benvinguda al nou rector de quatretonda mossén vicent espasa
Com ja ho havia anunciat QD ja fa més de tres mesos, avuí s’ha materialitzat aquella notícia, i mossén Vicent Espasa Reduán ha pres possessió com a rector de Quatretonda acompanyat pel bisbe auxiliar Enrique Benavent, clegart local i diocesà. Una vesprada amb molta calor : quasi 37º C. El nou rector ha estat envoltat, a més de per la feligresia quartondina i les primeres autoritats locals, per feligresos de LLutxent i de la parròquia de Sant Roc d’Oliva, on ha desenvolupat últimament el seu ministeri. Fins i tot la Banda de Trompetes i Tambors de la Confraria de la Pietat de l’esmentada parròquia de Sant Roc d’Oliva ha donat alegria, vida i molta animació a l’acte.
Dins del temple parroquial la cerimònia ha estat solemne i molt sentida. La litúrgia catòlica és rica i molt plàstica i visual, la qual cosa enriqueix la pedagogia i la seua didàctica. El nou mossén s’ha compromés amb el poble de Quatretonda en el compliment de l’ Evangeli i se li notava molt content : no ho podia dissimular.
Com anècdota curiosa, dir als nostres lectors que la pancarta de benvinguda que penjava al Carrer Mig és la mateixa que donà la benvinguda a mossén Don Julián (qed) quan als anys 60 va ser rebut com a rector del nostre poble. Si us fixeu, podreu comprovar com la Q de Quatretonta ha estat rectificada per adaptar-se a la normativa actual de la llengua.
Molta sort, molt d’èxit i bons resultats evangèlics i apostòlics desitgem a mossén Vicent Espasa en les seues «noves responsabilitats». Benvingut sigues !
«QUATRETONDA DIGITAL ” , no representa ningú més que el sentir dels seus autors i la seua bandera és la LLIBERTAT D´EXPRESSIÓ, CREACIÓ LITERÀRIA i L ´ARGUMENTACIÓ CRÍTICA I RESPECTUOSA. La seua bruíxola marcarà sempre LA VERITAT , LA TOLERÀNCIA I EL SENTIT COMÚ.
“QUATREDONDA DIGITAL”, és una publicació sense ànim de lucre.
Benvingut.
Esperem tenir-lo molt de temps entre nosaltres. Necessitem un pastor que treballe amb nosaltres i per nosaltres.
Bon treball gràfic! Ja ens va bé tenir aquesta finestreta i veure coses com aquesta pancarta que té el regust de les creacions artesanals; em pregunte qui n’és l’autor, o qui la conserva. I si és aquesta la seua tradició, tal volta, dic, que no s’havia de corregir el nom del poble per tractar-se d’ una creació del seu temps i, “Cuatretonda”, escrit així, forma part de la nostra historia, de la nostra onomástica. De manera que, salvant les distàncies, podem fregar l’assumpte aquell de la restauració pictórica borgiana. I certament també ens va bé saber el seu orige, ho dic per allò de no caure jo en temptació, tot ficant la pota, de manifestar alguna cosa semblant a: “ Bé que ho escriviu en castellà si voleu però, almenys feu bon ús del nostre nom. És bo estar-ne d’informats, ja vos dic.
Ben perinfollats també, com toca, la cúria quartondina, ara que, qui no tindreu massa content vosaltres, trobe, és Sant Tomàs, per allò de tapar-li greument la seua privilegiada visual (o qui fóra que va pujar a la trona), axí com l’entreteniment , potser involuntari, que provocàreu en algun membre de l’església que el tenieu mirant-vos allí dalt i no mirant què passava al presbiteri (Crec que vos estic criticant, vos demane bondat).
Però, definitivament, jo m’he quedat amb aquella imatge dels les escolanetes assegudes ran de paret, com canvien els temps, abans era cosa de xiquets l’escolania, una altra época també en què els acolitets tenien el privilegi d’eixir-se’n d’escola quan tenien soterrar. I jo mirant-les allí pensé que tal volta es pregunten perquè elles no podrien exercir un dia el ministeri sacerdotal, ser un dia com mossén Enrique. Fa anys no ho haguera pensat, no, els temps han canviat , i encara més, quan elles, almenys a ca nostra, són la part més destacada, nombrosa i participativa d’aquesta comunitat.
Al capdavall potser només es tractava de donar la benvinguda al nou mossén. Bon regiment doncs.
benavent
Esperem que Sant Tomàs no ens ho tinga en compte. Només vam estar cinc minutets de no res, ja que vam haver d’acudir prompte a la redacció de QD abans que tancara i poder llançar amb la celeritat que ens caracteritza la crònica en primícia.
Excel·lent comentari, sr. Benavent, com tots els seus. Ens ha fet passar una molt bona estona llegint-lo.
La història de la pancarta, ens la va contar la tia Conxin, dona del tio Antonio pensamiento. Ens va dir que la guardava el tio José Sombrero, i que la conservava des de la benvinguda de Don Julián, però no ens va dir qui era el seu autor; suposem que no estaria molt allunyat de la seua família.
També ens va contar que quan van fer la benvinguda de Don Ximo (és que com ja portem uns quants rectors en 6 o 7 anys, vaig perdent el compte) també la van posar i després li la van tornar. Ara quan la va tornar a traure, els va dir que no calia que retornara a les seues mans, que la guardaren per a pròximes benvingudes, que esperem no en siguen moltes.(per qüestions d’estabilitat…)
Molt bon treball grafíc. el unic que tinc que dir vag preguntar las meus pares . quin any va vindre Don Julian Prats.
i en van dir que el any 1957. axi que la pancarta encara es mes antiga que els anys sixanta.
Entenc que tens temor de Déu, cosa que pot puntuar-te per a l’avaluació final, a mi però continua impressionant-me la trona aquesta de la qual recordé la solemnitat amb què els predicadors i rector pujaven i baixaven, s’impregnava l’ambient del seu verb, res comparat, m’imagine, a d’altres temps més vells en què els frares negres, des del convent del Corpus, regentaven la cura d’animes d’aquestes quatre cases amb aquells capots que ambientarien força una esglèsia il.luminada d’espelmes, palometes o llànties d’oli, la cara d’un predicador, supose, il.luminada des de baix amb un angle de visió per als feligresos que diuen “contrapicat”, l’angle que provoca cares de por, entre màgic i teatral, encara que, poca broma.
A més, com doneu complida informació i satisfeu la curiositat del lector m’abellix aportar-vos, ja que de don Julián parlem, rector de la meua infància, tot i que no va ser ell qui em va batejar sinó don Francisco Vilaplana, d’on la seua entrada, puc ben dir-vos que la faria durant el mes de juny, juliol, o agost a tot estirar de 1957, d’ací fins els vuitanta i tants que no sabria precisar per la seua malaltia, entre d’altres coses.
benavent
També vull afegir-me a donar-li la benvinguda a Quatretonda a en mossèn Vicent Espasa, malgrat no haver estat en la benvinguda que li se va fer el diumenge.
A mossèn Vicent Espasa el vaig conèixer quan era rector de Llutxent. En aquell moment estava fent un treball de demografia històrica de la baronia de Llutxent i vaig tindre de consultar l’arxiu històric parroquial llutxentí i això em va permetre conèixer-lo. Sempre va ser molt amable, em va donar totes les facilitats per consultar la documentació, era molt agradable al tracte, en fi una bona persona que es feia d’apreciar.
Li done la benvinguda a Quatretonda, estic content que estiga entre nosaltres i tot el més prompte possible aprofitaré per saludar-lo.