llei de la gravitació universal
LLEI DE LA GRAVITACIÓ UNIVERSAL
Dins d’aquesta cultura que hem heretat, sense que nosaltres haguem fet res perquè així ho siga, sembla que junt amb la «massa patrimonial» que ens endinsen en nàixer hi va inclosa l’obligació de fer-li creure al nou individu, ja des del bressol, que és l’amo i senyor del corral i del carrer, de la parra i la figuera i de la flor del taronger. És a dir: que les lleis que regeixen a l’Univers sencer res tenen que veure amb el seu futur, que l’ésser indefens que acaba d’arribar al món pot llaurar a burrobarra, al seu antull, i que si alguna vegada eixe futur, o projecte que s’havia proposat fer, pren un altre camí sempre serà per culpa de la fatalitat, del Destí insondable o «per un mal d’ull» o «aojamiento» . És bona aquesta idea perquè passe el que passe al personatge en qüestió no mai serà el culpable i aquest sempre caurà de peus.
Altres mortals esbrinen dins dels consols que les distintes religions venen oferint des d’antic perquè qualsevol esdeveniment dissortat tinga una contraprestació escatològica i així creuen que porguen penes, individuals o col·lectives, i accepten el castic amb resignació i esperança en la futura recompensa.
Res a dir de l’estoic Epictet!
Oblidem sovint que al damunt nostre està Dàmocles amb la seua espasa hi disposat sempre a tallar eixe tènue crin de cavall que la sosté en el moment que deixem de respectar les regles establides. No és tampoc que l’amic siga un dèspota amb mala bava, no, és que aquestos éssers de llegenda grega funcionen com un ordinador: segueixen fil per randa el programa que l’autor va elaborar sembla des de l’instant inicial, o prou abans, del Big Bang.
No serà més fàcil recordar que existeix una llei de la gravitació universal, que ja enuncià el savi Newton, i que si vas «a fosques» per casa no trobes on està l’escaleta i, en un dir Jesús, caus pel forat i, redolant, redolant —Ai Isaac quan de mal has fet! — et trenques «lo que no està escrit»?
No em feu massa cas que aquestes entelèquies, cabòries i quimeres meues han de ser fruit dels danys col·laterals de la Tardor.
Bon dia!
Salva
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
COMENTARIS