esfera política i egoisme individual
Esfera política i egoisme individual
Si analitzem el comportament d’un individu racional veurem com aquest tendeix a percebre el món d’una manera individual, assimila el que percep seguint un sistema personal i expressa les seves expectatives i experiències d’una forma característica, intrínseca a ell. Analitzant aquest comportament, podrem observar com la majoria de les decisions adoptades estan regides per l’egoisme individual, contraposat al terme d’altruisme individual, entenent aquest últim com la contribució al benestar d’un individu sacrificant una part del propi. Així les decisions formulades per un individu des de l’egoisme individual intenten afavorir el benefici propi o el del col•lectiu al que pertany, ja siga per relació professional, familiar o afectiva.
En un estat democràtic, l’esfera política és l’encarregada de gestionar els béns públics, garantir la competència, la igualtat d’oportunitats entre ciutadans i el correcte funcionament d’un país. Els comportaments dels individus dintre d’aquesta esfera no poden estar regits per l’egoisme individual, ja que si es regeixen per aquest s’allunyen dels objectius naturals de la política però, què passa quan l’esfera política es regeix per comportaments egoistes individuals?, doncs, que es fomenta l’amiguisme i el clientelisme. S’aproven lleis que beneficien l’abús de poder mitjançant condemnes insignificants o reduccions d’aquestes. Es distorsionen les dades públiques, falsejant una realitat que no es còmoda per als governants; despeses sense justificar, apropiament il•lícit d’ajudes públiques, obscurantisme en la licitació publica. L’esfera política marcada per comportaments egoistes, s’allunya de l’ètica, cau en la ineficiència més absoluta i condemna als seus ciutadans a pagar per la mala gestió, alguns dels quals, només comparteixen amb ells la complicitat dels vots cada quatre anys. En comptes de marcar les pautes de comportament i control, l’esfera política amb aquest comportament intenta traure-li tot el suc al càrrec que ostenta.
El filòsof francès Montesquieu reflexionava dient: “ tot home que té poder tendeix a abusar-ne i a arribar fins on troba els límits. Amb l’objectiu de garantir les llibertats, cal frenar el poder”. O es corregeixen aquests comportaments aplicant dures sancions correctores, o es limita el poder dels representants dels ciutadans, però si no s’aconsegueix solucionar-ho, continuarà perpetuant-se la ineficiència i la mala gestió, cosa probable que passe coneguent la idiosincràsia de la societat espanyola.
Jordi Oltra Vicedo
«QUATRETONDA DIGITAL ” , no representa ningú més que el sentir dels seus autors i la seua bandera és la LLIBERTAT D´EXPRESSIÓ, CREACIÓ LITERÀRIA i L ´ARGUMENTACIÓ CRÍTICA I RESPECTUOSA. La seua bruíxola marcarà sempre LA VERITAT , LA TOLERÀNCIA I EL SENTIT COMÚ.
“QUATREDONDA DIGITAL”, és una publicació sense ànim de lucre.
En primer lloc, molt bona reflexió. Malauradament, l’esfera política està com està.I el que és pitjor : els polítics són immunes dintre l’ esmentada esfera. Facen la barbaritat que facen, en política tot es perdona. Encara que provoquen guerres i encaminen a la mort a milions de ciutadans. Des d’aquesta situació fins a «mangoneos» descarnats-descarats. Ells només respecten la «seua ètica». I el més trist és que els de baix ho tenim assumit i normalitzat com a un procés immutable, irreversible i normal.Crec que si no retorna l’ètica, el trellat i el sentit comú poc s’avançarà. I pense que aquestos objectius estan a anys-llum d’aconseguir-se. Això pense jo.
Molt bé Jordi, açò ho tinguem montat aixina, i continuarà, legitimats per mes del 70 % dels vots, els dos grans partits s’han aprofitat del poder per a legitimar les seues «mangarrufes», favors i entxufismes, i la gent no obri els ulls.
No se si algun dia sortirà el sol.
No puc dir res més de que tens tota la raó Jordi, de tota manera cal saber:
Atenció a la democràcia. Com a norma política pareix cosa bona. Però de la democràcia del pensament i del gest, la democràcia del cor i el costum és el més perillós morbo que pot patir una societat.
José Ortega I Gasset
No negue els drets de la democràcia; però no em faig il·lusions respecte a l’ús que es farà d’eixos drets mentres escassege la saviesa i abunde l’orgull.
Henry Frédéric Amiel
Ens faltava el cas de Nicaragua, 9 milions d’euros per ajudes humanitàries, el Sr Blasco n’envia no arriba a 64000 €,la resta, doncs en pisos,solars,vaixell,putes i per supost algo més que no ho sabrem, així arribem els valencians a ser tota la vergonya d’Espanya i part d’Europa. Ja vorem açò com acaba.
Vicent, el Sr. Blasco és tot-terreny i no le importa el camp ha de llaurar, l’important és el treball siga llaurar, rompre, plantar, sembrar…, ja aplegará la collita al moment oportú.
Per ací tinc un apunt de William Shakespeare.-Timón de Atenas, acte IV, escena-3.
Or! Groc, brillant, preciós or!-Un poc d’or bastaría per atornar blanc al negre;-bell al lleig; just a l’injunst; noble a l’infame;-jove al vell, valent al cobard.-Vine, pols maleït, prostituta del mont,- que sembra la discordía entre els pobles.» Salutacions, Rodolfo
Rao no ten falta. Una reflexio que tendria que fer tothom.
El brillant Sir George Bernard Shaw va escriure aquesta breu frase, plena de saviesa. Shaw és l’única persona que ha guanyat un Premi Nobel (literatura, 1925) i també un Oscar (en la categoria de millor guió), per «My Fair Lady», basada en la seva obra Pigmalió. «Els polítics i els bolquers s’han de canviar sovint … i pels mateixos motius.»
Hola Sr Rodolfo,ja feia temps què no parlavem,disculpe pel retras de la meua contestació. Efectivament,el sr Blasco és un tot terreny que a més utlitza el 4×4 molt sovint,ja sap així té més garra. Lo fotut d’aquestes accions és la collita que dius, ixa que nosaltres em arreplegat sense haver-la sembrat,gràcies a gentola com aquesta. No acabe d’entendre el que està pasant-nos sobre tot ací a la comunitat, massa or escampat ?,o massa ignorancia acumulada !!.
Salutacions per molt de temps.
Un 10 per al Sr. George Bernard Shaw, la seua frase no te desperdici.