cabòries : «la força de les paraules»
Les paraules tenen un significat que s’hi pot ampliar o reduir segons el context, les circumstàncies, la història, amén d’una motxilla ideològica que el parlant ha de tenir en compte, valguen d’exemple aquests dos adjectius:
POLÈMICA. Em trobava jo mansejant abans de l’estiu davant la TV amb les notícies del migdia (encara que per dormir res com els documentals de la 2, res vos dic ja si són de peixets!), quan a l’entradeda d’una de les notícies de portada la presentadora fa referència a “la polémica visita”, que com potser recordareu tractava l’arribada i estada al Penyot de Gibraltar d’un membre de la reialesa britànica. Polèmica?… segons per qui, vaig pensar, que ací el nacionalisme va per 
barris, encara que aquest sentiment nacional és el bo (i crec que m’estic posant en un tarquimer), i a la vegada però, li vaig llançar una pregunta retòrica (em trobava sol a casa): –Què em podries dir si la visita del nostres monarques a Ceuta i Melilla, uns anys abans, la qualificares de la mateixa manera?, jo diria que no, alguns titulars de premsa d’ací parlaven de l’arribada dels monarques espanyols: “arropados por miles de personas con banderas españolas” De segur que els titulars serien diferents als mitjans de comunicació del Marroc, país que fins i tot cridà a consultes el seu ambaixador a Espanya.
ROJA (La). D’un temps ença, i pense que per culpa de Zapatero, a la selecció espanyola se la coneix amb el sobrenom de “La Roja”, és clar la de futbol, denominació que en temps del General no s’haguera donat, com! Però si roig-roja era l’epítet de l’anti-Espanya, simbolitzant nogenymenys que els enemics de la Pàtria que calia aniquilar (la Barbàrie roja, las Hordas rojas, Rojo-masón…), ara, en canvi, és l’essència del patriotisme (soy español…). Ja sé que han passat molts anys, però són més d’adoctrinament per a alguns, i jo, qué voleu, serà la síndrome d’Estocolm, però ho trobe contradictori, per a mi és com posar-li un ciri al dimoni, o traure en processó aquest arcàngel rebel.
Em passarien només a mi aquestes cabòries? Doncs no, simplement un dia trobe per internet la informació que a la TVd’Espe tenien prohibides algunes paraules i expressions (paraules prohibides com a ca nostra!), entre d’altres la que a mi més m’interessava, prohibit a Tele Madrid referir-se a la selecció nacional amb aquest “La Roja”. La notícia em va conformar, no era jo l´únic que tenia tals pensades, per més que els motius trobe que serien diferents, per a uns perquè malgrat el temps passat encara ens sobtava el canvi de motxilla ideològica de dita paraula, i per a d’altres perquè no accepten el canvi de cap de les maneres.
I si no voleu, teniu “La Rojita”, la coentor, diria jo.
benavent
El professor Rafael Benavent és un erudit i col·laborador de QD des dels inicis de la revista.Cronista Oficial de Quatretonda, amb el seu estil tan genuí,ple d’enginy i objectius didàctics ens delita a tots aquells que el llegim. Escriptor,assagista i un fum de coses més…ens enriqueix i il·lustra. L’ estima al seu poble és manifesta a cada lletra que escriu.
