aquell 21 d’abril de l’any 1985
Aquell 21 d´abril de 1985 vaig tindre l’oportunitat d’oferir al poble de Quatretonda en general i als alumnes de l’escola en particular, el meu Primer Recital de Poesia en aquest poble.Com molt bé ho certifiquen les fotografies, es va fer per a recaptar fons PRO-VIATGE FI DE CURS d’aquell any.Ho recorde com si fora ahir.El saló d’actes de la Casa de la Vila, de gom a gom.No és normal que s’òmpliga un lloc per a aquests tipus d’actes- i a més a més, pagant una entrada-, per la qual cosa la satisfacció va ser màxima.Vaig recitar quasi que íntegrament el poemari «Guirigall»(poemes per a gent menuda
),acompanyat a la guitarra per un amic, Domingo Cañamás.També vaig recitar poemes de Pura García-versos purs i transparents/nets i clars-la qual també es trobava a l´escenari amb nosaltres.L´acte es va acabar amb la presentació d’una novel.la «Un cuento,un amor, una realidad ?» de José Ocón. L’escenari i la posta a punt del decorat va córrer a càrrec dels mateixos alumnes recolzats per una «ànima mater». Fins i tot van musicar el poema «Tinc una cadernera» i el va cantar un grup de xiquets acompanyats de flautes i altres instruments mu
sicals, quan a aquella època no existía l’assignatura reglada de música a les escoles, però ja ho crec que s’impartía!
Fins i tot van pintar els alumnes un gran mural recreant la portada del poemari, el qual a hores d´ara encara conserve amb molt de sentiment.
Aquell 21 d´ Abril de l´any del Senyor de 1985, dins ja de l’últim quart del passat segle, per a mi va ser un dia de grat record que mai he d´oblidar.
Josep Romero-Nieva
«QUATRETONDA DIGITAL ” , no representa ningú més que el sentir dels seus autors i la seua bandera és la LLIBERTAT D´EXPRESSIÓ, CREACIÓ LITERÀRIA i L ´ARGUMENTACIÓ CRÍTICA I RESPECTUOSA. La seua bruíxola marcarà sempre LA VERITAT , LA TOLERÀNCIA I EL SENTIT COMÚ.
“QUATREDONDA DIGITAL”, és una publicació sense ànim de lucre.
Véns de lluny, tu! Però, perdona’m, mire i remire i no et veig enlloc? M’agrada també l’estil d’aquest mural amb eixos dibuixos que imiten el traç infantil -no recorde ara com se’n diu aquesta pintura… però és igual. Enhorabona vinti … anys després. Ah! I no guardes tant que els fills hauran de tirar molt!
benavent
Ai el temps ! Mira si és, que fins i tot fa que tu mires i remires i no em trobes. El temps-intel·ligentíssim amic-, també pot fer minvar la vista…augmentar les dioptries i molres més coses…com per exemple donar-li al bon vi el seu toc. El mural, quan passe aquesta crisi tan «pertinaz», segurament li fique un marc i el penge. El mural, és la representació de la portada d’aquell poemari de joventut.I si al final del dia acaba on tantes coses…no podem fer-li res. Evolució… Hem de deixar lloc i les nostres coses que tant estimem també.
PS
Ens alegrem més del que t’ímagines al trobar-te per aquí. Ens dones seguretat, com als xiquets de bolquers els seus progenitors.