«la vuelta al cole»

«la vuelta al cole»

 Uns nanos bonics, d’eixos que per aquest país n’hi ha pocs,— i si n’hi ha són alemanys, finesos, eslaus o veges tu a saber d’on ixen—, ens diuen des d’un cartell publicitari i amb un somriure una mica forçat, que si els pares els compren un «polo», una «camiseta», uns «vaqueros», unes «zapatillas» d’una marca qualsevol  —«Skay children and company USA», és un exemple—, i amb més attrezzo que hi ha a una pel·lícula «bobalicona» i en tecnicolor, tot serà més fàcil en tornar la xicalla al col·legi al proper mes de setembre.

 No dubte gens del dret que tenen les empreses per fer anuncis dient-nos les bondats dels seus productes. Nostra forma de vida s’ha basat en el consumisme descontrolat a tot arreu i ja sabem que si els diners no es mouen l’economia s’estanca i com l’aigua quieta acaba putrefacta (magister dixit).

 No sóc qui per dir com s’haurien de resoldre el cúmul de problemes que nostra societat en té a hores d’ara. Veig que alguns volen que junt amb l’exposició i denuncia d’un conflicte mal solucionat o un destarifo dels que ens governen, el comentarista ha d’aportar necessariament la recepta que caldria per corregir-ho. Sí, una cosa semblant com els metges fan sovint als ambulatoris de la S.S., que te’n vas creient que aquella persona de bata blanca és un delegat de la marededéu de Lourdes, perquè de vegades  només en dir-li els símptomes de la teua malaltia ja està tirant de llapissera, bolígraf o del teclat del PC. Almenys aquests facultatius han «ESTUDIAT» una carrera i se suposa que han de saber de «lo seu», no com un bon grapat dels que ens administren allò de la cosa pública.

 Ho sent pels escrivents que ací a QD ens demanen solucions. Crec que en ficar hi  un catàleg argumentat i ben clar del que no funciona en aquesta societat nostra ja estem complits, perquè fent-ho d’aquesta manera anem creant consciència i qui sap si algun dia algun d’eixos que estan posseïts per la Veritat ens aporten idees magistrals que ens dugen a transformar el «Valle de Lágrimas» en «La casa de la Pradera».

 Tornant a l’anunci:

 A mi se’m feia difícil la volta al «cole» perquè tots els anys, i només entrar, ens ficaven la vacuna contra el tifus, i no era per tindre-li por a la punxada de l’agulla punyetera de la xeringa, era perquè la reacció em feia estar al llit amb quaranta de «calentura» almenys tres dies. I si a més en tocava la de la pigota, la cosa era «per a guapos i valents».

 Però al segle XXI presentar la tornada al col·legi com un assumpte quasi de penitència i que n’hi ha que atenuar amb coses supèrflues, és un signe  demostratiu de l’altura on està arribant la cultura d’aquest poble anomenat Espanya.

 Futures generacions…, i mestres d’escola, com diu la dita:

 Que Déu us pille confessats!

 

 Salva 

10 Comentarios

  1. Rosa Mahiques

    Sr. Salva, ja teniem ganes de llegir-lo altra vegada!
    Recorde molt «la vuelta al cole» de quan jo era menuda que es reduia a comprar una llapissera, una goma d’esborrar i uns bolis. Els pocs llibres que teniem ens els donaven a l’escola els mateixos mestres (supose que previ pagament per part dels nostres pares) i res més. La motxilla, la dels anys anteriors .
    Ara no paren de dir a la tele que tornar a l’escola suposa una mitjana de 750 Euros per xiquet, i jo em pregunte, ens hem tornat bojos? Que cal comprar per gastar-se 750 E? Ah! sí, ja ho sé. Una trentena de llibres per xiquet ( no fan falta tants) material escolar «a go-gó» ( el que va sobrar en juny, ja no val, perque el meu xic no va a ser menys i l’ha de portar tot nou) , xandalls de marca, esportives de marca, estoigs nous… Sembla que al material escolar l’ hagen programat també amb obsolescència!
    No caldria fer una reflexió tant per part de pares i mestres i no demanar/portar tant de material escolar? Realment fa falta la quantitat de llibres que porten? No es podria obligar a les editorials a que no canviaren els llibre cada 4 anys , ja que això ens obliga als mestres a canviar-los sí o si?
    Els diners han de rodar per a que l’economia funcione, però entre el tot i el no-res, tenim el terme mig, que és on està la virtut.
    No tenim la recepta per a eixir d’aquesta maleïda crisi però almenys podem aportar el nostre xicotet granet de sorra. Enguany que l’editorial ens ha obligat a canviar els llibres dels alumnes, de segon cicle, solament hem demanat els quatre principals; i de material escolar el que tinguen per casa. Ale! a estalviar!!!

  2. Pepe

    La «Vuelta al Cole» d’enguany serà una de les més tristes i penoses de la meua vida professional.En poc més d’un anyy hem tirat arrere dècades senceres : molts més alumnes per classe, amb menys beques per als alumnes i amb un futur més negre que la foscor on l’escola pública prompte serà història o un enorme gheto.
    Les matrícules de les universitats quasi impossibles de pagar. Els xiquets, aquest any, hauran de suportar molts més companys. Augmentaran els problemes en les classes i en conseqüència minvarà el temps que els professors podran dedicar-los.
    La motivació de la comunitat educativa cada dia minva. i si la situació no canvia de trajectòria acabarem pitjor que el pitjor dels països en matèria educativa.
    i per acabar-ho d’adobar, els que manen s’inventen coses que només fan riure i enganyar a la bona gent que s’ho creu tot. S’apropa un curs escolar gris i trist.

  3. Vicent Benavent

    Rosa,no crec que estiga l’assumpte com per donar-li les culpes sempre als mateixos, (sinó gastarem tant, ès què hem visgut per damunt de les nostres possibilitats,bla,bla, i bla…). Pareix què al final haja calat en la societat aquest missatge què tant a promulgat l’actual govern.
    És cert que els pares compren més material escolar del què necessiten,però també és igual de cert que depen de » la comunitat educativa de cada centre » uns és gasten més i altres menys. En 18 anys que porte en la professió de l’ensenyament puc dir què 2 anys han sigut els que els meus alumnes han gastat llibre d’una editorial,la resta han emprat sempre material fet per mi mateix, sense anar més lluny el curs què hem acabat fa uns dies els costà 6€ per alumne tot el material de música de tot el curs, i no hi hagué cap problema per part del centre ni de les editorials.
    Lo dels 750€,supose es la mitja entre un que viu a Madrit i altres què viuen a Quatretonda,supose que ací no gasten el mateix que allí, per començar ací no tenen què dur » fiambrera » de moment.
    Lo que fa el sr MINISTRO DE MALAEDUCACIÓN ÉS PATÈTIC I PENÓS I UNA AUTÈNTICA XAPUZA, tot per no perdre el poder de manar lo que els fa encara més PATÈTICS ALS DEL PP.
    Espere què la vuelta al cole siga una autèntica REVOLUCIÓ perquè sinó l’ensenyament públic té els anys contats, ara què si és això el què volem?

  4. Rosa Mahiques

    L’ensenyament públic té els dies contats. I si no, «vivir para ver» .
    Jo porte 21 anys treballant en este món i també t’assegure que en moltes escoles s’ha portat molt de material que no feia falta i s’han demanat llibres «a go.gó», la qual cosa no vol dir que la gent «de a peu» haja gastat més del que tocava, però com que es podia…
    Ja vaig dir en un comentari qui són els que crec que han viscut per damunt de les seues possibilitats i no vaig a tornar a repetir-ho.
    I dels menjadors…no vull parlar perque he vist molt i si diguera tot el que pense, quedaria políticament «incorrecte».

  5. SALVA

    Tothom sap que M•PORCIVS•M•F•CATO volia que es mantingueren les antigues tradicions romanes i no era gens partidari de les modes que venien de Grècia, però allò que més l’obsessionava era la destrucció dels púnics i en qualsevol intervenció pública, conversa privada, discurs al Senat o xarrant amb algú àdhuc en l’utilitzar les latrines, era tal la dèria que en tenia que sembla que feia abstracció del tema tractat i acabava sempre la xarrameca afegint la famosa frase:
    CARTHAGO DELENDA EST
    tot i que a mi m’agrada més
    CETERUM CENSEO CARTHAGINEM ESSE DELENDAM.
    Però diuen els que saben d’aquestes coses que gràcies a la manera d’escriure el llatí aquest home tan «cabut» no fou el grec el que s’utilitzà al món romà com a llengua literària.

  6. Vicent Benavent

    Sr Salva,vosté sempre tan diplomàtic ens fa pensar i rebuscar perquè cada vegada enrequim més la nostra cultura; no,no busque la guerra com » Catón » tot i què ja estem en ella, tampoc » cense » res allà cadascú amb la seua ignorància què per desgràcia abunda en aquesta Espanya de » pandereta «.
    M’asombra veure la pasivitat de la » discordia » creada en aquestos últims temps, la » plebe » deu pensar que encara estamos » agustito » i no vol girar el cap a un altre lloc, per a posar-se a plorar però….
    No mos vinga en » centuries » romanes què el pa ja no te el » bollo «, i ja que anomene el PA, ja sería hora de una altra frase famosa, AL PAN ,PAN I AL VINO,VINO, mira!! QUE VIVA EL VINO dia el sr Rajoy,tocat la baina serà per vinyes ací al poble?? Qui calla atorga,i d’ací no eixim, serà per la CABUDERIA què tenim?
    Entrem en les festes patronals del poble, a viure i a disfrutar que temps hi haurà d’arrepentir-se si és què hi ha què arrepentir-se d’algo clar.
    Un plaer com sempre i salutacions per molt de temps què feia dies que no o dia.

  7. Rodolfo

    Hui estic content al obrir el meu correu diigital, rebut de «You Tube» Festers 2.012 d’Emilio Oltra, interpretat per la Unió Musical LA NOVA de Quatretonda. Que plaer dóna quant un estroba allunyat de la terra del seu cor, sentir una composició tan completa i agradable, ben interpretada i dirigida!
    A continuació òbric QD. i em trobe amb la participació de Salva, els escrits del qual sempre son un llibre de saviesa, i ens recorda a Marco Percio Cató en la seua versió llatina, i la bona contestació de Vicent Benavent Vidal, sempre en llenguatge directe i amb bona ironía, sarcasme i sorna valenciana. Ja m’agradaría a mi tindre eixos reflexos didáctis que teniu per a poder participar més sovint en la beneïda QD.. Com sempre salutacions cordials, Rodolfo Canet

  8. SALVA

    No sé si és una parèmia, axioma o proverbi això de «al pan pan y al vino vino», però opine que es tracta d’un assumpte prou subjectiu. Si bé ho mires tot depèn de l’actor i els espectadors, perquè voldrà dir el mateix per a un francés que el Pan li diu Pain i el Vino és Vin, un anglès dirà Bread i Wine, un italià Pene i Vino, un turc Ekmek i Şarap, un… ? «Pos» potser que no. I una altra: a l’ateu no li quadrarà gens l’acostumada frase «açò és tan cert com hi ha un Déu»!
    Vaig tocar la trompeta tres o quatre vegades perquè eixira el bou dels torils de la plaça de València i el company dels timbals em digué que per què anomenava DO i no UT com sempre s’havia dit des que ell era un xiquet? Que eixa paraula era una modernitat. He de dir que l’home aquell fou nascut prou abans de l’Hilarión Eslava. I, a més, com els dos formavem part de la Unió Musical de València, sovint ens repetia als «educandos» que ell, Melxor de Covarrubias i Garcia estigué a Linares on Islero li pegà la cornada a Manolete, tot i que estava segur que la culpa tota era de Luis Miguel Dominguin que no li feu bé el «quite» i no el que altres parlen d’allò de la transfusió de sang. Jo espere i confie que possiblement ho sabrem a la pel•lícula que s’ha fet amb un actor «no se què» i la Elsa Pataki, que tot siga dit: la xica està «para toma pan y moja».

    Ja m’he canviat de tema! És que els humans som la «repera», perquè es comença escrivint o parlant d’un assumpte i el que l’escolta o llig el passa pel seu sedàs i contesta allò que més li rota.

    I com de música anàvem, encara que s’han ficat les morts dels toreros i les maleïdes banyes pel mig, voldria saber quan podré escoltar eixa peça musical que estaves component. No saps l’enveja que us tinc a tots els que podeu fer del soroll un aliment meravellós per a l’esperit.

    Des de la «diàspora» et desitje de tot cor a tu, i a tot el poble de Quatretonda sencer, que passeu les millors festes del SANTOCRISTOLAFÉ.

    PS — Ah! Senyor director de QD: li demane que continue, com feu Josué parant el sol, amb el treball que està fent perquè els que no podem estar hi tinguem complida informació. Un milió de gràcies!

  9. SALVA

    Ha de ser l’edat!
    Disculpeu-me els cinèfils perquè la «partenaire» de l’actor de la pel•lícula Manolete és Penelope Cruz.Sembla que aquest xicon feu també una altra: EL PIANISTA.
    Per a la Cruz val també allò del «toma pan y moja», no?

  10. Vicent Benavent

    Et donaré una » cinqueta » em dia ma uela Elvira quan jo era menut i feia qualsevól » trastada «, ja sap sr Salva l’educació d’aquells temps era totalment inversa a l’actual.
    Crec què dona el mateix què siga ( parèmia,axioma o proverbi ) al remat la gent ho enten què és el què conta crec jo.
    No tots poden dir que han actuat a la plça de València,ni què siga per fer eixir » l’animal amb banyes » doncs fins que no es tocaven les 4 » NOTES » No comença la feina del torero,per tant,poques però amb molta responsabilitat, denote que no ho faria malament del tot. Ja pel que diu del » DO » o el » UT «,cres què al Guido D’Arezzo no l’importarà massa, tot és qüestió de progresar,pense. Però mira per on jo també vaig estar a Linares fa dos estius i en la mateixa plaça on malogradament va perdre la vida » Manolete «, ja la culpa la te qui la te,tot i què sempre hi ha un culpalble no¿?.
    Es gratificant poder llegir el seu humor » cartelero » per lo de la pel.lícula no s’ofenga,tant de bo gratifica la vista veure a la PataKi com a la Penelope, Pedrooooooooooooooooo!!!!
    Lo de la peça musical sr Salva tindrem que esperar a que passe el fallo del jurat, doncs mai més ben dit està de camí cap a una ciutat encantadora què val la pena anar tot i què siga l’excusa perfecta per estar allí, sinó recorde mal,vosté la coneix molt millor que jo, pel que ens ha contat en alguns dels seus escrits, el que si li puc adelantar és el titol definitiu de l’obra, » Troia de Turobriga «, li assegure què en tan prompte com puga la penjarem al QD per poder gaudir d’ella, de tota manera gràcies pel seu interés.
    Salutacions per molt de temps.

INCARDINATS

AVUÍ

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

ARA MATEIX

Users: 3 visitants, 3 cercadors

CONTACTA AMB NOSALTRES

unaveudequatretonda@gmail.com

LA CAPELLA RESTAURADA

IN MEMORIAM VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

COMENTARIS

  • Rafael 26 marzo, 2024 a las 1:58 pm en SOM PAÍS VALENCIÀ?Excel.lent, com sempre, la seua aportació, professor. La pena és que als valencians ens han portat les majories polítiques partidistes espanyoles a enfrontar-nos mútuament, manipulant-nos, per tal d'enfortir la seua espanyolitat supremacista, excloent, a casa nostra. Tant més, sobretot, declarant
  • rb 5 marzo, 2024 a las 6:00 pm en ELS VALENCIANS SOM UNA NACIÓ ?És clar que entenc el que diu Sr. Benavent (rafael), i que puc compartir, que com llegia o sentia estos dies d’un home molt assenyat no és que formem part, vullgues no vullgues -que això és una altra cosa- de
  • Pepe 5 marzo, 2024 a las 9:05 am en ELS VALENCIANS SOM UNA NACIÓ ?El que a mi em descoratja són els exemples d'estats-nacions menudes o micro que tenim a Europa: Gibraltar,Andorra, Mónaco,Luxembourg,Suïssa i algun altre...els quals no són precisament nius d' oronetes i caderneres cantores (els pardals que niuen són d'altres espècies) ...tots
  • rafael benavent 3 marzo, 2024 a las 7:13 pm en ELS VALENCIANS SOM UNA NACIÓ ?PS. Per oblit : Afegir que nostre cas dista kilòmetres allunyats del de la reunificació a d'alemanya. No tenim la mateixa llengua, ni cultura, ni afinitats ètniques, ni històriques. Ells, un únic i mateix cos, van ser dividits a la
  • Rafael benavent 3 marzo, 2024 a las 6:38 pm en ELS VALENCIANS SOM UNA NACIÓ ?Dit "en cristiano" (en moneda de curs "legal"), "juntos però no revueltos", sinó absorbits, succionats. A mercé del peix gros (Espanya). "Por justo derecho de conquista" (armada) o "por imperativo (i)legal" aplicat. Els valencians, històricament ( i d'això vostè en

VIDEOCARATULA QD

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

ROSELLES QUARTONDINES