que se mueran los feos…(i després futbol)
QUE SE MUERAN LOS FEOS…. (I després futbol)
Sí aquest era el títol de la cançó del grup Los Sírex, si no vaig tort dels anys seixanta o, més aïnes del setanta, que he
recordat arran de que anit tiraren per televisió la pel.lícula homònima “Que se mueran los feos”, i dic açò perquè no he pogut estalviar-me pensar en aquell monsenyor que entrevistaren en un telenotícies seguint el fil d’un reportatge sobre la restauració de l’església de Sant Martí de València, realitzada fa uns anys ja i a l’empara del programa de la Llum de les Imatges, doncs bé, l’entrevistat, de qui no recorde el càrrec ni el nom, però era important, no arribava a bisbe no, encara que tampoc era un capellà d’olla, va i amolla, emocionat per la bellesa de l’art que s’hi besllumava allí, i suposem que pels llums dels focus “que en la bellesa estava Déu”, això va dir, Dimoni de rector! I jo, que no vaig poder evitar cantussejar això de: “que no quede ninguno, ninguno, de feos”, és a dir que, comptant que no recorde el context de dites paraules, o bé monsenyor havia dit una gran bajanada, una ximpleria, doncs a mi recorde que en la “dotrina” m’ensenyaren que Déu estava en totes les parts o, “caguenlou”, a les postres Nostresenyor no estaria amb els pobres, els oprimits, els desvalguts… ni amb els lletjos, que m’empatolle direu, no, vos conteste, que és d’allò més simple, allò que ve des del fons del temps, aquelles coses del bé i del mal, de la llum i de l’obscuritat… la bellesa és a Déu, el que la lletjor és al… Per sort que jo sempre he sigut un xic templat i ben paregut, ja m’ho dien les meues “ties-ueles” de Simat, que s’afartaven de regalar-me amb “rei-bonico”, però sempre tens algun amic que no ho és tant i només que siga per bondat m’hi solidaritze.
PS. Ara que la “Central Lechera” i d’altres més s’han posat amb el Guardiola arran del seu posicionament a favor de Catalunya (ara vos manipule jo perquè… qui pot estar en contra de Catalunya?), ara dic, m’agradaria que em diguéreu on puc signar a favor de “Guardiola, seleccionador d’Espanya”. Què volien… que de cas permeten que hi haja altra selecció que no siga l’espanyola? tampoc hauria d’haver jugat la lliga espanyola, ni tots els demòcrates que érem arran de la mort del Dictador, abans, vam renunciar a estudis, beques, o fer-se rics… qui no sabia què en pensava d’això el Pep? De què s’espatarren? Igual dic jo, molts jugadors i posats en el cas hipotètic, triaven jugar amb la Roja abans que en la catalana, per exemple, com el Barça jugaria la Lliga espanyola en el cas eixe, conforme declaren. Ara que jo de futbol no entenc, això sí, veig que a la Selecció el sentiment nacional dels jugadors és proporcional a les primes per guanyar, que compensar-los els hauran de compensar pel treball, és clar, i per estar-se fora de casa… però vaja que si cobren.
I el que és realment important ara, tranquils tots, que al Cristiano no li passa res, ha tornat bo, crec que fins i tot el gat de Florentino ha declarat que Ronaldo n’està de ben content ja, doncs això, España contenta.
Déu vos guard.
benavent
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
Com diu aquella cançó de la «Bella i la Bèstia» :» …la bellesa està… en el interior…», o aquella frase del «Petit Príncep» d’ Antonine de Saint Exúpery (llibre que cada any recomane als meus alumnes com a lectura obligatòria) : » el més important, és invisible als ulls», «…no és pot veure bé si no és a través del cor». La meua güela em deia sovint : » a los/las guaperas i al galgo, a la vejez aguardo…»
Quant al futbol, la meua teoria és tan revolucionària, personal i trencadora que preferisc guardar-me-la so pena de caure en desgràcia dels amants d’aquest negoci.
Que Ell, també vos guarde.
Les teues paraules alegren perquè toquen el cor, però la raó, ai! No debades el meu amic que és un “resaviat”, matxo vell i romo, fa temps que ja no s’empassa allò de la bellesa interior, o això altre del príncep i la granota, i encara com és mascle, diu ell. -Mira tu, em preguntava un dia, si veus cap presentadora de TV que siga lletja! I a mi només se’m va ocórrer contestar-li aquell dir que, de joves, totes són guapes, i encara que pot quedar un poc masclista, fa el pes. I a tot això que no li he comentat mai les conclusions d’un estudi que a mi em van deixar un poc, diguem-ne, escarotat, no era cap tesi doctoral, em sembla, però tampoc una “poca-soltada”, el qual venia a demostrar que els alumnes (no recorde ara si es referia als dos sexes o només el gènere femení) més agraciats/des tenien més possibilitats en els estudis, en les notes, d’on podem concloure que, ni que fóra inconscientment hi havia una “forma” de discriminació “positiva” per part del professorat en relació al paregut; i no era cap experiment d’aquestos del Gran Wyoming, ja vos dic. Cosa de raó serien, per tant, les paraules aquelles de monsenyor en el sentit que en la bellesa està Déu, i no sé què en diran els agnòstics tot i que podem endreçar-ho d’una manera metafòrica.
I del futbol, molt assenyades les seues paraules, però les coses estan canviant, tant que anit mateix vaig assabentar-me que enguany no televisen cap partit en obert de la Lliga, aquestes coses fa anys provocaven declaracions i compromisos per part de presidents del govern per allò de ser-ne temàtica d’interes “nacional”, ara ni m’havia assabentat, vull dir que ningú ha dit pruna, així que amb una miqueta de sort igual fan el mateix amb els partits de la selecció, o almenys que no juguen en horari de “Sampere”.
rbenaventbenavent