualsevol de vosaltres li dona un bon treball, digne i ben remunerat a alguna de les fembres de la meua família no dubtaré en negar i apostatar si cal de tot el que anit vaig escriure. No debades sé que sóc un fidel representant dels valors que ens han caracteritzat des de sempre als habitants de l’antiga Hispania.
Alguna cosa haurem de fer… No sé si la que proposes és política i socialment correcta, però en aquest món cada vegada estem més lluny els pobres dels rics. És molt greu la falta de treball i que les persones ( en qualsevol dels dos gèneres) no puguen guanyar-se el pa amb el suor del seu front. Ens hem acostumat a tindre molts drets, però pocs deures.
I la joventut? que trist és que n’hi haja gent que no poden formar una família per no tindre amb qué mantenir-se ( ni perspectives, tan sols), que trist que una dona haja d’esperar quasi a la quarentena per poder tindre fills, que trist…
No sé com s’arreglarà açò, si s’arregla, però sí que veig que estem com anestessiats, atontats, com si estiguerem veient una pel·lícula que prompte acabarà i que encara que el final siga trist, eixirem de la sala del cine i continuarem amb la nostra vida normalment. I em tem que no serà així. Ja no eixirem d’eixa sala de cine i el malson continuarà.
Em pregunte moltes vegades, qué ens passa? estem cuinats com la granota de la qual parla Vicente Benavent B.?
Els polítics han balafiat, és cert, però nosaltres també. I ara és tan difícil tornar arrere!!! Ai, si moltes coses que sabem ara, les haverem sabut fa una dècada!!!
Diuen que l’ésser humà és l’únic animal que entropessa més d’una vegada amb la mateixa pedra, i és deveres perquè així venim fent-ho des que el cervell creà nostra ment, eixe «programa» que, a poc a poc, ens construeix hi dins un patracol amb el que ens regim durant nostra existència i que sovint no el seguim com caldria perquè actuem impulsats pels instints primaris.
Espere que el que ens està passant a hores d’ara siga un canvi de cicle i, com ho hem fet en anteriors ocasions, en traurem una bona lliçó que ens faça «parar, templar y mandar» com es diu al món taurí. Amb tot i això, i com ocorre sempre amb aquestos casos, la batalla s’endu per davant a innocents que no tenien cap tipus de culpa dels desgavells que han propiciat els poderosos.
Al 1898 tingué Espanya un dels més greus problemes de la seua història i, aleshores, es va fer de la necessitat virtut i va sorgir una generació d’intel•lectuals que, amb més o menys encert, ajudaren a ficar les bases perquè açò tinguera «arreglo», si bé en tardarem quasi un segle en millorar-ho una mica!
I ara què?
REGENERACIÓ!
Sí, en necessitem ja…, i a cabassades! Tanmateix tenim una manca tremenda de Cultura. Una incultura que hem propiciat tots plegats, i sense excepció, durant aquestos últims trenta anys deixant a les nostres generacions «amb la cordeta ben solta» i fent-los creure que l’esforç és inútil, que la societat del benestar brolla «perquè sí»!
Per a mi CULTURA no només és saber on estan els rius, sumar i multiplicar, tindre un bon vocabulari, parlar anglès…, és, a més de tot això: ACCEPTAR I RESPECTAR A L’ALTRE QUE ÉS DIFERENT, siga pel color de la pell, per la manera de viure distinta o perquè té pensaments oposats als nostres. I açò, amics, n’hi ha que «mamar-ho» des del bressol, a nostra casa i, com no, amb l’ajuda imprescindible del bon ofici dels pares, perquè l’escola no és suficient i, menys encara, carregar eixa responsabilitat sobre les esquenes dels mestres desentenent-nos-en.
Tens raó, Rosa, jo també estic «preocupat» pel futur dels nostres joves. No sé quant de temps durarà aquesta pàssia perquè no sóc un vident, el que sí crec és que l’entorn no és el més adequat, i tots nosaltres, —alguns sense adonar-se’n gens —, ho fomentem amb nostra conducta i exemple. Només ens faltava la utilització nefasta que es fa de la televisió i de les noves tecnologies que ens estan anestesiant cada dia més. Les idees i la manera de comportar-se ens les fiquen al cervell ja digerides, semblant com «la papilla» que se li dóna a un nadó, i d’aquesta manera la víctima no té que fer ningun esforç per esbrinar-ho i aconseguir tindre criteri propi.
Amb tot, pense que hi ha esperança i, per descomptat, no hem de perdre mai l’humor i hem de seguir rient-nos de nosaltres mateix, sense acritud ni llenguatges corrosius; no oblidem que admetre i reconèixer nostres debilitats i defectes ja és una bona senyal d’intel•ligència!
Tornant a la crisi: desgraciadament na tinc la fórmula del bàlsam de Fierabrás!
ACCEPTAR I RESPECTAR A L’ALTRE QUE ÉS DIFERENT.
És tan difícil!!!! Sobretot quan la diferència és en idees polítiques. N’hi ha encara molta gent que pensa que «o estàs amb mi, o contra mi»; no pots mai estar al meu costat si no penses com jo. I això crec que ho portem escrit amb foc al nostre ADN. Conec moltes persones d’aquestes i fins i tot algunes treballen a l’ensenyament. No saben reconèixer les errades «dels seus», tot i que errades se’n fan a gavellades en un costat, en l’altre i al mig. A més pense -i ho he vist- que la casta política, davant de nosaltres es porten a matar, però després, si cal… vens a ma casa i ens ho passem bé en un soparet… i nosaltres mentrestant, continúem tirant-nos els atifells al cap per a defensar les seues postures i idees amb les quals ens sentim identificats per herència o pensament.
I com he dit abans, ens estan cuinant a foc mínim, però cuinant-nos. I per a que no ens adonem del que passa, ens posen totes les vesprades a la Esteban per a que ens preocupem de si vol o no vol al torero, o si l’altra és amant de la Pantoja…i mentre l’aigua comença a bollir…
Però és cert el que dius, no hem de perdre l’esperança ni l’humor; encara que diuen «los entendidos» que estem molt malament, de segur que per algun camí tornarem a eixir a la llum, amb la certesa de que haurem aprés dels nostres errors i intentarem no tornar a cometre’ls.
Sr Salva,vosté sempre tan diplomàtic,ja sería hora de llavarse els peus i dirnos que pensa de veritat d’aquesta situació tan caòtica. Cregam que li ho dic amb tot el respecte que es mereix però és què no em quadra allò de » admetre i reconèixer nostres debilitats i defectes». Els ho a preguntat als que ara manen?, quan estaven en l’oposició han reconegut algo? ells eren la solució no? Ací a la nostra comunitat,han reconegut algo dels trajes? d’Emarsa?,de la gestió nefasta econòmica? jo encara no els e sentit entonar el MEA CULPA. Fins i tot ací al poble també ho practicaven,però clar ara és una altra cosa ja que qui manen son ells. Sembla que estem idiotes i en una cosa si què coincidisc, POCA CULTURA és la que tenim que li anem a fer.
Amb el mateix respecte que dius tindre’m:
Tornar a repetir-me dient qui sóc i com sóc seria una presumpció i alhora un pretensiós.
Allò que jo pense crec que ha quedat ben clar amb totes i cadascuna de les meues col•laboracions. Aquest mes he tingut temps i paciència per tornar-les a llegir amb calma —les he imprès i enquadernat— i he vist que hi en queda prou reflectit; amb tot potser que sovint escric d’una manera una mica críptica, però ja vaig dir que he suposat sempre que el que entra a QD és una persona amb uns coneixements del llenguatge que, de segur, no té cap necessitat de que li ho fiquen mastegat.
Sí puc contestar-te que intente complir amb les paraules que vaig ficar l’altre dia:
ACCEPTAR I RESPECTAR A L’ALTRE QUE ÉS DIFERENT.
A més: admire profundament als politics que han admès i reconegut els errors comesos perquè són d’una raresa excepcional i, al pas que anem, una espècie en perill d’extinció.
Rep salutacions respectuoses d’un aprenent de músic,
SALVA
PS — Presumpció: Defecte de la persona que presumeix massa de si mateix.
Pretensió: Fet de creure posseir una qualitat superior, avantatjosa o meritòria.
El problema ací, es que vosté pensa i raona, sr, Salva. I la gent en el cap redó, vol sentir i llegir que el seu partit es el que millor heu fa, i si no heu diu, no es amic de ixa gent. I no te que dir que uns heu fan mes be, si ixos son del PP o de EU o del Bloc, te que dir que els millors son el PSOe que sempre que san anganyat, un poquiu nomes, heu diuen i els atres no. I estem a on estem gracies al PP autonomic, pero no al PSOe nacional.
Sr Salva,supose que estarem d’acord en què la presumpció així com la pretensió,son paraules que en cap moment he volgut ratificar i molt menys a una persona com vosté que aleshores compartim algunes aficions. El que escriga de forma críptica com vosté anomena no és cap erro sinó més be tot el contrari,ara això de què a alguns dels que entren a QD no se’ls haja de mastegar la literatura jo ja no estaria tant segur i quede clar que ho dic amb tota la bona voluntat de no ferir ningú. A mi pel contrari crec que ja ho he dit en diverses ocasions, m’agrada llegir entre línies el comentaris que ací s’escriuen i si son interesants com els seus més encara,per tant no fa falta dir que les » neurones » de vegades ja sap… Per últim és cert que respectar i acceptar el què u opina és comparable amb la persona qui ho fa i d’ixos a la casta política en queden pocs veritat que si.
Accepte doncs les meues sinceres salutacions per molt de temps.
Contestar-te sería posarme al mateix nivell que tu i estic convençut que de moment no m’interessa.