pepica gimeno alabort, tota una vida al servei del poble
El passat mes de maig ens deixà Pepica Gimeno Alabort, a punt de complir el noranta anys. QD, vol fer un alt en el camí i rendir just homenatge a aquesta gran dona, treballadora, lluitadora i durant més de seixanta anys al servei del seu poble i per tant de tots els quartondins. En un món el qual vol anar amb massa pressa, moltes vegades a velocitats perjudicials, ens oblidem prou sovint d’aquelles bones persones que dedicaren tota o part de la seua vida a canvi de res, al benestar i servei dels seus conveïns. En èpoques dures, difícils i plenes de dificultats.
Pepica Gimeno Alabort deixà per a la xicoteta història de Quatretonda una petjada imborrable la qual caldrà no oblidar mai. Vaig conéixer a Pepica si fa no fa, un quart de segle, quan encara exercia la seua professió. Dona desperta, molt bona conversadora. Tampoc jo em vaig escapar de la seua xeringa en que aquell estiu vaig necessitar com a conseqüència d’una otitis. Sempre m’han agradat i he disfrutat de les seues històries i relats. De la seua fresca companyia al meravellós pati de sa casa, eixos dies d’estiu caniculars. Mai m’ha faltat eixa orxateta fresca ni paraules tan tranquil·les alhora que plenes de humanitat i vivesa inigualables.
Pepica Gimeno Alabort va exercir de «practicanta» en aquest poble durant més de seixanta anys, que es diu molt
prompte. En un temps quan en aquesta professió es treballaven les 24 hores del dia durant els 365 dies de l’any. Quan la «paga» o «nómina» depenia de la «voluntat» de les bones gents. I quan les necessitats sanitàries primàries eren els únics serveis amb què es podia comptar en terres rurals. Tota una institució ! Pepica, ens has ajudat a tants ! Pepica, done gràcies a la vida de poder haver-te conegut i haver compartit moments de la vida amb els teus germans amb els quals estaves tan unida.
Agrair de tot cor, a la seua germana Lola les facilitats i la documentació que ens ha proporcionat per a il·lustrar aquestes lletres. I tu, Pepica, descansa en pau, t’ho mereixes… has treballat tant i tant !
pepe romero-nieva
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
Professió desagraÏda aquesta de la «tia Pepica». Recorde que de menuda, era vore a la «tia Pepica» i posar-me a plorar com una boja, ja que l’associava d’immediat a l’agulla. Amb el temps, he curat aquesta «fòbia» i he disfrutat de les seues converses, històries, amabilitat i hospitalitat. Descanse en pau.
No era del tot just però, era així, amb l’amenaça de «vindrà Pepica», o «la pràcticanta» i et punxarà quants plats o «condumios» que no eren de nostre grat no ens haurem empassat! Això era ací i allà, talment a Simat, lo meu poble, l’altre dic, la intimidació allí venia de la mà del tio Víctor el pràcticant. La seua amenaça venia associada al dringar de les agulles i xeringues que posaven a bullir les mares dins d’un casset, de manera que quan des del llit senties el dring-dring que s’acostava sabies que la teua hora finida era ja més a prop. O açò o substància, i de vegades les dues coses. Tot i que també hi havia una medicina, una botella morena amb un líquid lletós, no sé com es deia, però era d’allò més dolcet.
Molt bona conversadora aquesta dona, quantes històries no sabria!
PS. No podem dir que és un plaer però ben bé podem afirmar que gràcies a QD i a Rosa en aquest cas ens assabentem d’aquestes notícies, que tot siga dit, és una de les seccions potser més destacades o llegides dels mitjans de comunicació. Serà qüestió de l’edat, la de les esqueles dic.