«els temps de sara», un relat apassionant…

Com estava previst, el dia 5 d’ octubre a les 19:15 h. es presentà la novel·la al saló d’actes de l’ajuntament del nostre poble «Els temps de Sara» de Lucía Arenas.Relat apassionant. No vaig a dir res més perquè com forme part de l’acte no vull fer-me pesat. Aquí us deixe part de la intervenció. i…enhorabona Lucía, per al que necessites, ja saps. Avant ! Ah! no vull deixar passar per alt les delicioses coques de tomaca i ceba amb eixe granitzat de llima en el seu punt que Lucía ens oferí als assistents en acabar la presentació.

APunts per a una presentació:

“Els Temps de Sara” de Lucía Arenas. Edicions del BULLENT.2012

No tots els dies en tenim l’oportunitat de presentar un llibre, un treball de creació com a producte de la ment, de l’esperit i de la llibertat . Quan, a més a més, es tracta de la novel·la d’una persona que ha sigut alumna d’aquell qui ara està parlant… la responsabilitat, l’alegria i la satisfacció augmenten omplint l’interior de l’ànima i alimentant la fam de la coneixença.

Presentem avuí “Els temps de Sara”. La primera i ben premiada narració de Lucía. Una història que encisa i enganxa des del primer moment : símptoma inequívoc que la història interessa, atrau i agrada. En aquests inicis de la vida literaria i creadora, és quan més hem de recolçar a l’autora per a que puga continuar conreant i nosaltres gaudint dels talents i la força que el destí, la natura o el Totpoderós li han atorgat.

“Els Temps de Sara” amb un llenguatge curat, precís i actual juga amb el  gran mite del temps com tantes altres històries comtemporànies de gran èxit. I és que el temps és un factòtum tan important en el devenir de les nostres vides que no es pot ignorar ni menys oblidar. L’hora màgica de tornada a una realitat o dimensió diferent,el mite de la translació de la persona, del trànsit a un món desconegut… són elements o factors universals en totes les grans obres les quals treballen o juguen amb aquest element: des de la Cendrellosa fins al Harry Potter passant per tantes altres les quals han captivat a grans i menuts: les meravelloses i apassionants històries de Julio Verne podrien corroborar tot el que hem argumentat anteriorment.

Del 27 de juliol fins el 3 d’octubre de 2012:Són 69 dies intensos, plens d’acció i interrogants. De misteris i dubtes. D’amistats i aventures, on la interacció entre el temps real, el personal, el psicològic i el filosòfic de vegades fan un recorregut a diferents velocitats, impregnat l’acció de motivació instantània.

Ens endinsem en uns relats on les pinzellades històriques resulten bons ingredients i omplin la narració de versemblança i certa credibilitat neccessària alhora que apassionants; així Sant Francesc de Borja o la gent de Barba rossa adoben –encara que en segons plans- la trama argumental amb seny i equilibri.

La proximitat d’entorns tan nostres com la capital de la Safor i els seus monuments tan  emblemàtics com encisadors, fan que la imaginació del lector puga situar-se i enriquir molt més la fantasia alhora que recrear llocs i situacions coneguts i a un tir de pedra. És aquesta circumstància la que convida a aprofitar els relats, desplaçar-se allí, xafar-los i al mateix temps re-llegir in situ passatges de “Els Temps de Sara”. Un aprofitament didàctic que caldrà tenir ben en compte.

Lucía Arenas domina la dualitat eterna : present-passat travessant-les ara i adés d’una manera tan original que al lector no li suposa cap esforç adicional i pot seguir la trama amb tanta naturalitat que el traspassament o el trànsit no suposa cap problema ni als personatges, ni al lector, la qual cosa parla molt bé de la nostra autora.

Presentem una obra on valors tan importants com l’amistat, la solidaritat i l’empatía es conreen d’una forma tan cabal i equilibrada que poden servir com a exemple per a la nostra jovenalla tan necessitada de mirar-se en miralls transparents i nets. La tragèdia de no poder ser creguda aquesta història ben prompte deixa de turmentar a la nostra protagonista al resoldre’s aviat amb la solidaritat, comprensió i complicitat dels amics. Sara no vol caure en els errors de son pare. Aquí voldría fer in incís i resaltar que amb el món dels adults també es pot mantindre una bona relació, cosa que la majoria de les narracions d’aquest tipus ignoren o passen per alt.

L’ésser humà, sempre reaci i contrari a creure més enllà dels seus nassos, necesita proves i comprovacions : aquesta sorprenent historia només serà creïble a l’interior quan aquestes es manifesten. Personatges com el pare Emili, són tan importants, que sense ells i la seu complicitat pocs èxits haguera lograt la nostra Sara en “els seus Temps”.

“Els Temps de Sara” és un bell cant a l’esperança : cada trànsit a l’altra dimensió ve a suposar com una mort i una vida : una mort al món que deixa i una vida al món que enceta…com si la roda no deixara mai de parar i la mateixa essència de l’eternitat es fera present a cada línea del relat.

Esperem que la creativitat i les ganes de Lucía no paren. És més, esperem molt d’elles. Tant de bo “Els Temps de Sara” siguen el principi de molts temps més, de més aventures, de més èxits. I de més bones sorpreses.

De moment us anime a mamprendre la lectura assossegada dels “temps de Sara”: us assegure que no us penedireu, ans al contrari…i com que les paraules són cómplices d’aquell que les pronuncia, ja em calle, deixant tot seguit la paraula a la vertadera protagonista d’aquesta vesprada, juntament amb els seus personatges i la seua força creativa. Moltes gràcies !

pepe romero-nieva

NOTA: «Els Temps de Sara»  està disponible a Quatretonda   a la «Papereria Estefania«, al Carrer Nou .

Pepe

El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.