el moviment 15-M a quatretonda
No podem oblidar el moviment 15-M a Quatretonda al trobar-se tan a prop l’aniversari de l’ inici dels moviments dels ciutadans indignats arreu tot l’Estat. Diuen els detractors d’aquest moviment que ells també estan indignats. Que tots tenim motius per a estar indignats. La gran diferència entre uns i altres és que solament dient que «estem indignats» no canvia res. Està clar que s’ha de fer alguna cosa.Intentar-ho. Eixa era la filosofia, però com? Aquesta pregunta continua sent, al meu parer, la pedra angular de l’ assumpte.
Al nostre poble, també hi hagué gent que prengué consciència que l’ actual sistema començava a fer aigües i això ja és. I es van fer assemblees. I es va parlar amb llibertat. I es varen fer comissions. Propostes.Fins i tot «una paraeta» a la Setmana Cultural. I també una pàgina WEB.
I almenys, fou (és) enriquidor. Respectuós. El que passa és que les coses no són fàcils. El simple fet que uns quants joves (la majoria) i no tan joves ,es plantejaren qüestions serioses i a més dedicaren part del seu temps en no quedar-se quiets davant tot el que ens està passant…això…val molt! I molt més en un poble tan menut com aquest on un s’ ha de carregar de valor per manifestar sense por als demés el que pensa.
Trobe a faltar aquelles assemblees en plena canícula al peu del Centre Social on uns pocs, com a les àgores romanes de l’època antiga, es parlava, es projectava, es sommiava, es proposava. De vegades pensava quina seria la indignació més urgent de cadascú dels que allí estàvem..
I avuí, prop del 15 de Maig, no puc deixar de recordar, que aquí, al nostre poble, també hi ha (hi hagué) un moviment del 15-M i uns quants (o molts) indignats, que s’adonen que el món que els envolta, els ofega. Que el futur que els espera potser serà més dur i cruel que aquell que sofriren els seus pares. Que l’ emigració a altres terres és una de les poques possibilitats i esperances que se’ls ofereix – i solament als millors-. Que no es deixen enganyar per cants de sirenes. Que estan molt farts de les paraules. I que no veuen fets. I que tot no continua mal : continua pitjor. Cada dia més a prop de l’abisme.
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
Exacte, encara hi existix INDIGNATS QUATRETONDA, sembla que tot el mon esta agust,sembla que no cal moure’s, sembla que ja no cal fer res, des de dins INDIGNATS QUATRETONDA continua molt viu.
Volem animar a la gent que s’oblide del TINT PÓLITIC, un color politic mai va a fer POLITICA SOCIAL i sembla que cada vegada va a fer-ho menys.
El que sempre es defendra des de INDIGNATS QUATRETONDA es la MORALITAT, pero l’AUTENTICA MORALITAT, no res de «escaparate» que sembla que esta molt de moda.
Es evident que des de l’ignorancia van a criticar, CAL INFORMAR-SE sempre, als ignorant sempre «li la peguen» o no?
I qui no haja vist «moviment» dels INDIGNATS QUATRETONDA, es per que no s’ha interessat, es molt comode que et porten «el plat a la taula» i aixi…sentat al sillo, creguem que poc es pot fer.
Animem al POBLE a que aporte propostes, a que s’informe del que es pot fer, sempre per MILLORAR EL POBLE.
Qui pense que hi han altres interessos puguem dir clarament que es un GRANDISSIM IGNORANT.
Gracies director de QD per el suport que vas i segueixes donant!!!
Salutacions!!!
I sembla que tot va be!!! Que no passa res, d’aci poc esta ahi l’Eurocopa, i despres mes futbol, i preocupació si la Milá orina a la dutxa o no, i la Belen Esteban si s’opera o no……
Jo crec que es preocupant i molt la situació, ara que…a Espanya ja li se podia canviar el nom per PALETILANDIA, es l’unic que li queda per pedre, el propi pais, diuen que no, pero el rescat es inmediat, i a costa de qui?….ho adivineu?
Pero no passa res, si abans els partits politics no escoltaven, ara encara menys, i a sobre, encara es dignen a dir, que SOM NOSALTRES els que hem viscut per damunt les nostres possibilitats.
Un ejemple, que….segurissim molts es sentiran identificats:
Tota la vida treballant, aquell entonces des de els 11 o 12 anys, sense parar de treballar, estalviant, per fi dels estalvis, es compra una vivenda, un cotxe, tot aço sense parar de treballar, s’intenta montar una empresa, per treballar per seu propi compte, de repent l’empresa no va be, hi han «pagos» la empresa apunt de «quebrar» no pots invertir per la morositat dels clients, resulta que ja no tens estalvis…….tens la casa, i si vols mantindre el negoci per poder menjar……has de continuar pagant…….no pots fer front als pagaments i entra el TOT PODEROS BANC…..si no pots fer front als pagaments..HIPOTECA’T uiii si que xulo tot….. t’hipoteques i que???? si continues amb l’hipoteca, sense empresa, sense llocs on anar a treballar per que no hi han llocs de treball i amb l’edad que tens….no et contratarien enlloc, tens la casa hipotecada i no ho pots pagar….venen uns senyors i et lleven la casa…….. Jo faig una pregunta!!!!! AÇO ES VIDA?? AÇO ES VIURE PER DAMUNT DE LES POSSIBILITATS??? NO HI HA PROU JA???
Realment aixo esta passant….i com si res. Ja no som tant JOVES, som gent que si la cosa segueix aixi, serem comptes bancaris i prou, el deute privat ho estem pagant nosaltres, i el pagaran els nostres fills…..CREGUEM QUE HI HA QUE PENSAR-HO DETINGUDAMENT!!!
O es mes realista veure qui guanya l’eurocopa?