Seleccionar página

a un pas de la misèria, a un pas de l’abisme

a un pas de la misèria, a un pas de l’abisme

Molt lluny queden els dies aquells de la mal anomenada «terra de llet i mel», on venien fins i tot dels països rics en organitzades excursions quirúrgiques i hospitalàries. Unes terres on lligaven els gossos amb llonganisses. On per trobar un obrer havies de fer instància i esperar. Temps aquells de pagues i pagues i jubilacions  als 50 anys o abans. Quan gent sana i operativa cobrava pensions per malalties imaginàries simplement per fer una mica de teatre. Temps aquells quan els bancs t’obrien les portes de bat a bat i de les seues caixes volaven els euros a cabassos. En aquell temps,  el preu de cases i solars  es multiplicà per l’ infinit i tot era de color de rosa.

Temps al temps. Temps d’espera. Temps de grans obres : milions i milions en faraòniques obres inútils. Aeroports inútils. Cúpules inútils. Subvencions boges . Espanya era com una ONG del món mondial.

El somni del tonto. El malson present. Tots els pobles, villes i aldees volien tindre la seua piscina coberta, el seu aeroport, el seu hospital, el seu exèrcit particular, el seu consell de menistres, el seu parlament, el seu parc d’ autos oficials, alcaldes que cobren més que el president de la península. Edificis milionaris plens de silenci i pena. Tots volien la seua universitat al costat de casa. Les monstruoses i devastadores cadenes i emissores de ràdio i televisió com a suport a la ideologia de la casta de torn. Es pagava més per arrancar un bancal que treballar-lo.

I cap indústria. Totes les indústries a l’ Àsia. Tot made in Xina, Taiwan, Filipines. Absolutament tot.  La política, un negoci com un altre, millor encara, la política ha solucionat la vida a vividors i cara-dures : ha sorgit una nova casta. Temps era aquell temps i és, on ser corrupte donava crèdits i bones rendes. Temps era aquell temps on no passava res ni passa en omplir amb llicenciatures fantasmes els currículums de la casta analfabeta. Temps era i és, on col·leccionar  càrrecs polítics i públics de tota mena és una constant en la intocable casta. Ells són immunes a les tisores : miracle ! Que vagen amb compte amb Fuenteovejuna !

En aquells temps tot estava a l’inrevés : el món judical de pena, el món de la punteta de la piràmide… tots ho sabeu. Els legisladors…de pena : ja no tenen escrúpols en fer aplaudiments públicament en el Temple de la Democràcia a les màquines de podar del poder mal entés.- La picaresca, què vos he de dir !

Uns temps quan ser honrat era i és ser tonto del cul. Uns temps aquells… i ara què ? – A un pas de la misèria, a un pas de l’abisme.

Qui té el poder de segur que sempre té la força, però mai la força de la raó ! El destí i la providència ens donarà a cadascú allò que els nostres servidors  no poden. O no volen. O no els interessa. Tota una cohort de llepa-llepa i palmeros els acompanya.

 203 Visites totals,  2 Visites avuí

Sobre el Autor

Pepe

El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d' aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.

3 Comentarios

  1. Vicent Benavent

    Ay sr director! si ja ho diem des de fa temps, encara hi ha qui diu hòme tan sols porten 6 mesos governant! espera a veure que fan,o si l’inútil de Zapatero no ens haguera dut a la miseria ara no tocaria fer el que estan fent, i jo pense i dic; si manara encara ixe «pallaso» com alguns han arribat a qualificar-lo crec sincerament que no estarime on estem, i ho dic alt i clar NO VULL QUE S’ENTENGA EL SI JO TU MÉS, simplement és qüestió de punts de vista diferents.
    No estem a un pas de la misèria,cal recordar que ja hi han més d’un 25% de famílies espanyoles que viuen per davall de l’umbral de la pobressa i això sense afegir els últims retalls anunciats ahir,que van destinants en bona part a ixa classe de famílies, i per a altres també clar,ho torne a repetir una i mil vegades,AIXÒ ÉS EL QUE HA DEMANT ESPANYA,doncs ara toca aguantar-se,mut i xitón i a callar! com dirien els mestres d’abans,als miners ja els han dit que no van a fer-los ni «punyetero caso», als malalts idem, als treballadors siga del ram que siga,idem,als RICS…. ( Ixos ni tocar-los que son vots assegurats). Sembla que entrem en una etapa d’auténtica muntanya,i vorem quan s’acaba,de moment ja han anunciat que al 2013 més retallades, què més dona ells els polítics,TOTS,encara els queda per viure com a «marajàs»,els demés a prendre la fresca.
    Lo de les rises i aplausos dels diputats del PP al congrés de diputats de Madrit,una autèntica vergonya,i això sabem que altres diputats de altres partits no ho han fet ni ho farien mai,per tant això de què a vegades es diu ES QUE TOTS SON IGUALS,pense que no es així i ara hem vist un altre exemple com altres vegades em vist. Quant costa de reconéixer les coses!
    La pau del Senyor estiga on tinga què estar.

  2. Vicente Benavent B.

    Quant diguem que TOTS SON IGUAL mos referim al PP i al PSOE que son diferents cares de la mateixa moneda. Timdriem que reflexionar i votar a qui de moment si que sa demostrat que no son igual ; IU. UPyD, Compromis… els atres igualico, igualico que el difunto de su agüelico.

  3. Vicent Benavent

    Andrea Fabra,senadora i diputada del PP,filla de Carlos Fabra,expresident de la Diputació de Castelló,si, al que diu que li ha tocat 5 vegades la loteria, ( dit per ell mateix ).
    _ Imputada junt a son pare en alguns casos de fraude econòmic.
    _ ens va enviar ahir a tots els treballadors i en poques paraules a la ( merda ), i que ha passat???????
    Comunicat des del PP als portaveus d’altres partits: No anem a cesar-la doncs ja explicat que va ser un mal entés i damunt ella te LA CARA TANT DURA de dir-mos que ha sigut el PSOE qui a trasvigersat les paraules dites al Congrés, i damunt que anaven dirigides als diputats en especial als del PSOE, o siga tots iguals,encara no en vegem tres al cavall d’un burro que li anem a fer.
    A més a més el PP a Madrit a dit que els 6 ministres que teníen que donar explicacions al congrés que NO FA FALTA QUE VAGEN,no siga que ens enterem de massa coses que els queden per fer.
    Açò ja no te retornada,anem molts cap a la MISERIA MÉS ABSOLUTA QUE NO EM CONEGUT MAI, almenys nosaltres. Vixca la democràcia i la mare que la parida!

ISSN QD/CODI DE BARRES

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

IN MEMORIAN VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

ENQUESTA

¿Creus que les víctimes de la Covid-19 deurien ser recordades d'alguna forma?

Cargando ... Cargando ...

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

OPINIONS I PARERS

  • Cargando...

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

ROSELLES QUARTONDINES

Share This

Comparteix-ho

Dis-ho als teus amics