Seleccionar página

carta a un projecte d’ésser humà

carta a un projecte d’ésser humà

A València, un dia qualsevol d’un mes de la fi de l’estiu de l’any 2011.

 Projecte d’ésser humà:

                                                                     No sé com dirigir-me a tu, si dir-te mòrula o zigot. Tant li fa!

                       Atén:

Des de la nit dels temps, just des que començà el Big Bang, —segons ens diuen els savis a hores d’ara, perquè qui sap si vindrà el dia que descobreixen que no ho era així—, partícules del teu ésser estan donant voltes per l’Univers esperant ajuntar-se, la qual cosa sembla que ha sigut fa només uns dies. Fou ahir a les cinc de la vesprada quan ton pare i ta mare ens mostraren a la pantalla de l’ordinador la prova que indicava eixe fet tan meravellós que representa l’inici de l’existir d’un nou humà.

Sé que —disculpa’m, sóc un pedant — va ser hi, en ajuntar-se les dues cèl·lules dels teus progenitors el moment que un tros d’eixe esperit universal del que parla Plató es va desprendre i entrà hi dins d’eixa diminuta gàmeta i formà el que un dia es convertirà en un individu al que, molt abans de veure’l, ja l’estimem.

No sé que succeirà durant el procés des del teu engendrament i gestació fins el part,  ni quin serà el sexe que tu tindràs; qualsevol del dos, mascle o femella, has de saber-ho, serà ben vingut, t’ho assegure. Tu no pots calibrar ara, tot i que tampoc després en arribar a tindre un jo pensant, quant desitjàvem que vingueres a aquest món que, com podràs comprovar des del primer moment que veges la llum, és un lluitar continu per sobreviure, però la Natura ha sigut tan previsora que ens ha ficat dins de nosaltres una sèrie de forces tan extraordinàries i fascinants alhora que, creu-t’ho, veuràs que l’existir i contemplar la Creació és millor encara que ella mateix.

Aquestes primeres lletres que estic dirigint-te són difícils d’entendre per un ésser tan diminut com tu ho eres a hores d’ara i potser que tardes uns anys en comprendre allò que estic dient-te, o tal vegada no vulgues llegir-les mai, tant li fa, jo sempre estaré ací per ajudar-te i intentar comprendre’t, tot i que inexorablement hem de tindre entre nosaltres, i suportar, la tan maltractada «diferència generacional». Una cosa sí que espere: que sàpies llegir i escriure amb aquesta llengua que estic fent-ho jo i que sigues benèvol amb la gran quantitat de faltes que comet.

Et diria milers de coses. Totes es barallen per eixir del meu cap i volen que mitjançant el teclat es plasmen en aquest escrit. No cal, no és l’hora, ni tampoc la manera d’expressar-me és la idònia per a un ésser tan menut. Amb tot ja aniràs adonant-te a qui t’ha tocat tindre per iaio, acabaràs més fart de mi que alguns de la «cansalà» —en dreta llei hauria d’haver-hi escrit cansalada, però és més nostre dir-ho així—.

Espere que el procés de gestació vaja com cal i dins d’uns mesos ens vegem les cares, mentrestant tu a la teua i a fer-te fadrí (o fadrina).

Que no se m’oblide: tens uns pares únics que hauràs de tractar com s’ho mereixen perquè estic segur que et donaran tot allò que millor saben fer: voler-te.

Continuaré escrivint-te…

SALVA

 287 Visites totals,  2 Visites avuí

Sobre el Autor

Salvador Alberola

Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l'envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l'assaig i "les coses del seu poble" es veuen reflectides en aquestes pàgines.

8 Comentarios

  1. Rosa Mahiques

    Que sort té aquest xicotet ésser, en tenir uns iaios i uns pares com els que li han tocat!!!
    De segur que tota la seua vida ho tindrà present i donarà gràcies per haver vingut a aquest món en una bona família.
    EL següent e-mail que vaig rebre ens demostra que qui té la sort de tenir una bona família i és estimat des de l’inici dels seus dies, té molt de camí avançat per a ser una bona persona en aquesta vida que de vegades ens és molt ingrata.
    El Mejor ginecólogo

    Con un bebé en los brazos, una mujer muy asustada llega al consultorio de su ginecólogo y le dice:

    -Doctor: por favor ayúdeme, tengo un problema muy serio. Mi bebé aún no cumple un año… y ya estoy de nuevo embarazada.
    No quiero tener hijos en tan poco tiempo, prefiero un espacio mayor entre uno y otro…

    El médico le preguntó:
    -Muy bien, ¿qué quiere que yo haga?

    Ella respondió:
    -Deseo interrumpir mi embarazo y quiero contar con su ayuda.

    El médico se quedó pensando un poco y después de algún tiempo le dice:
    -Creo que tengo un método mejor para solucionar el problema y es menos peligroso para usted.

    La mujer sonrió, pensando que el médico aceptaría ayudarla.

    Él siguió hablando:
    -Vea señora, para no tener que estar con dos bebés a la vez en tan corto espacio de tiempo, vamos a matar a este niño que está en sus brazos.
    Así usted tendrá un periodo de descanso hasta que el otro niño nazca.

    Si vamos a matar, no hay diferencia entre uno y otro de los niños.

    Y hasta es más fácil sacrificar éste que usted tiene entre sus brazos puesto que usted no correrá ningún riesgo.

    La mujer se asustó y dijo:
    -¡No, doctor! ¡Qué horror! ¡Matar a un niño es un crimen!

    -También pienso lo mismo, señora -dijo el ginecólogo-, pero usted me pareció tan convencida de hacerlo, que por un momento pensé en ayudarla.

    El médico sonrió y después de algunas consideraciones, vio que su lección surtía efecto.

    Convenció a la madre que no hay la menor diferencia entre matar un niño que ya nació… y matar a uno que está por nacer, y que está vivo en el seno materno.

  2. Vicent Benavent

    És més tràgic matar a un ésser format que a un que no saps com eixirà.ETA a matat a tots els que ha volgut i no passa rés, i una mare decidix abortar i tot son problemes. Som nosaltres els que estem peparats?.En la 2ª guerra mundial moriren 50 milions de persones i la societat només van castigar a 4 » locos»,ja sabem,Hitler,Mussolini,etc…
    A ja,què la culpa era d’ells i no dels altres. Tot i això jo estic a favor del abort sempre i quant justifique la seua no existència.

  3. Roberto Benavent Benavent

    Bona Vesprada.
    La meua opinió és que només trobe dos casos pels quals l’avortament s’ha d’exercitar :
    1) quan la mare córrega extrem perill.
    2) En casos de violació.
    (la pastilla del dia després és una altra història, no confondre, ja que pràcticament és imminent).
    Salu2

  4. Rosa Mahiques

    Jo no estic d’acord amb l’avortament. Crec que quan un ésser humà ha sigut engendrat, té dret a viure. És igual de tràgic matar un ésser totalment format,que un que «no saps com eixirà», ja que potser eixa persona podria ser en un futur «algú molt especial» ( un Gandhi, un Pasteur, un Fleming… o simplement una persona normal i correnta, com tu i com jo) És qüestió de conciència; a mi la meua no em permetria viure amb un avortament a la meua esquena. Punt i apart seria el cas d’una malformació molt greu en el fetus o un gran perill per a la mare.
    Condemne totalment tots els assassinats d’ETA, de la 2ª guerra mundial, de la 1ª i de totes les guerres hagudes i per haver…Però tampoc seré jo qui li diga a cap persona el que ha de fer. Allà cadascú amb la seua consciència; si li permet dormir.

    El que no entenc és el que vols dir amb aquesta frase:» jo estic a favor del abort sempre i quant justifique la seua no existència».

    • Vicent Benavent

      Srª Rosa jo si estic a favor de l’avortament sempre i quant siga justificat, responent a la frase de la » existència » es a dir, la mare té el dret a decidir el futur del seu embaras,igual què pot ser un (Gandhi), pot ser un ( Gadafi ) i si al remat encara no té ni forma què més dona. Tots em matat alguna vegada a una mosca,vespa o dragó.. i no ha passat res.

      • Pepe

        No se…comparar una mosca, una vespa o un dragó a un embaràs humà…

  5. SALVA

    Us assegure que la intenció no era provocar amb aquest escrit un debat sobre l’avortament. Només volia publicar la primera d’una sèrie de cartes que li he anat escrivint a la meua neta mentre esperava la seua vinguda a aquest món. Potser que m’ho tenia que haver quedat per a nosaltres els de la família, però sense dir-ho clarament, volia fer partícips de la meua alegria als que amb assiduïtat tenen la paciència de llegir-me a QD.

    M’he passat!

    Amb tot us demanaria humilment que si algú vol entrar a parlar sobre eixe tema tan important i delicat que ho faça en una altra col•laboració.
    Gràcies.

    Salva

    • Vicent Benavent

      Sr Salva li puc assegurar que en cap moment havía pensat en l’avort quan vaig llegir el seu comentari,hi he de dir-li que ho tenía clar que anava dirigit a algún membre de la família, el què en va sorpendre va ser el comentàri de la srª Rosa amb tot el respecte.
      De tota manera estic d’acord en no traure aquest tema tan complicat d’entendre.
      Accepte les meues disculpes i salutacions per molt de temps.

ARA MATEIX

Users: 2 cercadors

CONTACTA AMB NOSALTRES

unaveudequatretonda@gmail.com

ISSN QD/CODI DE BARRES

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

IN MEMORIAM VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

OPINIONS I PARERS

  • Cargando...

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

ROSELLES QUARTONDINES

Share This

Comparteix-ho

Dis-ho als teus amics