canvis reials en el llibre de festes d’enguany
Ens saluda l’alcalde al llibre de festes i entre d’altres coses anuncia canvis en el programa d’actes, jo, però, d’entrada m’hi he fixat més en allò que tenia a les mans, el llibre, i en uns aspectes que no per menudells deixen des ser bastant singulars, concretament, si anem a eixems i no a pams vos diré:
El llenguatge del programa d’actes ha sofert un canvi important pel que fa a la seua forma tot deixant, en part, de banda aquesta tradició pragmàtica que ja s’allarga algunes dècades, seguint el ritme dels temps i la influència de la tradició anglesa que redacta la programació d’una manera esquemàtica, telegràfica i esquifida, res d’aquells florits i recargolats textos dels anys seixantes i setantes atapeïts d’adjectius tals com “solemnes”, “elocuentes”, “grandiosas” i “maravillosas”… Certament que de fa anys arrossegava jo una pensa en el sentit de, ni que fóra des d’un punt de vista etnogràfic i per donar-li un més què al programa d’actes, que no cal recordar és la base i el motiu d’un llibre que amb l’esdevenir ha anat perdent més que paraules, dic, doncs, ni que fóra des d’un punt de vista etnològic es podria, tot adaptant-lo, resseguir i recuperar aquell llenguatge d’abans per tal de donar-li, repetisc, un més allò al programari o, simplement per canviar i fer cosa diferent un any. Bé, doncs enguany s’ha fet realitat, ha permudat el text del programa, no de la manera que jo comentava, però potser amb la mateixa finalitat, sent, al meu parer, allò més destacable el to didàctic i explicatiu que li dóna al “relat” dels fets que han de succeir, planer però correcte. És d’agrair per tant, a mi m’ho sembla, ni que siga per l’aire de meravellosa novetat, i si a més li trobeu altres valors, oli en un “cresol”. I a risc de xafar un xarco posaria la mà al foc perquè el seu autor és l’Àngel, ja sé que és el coordinador, i si no fóra el cas, ja sabeu que “E si non e vero”, ben trobat siga.
Altre canvi també, enguany no hi són, no, que no estan vos dic, almenys jo no els he trobat, ni cap per avall! No sé, per a mi que ací algú no farà carrera política, avise, ara que n’estic d’acord, i no per qüestions ideològiques o de pensament polític, que les tinc, però tampoc seria el llibre de festes el lloc de filar prim, de tal manera que si quan l’han posada, la fotografia, l’hagueren acompanyada d’unes paraules a mena de saluda em conformaria i trobaria acceptable la seua presència reial, ja sé que mai no seria del seu puny i lletra aquesta salutació, però penjar per penjar la foto com si del BOE es tractara no em fa el pes. I a tot això que a ca nostra encara ens ho féiem amb una foto institucional i prou, que programes d’altres pobles he vist que vinga de retrats de representants, de res no hi ha tant, fins i tot pots trobar-te un president d’escala, aquest sí, amb la seua salutació de rigor.
-Que no saps encara de qui parle senyor director… és clar que em voleu tirar de la llengua i jo no vull posar-me en cap tarquimer (per cert, què se n’ha fet del tarquim? ha desaparegut?), no debades parlem de la primera institució de l’Estat, del retrat del matrimoni reial, vaja. -Ah! dius tu que conforme estan d’amistat l’un envers l’altre més valdrà encara no posar-los al llibre… – això tu sabràs, però un poc tarquimosa sí que s’hi veu la relació reial i amb un badall que ni d’ací a “Glasgou”… ara, per a mi, potser siga tot per l’assumpte de les retallades… i jo que sé… siga el que siga, llarga vida, Senyor!
benavent
El professor Rafael Benavent és un erudit i col·laborador de QD des dels inicis de la revista.Cronista Oficial de Quatretonda, amb el seu estil tan genuí,ple d’enginy i objectius didàctics ens delita a tots aquells que el llegim. Escriptor,assagista i un fum de coses més…ens enriqueix i il·lustra. L’ estima al seu poble és manifesta a cada lletra que escriu.
