instància
Empeltrida i immune al pas del temps ha quedat aquesta “farola”, ni diu, ni res li diuen, lliurada de l’actuació de la picoleta, sola i trista, jo diria que no en queda altra com ella, incompleta si voleu, però única, que si en trobeu altra serà d’un model posterior de formes més allargades i esquemàtiques, és a dir, no tan recargolades com la que ací teniu, incompleta repetisc, com una flor marcida i sense pètals, no debades la pantalla fa temps que inicià el recorregut que no ha volgut fer ella encara, mireu sinó una vella i espectacular fotografia de bous del carrer de Benigànim. Fa anys, no massa, amb un pedaç d’ací o d’allà s’haguera pogut refer, deixar-la completa i refeteta, tampoc es tracta del campanar, carall! només un detall.
Detall dieu Sr. Director? No fota! Ací té una mostra, un rostoll del mobiliari urbà a l’espera d’un enderroc digne, element fóra del seu temps, nàufrag de la història, exemple del progrés i dels avanços urbanístics dels cinquantes o seixantes, potser anteriors? substituïdes a la seua vegada per les anomenades “faroles” dels setanta, i testimoni mut del devenir històric d’un poble, el nostre, Vilaredona.
No s’haurà merescut sobreviure encara? Em pregunte, pensant sempre si no hauré arribat massa tard, que a les postres es tracta d’un bé públic, de l’ajuntament, conservar-la implica un esforç mínim, restaurar-la un poc més, però no és el campanar, ja dic, només un detall, ja veu sr. Director, això només.
No és la primera vegada que parlem d’ella, i escrits a l’ajuntament algun n’he redactat referit al patrimoni on s’hi feia referència a d’aquesta lluminària, pàssia de jovent, ara però, amb els oficis de QD renovellarem el nostre compromís i presentarem instància a l’ajuntament, ni que siga per netejar la meua consciència, ja dic, perquè el “ferro vell” també el considere un destí digne:
—————————————————————————-
INSTÀNCIA
Sr. Alcalde
En xxxxxxxx benavent dni 20xxxxxx–Q. Domiciliat a Vilaredona, Carrer xxxxxxxxxxxxxxxxxxx, núm xx Comarca Valbaida
Respectuosament us,
EXPOSA: Que sent com és el govern municipal garant i salvaguarda del nostre patrimoni artístic el qual no només s’ocupa d’aquelles obres dites monumentals, sinó de qualque forma i petjada de la nostra cultura com és el cas que ara ens ocupa: una antiga farola que s’hi manté dempeus des de fa dècades al carrer de Benigànim d’aquesta vila, la qual forma part del devenir i del progrés del poble, a més, evidentment de ser-ne de propietat municipal.
Cosa per la qual us,
DEMANA: que en feu coneixement cabal del fet i situació d’aquesta farola i prengueu la decisió de conservar-la, i si de cas restaurar-la per a l’esdevenidor, col.locant-la allà on millor convinga, però abans que no siga massa tard. O bé, i de manera conscient i decidida, deixar que el camí determine el seu futur, decisió que també em sembla perfecta.
Cosa aquesta que espera obtenir perquè és justa
Quatretonda a 26 d’octubre de 2012
benavent
X (signatura)
SR. ALCALDE-PRESIDENT DE VILAREDONA (País Valencià)
—————————————————————
El professor Rafael Benavent és un erudit i col·laborador de QD des dels inicis de la revista.Cronista Oficial de Quatretonda, amb el seu estil tan genuí,ple d’enginy i objectius didàctics ens delita a tots aquells que el llegim. Escriptor,assagista i un fum de coses més…ens enriqueix i il·lustra. L’ estima al seu poble és manifesta a cada lletra que escriu.
«Des de luego»!!!!!!! Allò que no veja vosté, no ho veu ningú!!.
Quan he vist la foto m’ha vingut al cap que jo eixa «farola» l’havia vista, però que no em preguntaren a on perque no ho podria dir.
Ara ja ho sé. I és cert. Allí està la «farola».
I trobe que seria just que li feren cas a la seua instància i li donaren curs per a que aquell que puga fer-ho,o sàpiga com fer-ho, la restaure.
És un trosset de història del nostre poble, és un trosset del passat, potser siga un testic mut d’ algun bes furtat a la novia, o de la declaració d’amor d’un enamorat o testic d’alguna discussió entre veïns…
Solament per ser l’última, caldrà tenir-la en compte.
N’estic segur senyor Benavent que la seua instància serà molt ben rebuda i en temps i forma aquest detall del que va ser Vilaredona en temps pretèrits perfets no tardarà en ser rescatat i re-ubicat en lloc segur, visible i digne. Moltes vegades les coses no es fan per desconeixença del fet en sí. De no caure en comptes o per la mateixa inèrcia de la quotidianitat…tot és normal fins que un dia…oh quimera del destí! : ja no està !
Ho torne a repetir, tinc la certesa de publicar molt prompte en aquesta, sa casa, que el fanalet ha sigut feliçment rescatat, restaurat i ennoblit com ho foren el cadirot de la vila, el vell rellotge del campanar i altres, i dels quals QD donà al seu moment puntual informació.
I parlant d’instàncies…jo estic preparant una altra en la qual demanarè que s’aprofiten al màxim les noves tecnologies i que Vilaredona siga capdavantera en aquest regne del segle XXI. Es tractaria que l’Ajuntament «penjara» tota la documentació pública que es genere, i així, els vilaredonencs estariem informats com cal. Em referisc a tot allò que es publica i es penja al tauler físic de la casa de la Vila i que quasi ningú ho llig, les actes dels plens i tot allò que siga factible de ser publicat. Seria un pas endavant tan gran que obriria i donaria aire a la transparència i a la veritat. No dubte que quan presente la meua instància estarem tots molt més informats i formats.
Atura’t homa, no et cremis, fes pau i treva, encara que a les postres totes teues propostes seran en benefici nostre. Així s’hi demostra fefaentment que les passejades no porten cosa bona, més si u va sol, que no és el més recomanable, ja ho sé, però d’aquesta manera, ho hem dit alguna vegada, el passeig, en realitat, es converteix en un viatge cap al nostre món interior, només comparable a l’acte de llegir, un món interior clar i oxigenat amb l’aire més natural… (suspensius, que ara no sé com acabar açò), a més resulta obvi que l’aire ha de ser natural, dic jo (tecla de retrocés del carro, valiente tonteria acabe de dir).
Ah, i ara que pense, un altre dia et posaré la foto que no has pogut fer en aquesta passejada dominica, si la trobe, encara que millor haguera fet jo picant de mans i presentat denúncia a la Caserna per malbaratar el patrimoni que, més val, diuen, vergonya a la cara que mal en lo cor (punt i final).
Certament que el solsiit de damunt anava dirigit a l’altre tabaquet, aquell de la caminata dominica, i encara que no és cap excusa passa que de vegades manegem les tecles com si del mànec d’una aixada es tractara.
Ara però, aprofitant que la Séquia passa per Vilaredona, coberta això sí… encara que… ara que pense, i rememorant la Séquia, dic jo si a més de la seua funció reguladora de les forces de la natura no s’haguera pogut ocupar en altres menesters més humans, sent com és un element tan singular, el túnel. Recorde com a poc de fer-lo el creuàvem a les palpentes, diumenges sobretot, i no només xiquets, a peu i amb altres vehicles que hi havia a l’abast, tret del cotxe, que no m’ho han contat, sent aquella novetat tota una atracció per al poble; poc a poc, l’ús que fa la natura, el pas del temps que apaga el foc de tota relació i les comandes perfumadores que allí deixaven alguns humans anaren restant-li atractiu. Altrament no puc deixar de pensar què de possibilitats no tindria un trenet de la Bruixa, posem per cas, no sé, qui no té faena diuen… Ara si em donaren a triar prefiriria tornar enrera i demanar: “La Séquia és nostra i la volem verda”.
No obstant això jo no volia parlar ni de séquies ni de tabaquets, sinó d’allò comentat ací d’aconseguir explotar més i millor les xarxes digitals, loable, són il.limitades les possibilitats de l’internet, això no obstant Sr. Director crec que ací ja som “capdavanters” digitals, diga’m sinó si dos exemplars electrònics ben amoblats i complementaris com QD i QI, a més del web municipal, és poca cosa, sí, ja, i també pot ser molt menys…Ja no dic, si manifesser com sou, a més, tireu nous productes al mercat.
Sort!
pues no fara anys que estara ixa farola aixina. aixo es rizar el rizo.
De nou no puc estar més d’acord, més anys que el anar a peu tindrà. I també t’entenc, que per a dir panera, ja veus, dos hores.
Vull CONFESSIÓ senyor director, i no només per les paraules de l’Alberola, que també, però necessite l’absolució dels meus pecats digitals, doncs tot i que manifestament la meua intenció era blanca m’hi trobe acovardit, gallofa, no debades l’espaterrada, la clavada de pota meua, mànec i tot, ha sigut monumental. I com demostre jo ara que tot ha sigut només pura coincidència, una pocasoltada, una bocamollada meua només? com rescabale jo QD?
–Que de què parle? La instància…, sí home, la instància aquella d’ací dalt amb què anava a penjar-me una medalla, embalat anava jo, doncs ja la podeu llençar al fem. Adéu timonet desembrí! Senyor alcalde, senyor director, senyor Albe… tan de recargolar els rínxols jo, senyor… i el maleït fanalet… Vaja, que ell també, tota la vida arrapat a una façana del carrer de Banigànim i se n’ha escapolit, precisament ara, i jo sense enterar-me, recristinamón! Sabies que això havia de passar un dia, ja, i jo que tire de tecla fent-me el saberut, una instància… sí, que algú se n’estarà rient encara però, tampoc penseu que ho lamente, que no.
Aleshores si demane confessió senyor director només és perquè volia callar-me com una sota fent-me el desmenjat i no dir res de que diumenge passat vaig anar a ca’l meu padrí quan, encara no havia tocat a porta jo que ja fitava de reüll l’allargassada obertura del carrer de Benigani buscant, una vegada més i com sempre feia quan hi passava per allí, la forma cargolada del vell fanalet repenjat en una de les seues galtes, l’últim potser que quedava d’aquesta sèrie a Vilaredona, però ja no hi era enlloc, arrabassat! Quan havia passat? I jo… això… una instància, que no se me’n va del cap, «valiente tontería» senyor Benavent!
Així les coses he pensat no cobrir més la meua falta, els problemes de cara, desitjant no avorrir més encara els lectors amb les meues disculpatòries, no siga pecat també. Només em faltava a mi això!
benavent benaventr
El que ens conta, senyor Benavent, pot ser molt bo o molt negatiu. Jo m’incline per la primera i vull pensar que el nostre fanalet ha sigut retirat per la secció corresponent del patrimoni local per a restaurar-lo, conservar-lo i exposar-lo on més bé convinga. Crec que no tinc dubte, Esperem que una u altra autoritat ens diga alguna cosa al respecte. Per que si no…
Trobe que per desgràcia, el fanalet no ha estat retirat per restaurar-lo, segons ens ha comentat una autoritat local.
De segur que aquell que ha fet l’esforç de despenjar-lo del seu lloc, ho haurà fet perque pensa que és un tresor pel qual li donaran allò que no està escrit ni ho estarà mai.
Si el rescat que es demane pel fanal no pot ser satisfet perque estem en temps de crisi, segurament acabarà il·luminant als il·luminats per qualsevol pati de qualsevol caseta, casa o xalé.