Seleccionar página

les mamelles de pinet

les mamelles de pinet

No vos diré com les paraules d’alerta de l’amic Alberola sobre una possible fallida de QD han pres en mi i m’han deixat el cos malfet i capficada la ment, no debades, amén d’altres consideracions més prosaiques, és la soldada de “Cudé,” tot i que minsa, allò que em mou, que tota pedra fa paret, més ara que ens tiren tant de tisora i un mos més en la setmanada, ni que siga menut, no deixa de fer mal, de tal manera que rumie i pensant entre mi em pregunte què podria fer jo, dic d’alguna solsideta o sargit que ajude a mantenir aquesta bastida digital que és QD.

 Debades! Espere que la solució, ni molta ni poca, no passe per mi, no trobe res, sem i neulat de paraules, tant, “que si la meua mussa fóra una olivera, ni oli per untar una “cabrassa” en fera”. Açò és més difícil que fer-li la mà a sant Roc (no s’esglaieu encara, només és una frase popular, de la festa de sant Roc, ja sabeu, allò de tots p’al sant i la imatge que els cau, conseqüència, calia fer-li’n una de nova, d’extremitat!). A més que sempre s’ha dit “que dels pecats del … Déu se’n riu”… -Que no senyor director, que no pense posar aquesta paraula, ni amb signatura mascarada tampoc, sóc d’un temps de rojors jo, temps en què els infants sempre teníem la roba estesa, temps en què la poca i esquifida informació que podíem trobar d’aquelles coses mig amagades, mig prohibides s’hi trobava, ja veus tu, al diccionari de l’Acadèmia, majorment d’edició escolar, i allí que cercàvem informació sobre naps i bacores, qué quantes?

 Però em calia buscar qualque cosa per recolzar QD a més d’intentar salvar la meua carmanyola, i no cal ser romer en flor per pensar que avui les notícies males, morboses i relacionades amb el sexe són les que vénen. Així que endavant em dic, m’anime, però com de pecats de llit i de marmotes que corren per la nit -vaja apariat que he tirat- jo no en sé, tampoc de xarrameques morboses d’aquest poble n’estic a la vora, provaré amb el sexe, amb el vistiplau, és clar, millor dit amb una imatge pujadeta de to, d’aquelles que ensenyen, una imatge a frec de la línia roja que no he de passar senyor director com bé comprovareu. Això no obstant ens curarem en salut i evitarem ser damnats si la inseriu amb un “linK,” una lligassa val a dir, i més encara, com vosaltres teniu cura d’aquest camp virtual, si de cas comproveu que obrin la dita imatge un temps més allà del que és prudent talleu l’emissió a fi d’evitar actes i pensaments obscurs.

 I si vos n’he de fer cinc cèntims d’aquesta instantània diré que les conegudes per alguns i famoses mamelles de Pinet, tot i l’edat de la protagonista, que la té, estan de bon vore encara, de més joves prendrien conservar la seua naturalitat, doncs el pas del temps no les ha fet perdre la frescor; potser la seua carn no és tan fina i suau ja, però és del tot natural, sense afegits ni manipulacions, això sí, sempre s’han deixat manipular o trascolejar per veïns i forasters, sense vergonya ni rojors, mai tapades, com desafiant tota llei del pudor, encara que sempre m’ha fet a mi que la gent major de Pinet mirava una mica de gaidó quant els en parlaves de les seues famoses mamelles, serà una mala impressió meua, ja dic. A més vos dic que si hi aneu de Quatretonda, de la part de Quatretonda, vos les ensenyen millor, paraula.

 I acabe parafrasejant el lema dela Unióde Llauradors i Ramaders: “El sexe és vida, fes-lo teu.”

 

-Les Mamelles de Pinet. (Per a veure-les, CLIKAR AQUÍ

(connexió màxima : 15 » segons)

***

 38 Visites totals,  2 Visites avuí

The following two tabs change content below.
Pepe
  • Facebook
  • Facebook

Pepe

El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d' aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
Pepe
  • Facebook
  • Facebook

Latest posts by Pepe (see all)

11 Comentarios

  1. Pepe

    En nom de tots els lectors i també en el meu, vull dir que amb treballs com aquests, com els de Salva i de la resta de col·laboradors, QD crec que té el rebost farcit i el futur consolidat. No tinc eixes paraules tan precises i sucoses que vosté gasta per a poder expressar el nostre agraiment pels bons moments que ens fa passar al llegir les seues lletres, eixes paraules que porten dins d’elles el seu segell particular, únic i implagiable. Mentre vosté, de tant en tant, ens alegre la vida i ens regenere les neurones amb les seues lletres, QD tirarà endavant.
    Pau i bé !

    • Avatar

      Després de llegir aquesta valuosa i impagiable aportació de rbenavent al patrimoni de QD i havent hi escrit jo dies fa una reflexió sobre els possibles efectes col•laterals de la Tardor, no he pogut evitar que em passara pel cap l’amic Lope de Vega i el seu sonet de Violante, tot i que n’hi haurà qui diga: mira tu estos!
      Però jo em sent esperançat i us recorde allò de: E LA NAVE VA.

      Un soneto me manda hacer Violante,
      que en mi vida me he visto en tal aprieto;
      catorce versos dicen que es soneto:
      burla burlando van los tres delante.

      Yo pensé que no hallara consonante
      y estoy a la mitad de otro cuarteto;
      mas si me veo en el primer terceto
      no hay cosa en los cuartetos que me espante.

      Por el primer terceto voy entrando
      y parece que entré con pie derecho,
      pues fin con este verso le voy dando.

      Ya estoy en el segundo, y aún sospecho
      que voy los trece versos acabando;
      contad si son catorce, y está hecho.

  2. Avatar

    Un bon ratet hem passat llegint i disfrutant de les mamelles de Pinet, encara que amb la «censura temporal» que heu posat, per allò de que no vos pillen, m’he quedat amb ganes de més…

    N’estic segura de que allò que vosté cobra de QD, li permetrà passar amb més folgança el mes, que amb les «retallades» ens queda més llarg que Xile. Per la meua part donar-li les gràcies i dir que jo puc pagar la llum, del que em paguen per comentar.

  3. Avatar

    No sabia aleshores si en aquell món on vivia hi havia censura, era jo més innocent que un «pato»!
    Sí que oïa dirs als majors això de «la roba estesa», però mirava i remirava per casa i no en veia mai, si de cas alguna peça interior femenina a la vora del foc perquè s’eixugara. Si ho preguntava a ma «uela» em deia:
    —Això són coses que sabràs quan sigues major, tu no faces gens de cas.
    Com m’ho deia ella per a mi era paraula de rei! (O reina, clar) I au! A jugar al carrer!

    Comencí a assabentar-me una mica de l’assumpte el dia que una cosina meua, tenia set anys més que jo, em pegà un calbot i em digué:
    —Salvadorín, m’han dit que vas dient per ahí que en València hi ha una casa que pagues deu pessetes i li toques les mamelles a les xicones. En l’erta que ho tornes a dir. «T’anteres»?
    —Però és deveres, m’ho contaren uns xiquets a València.
    —D’ara en avant mut i callosa, ja ho saps!
    I tornà a arrear-me un altre calbot.
    Jo no tenia un diccionari per anar mirant paraules com vosaltres, potser que com tinc una mica d’anys més…
    Què coses, no?

    Se m’oblidava dir-vos que estàvem en la postguerra.

  4. Avatar

    Vell i espentolat sí, però sencer i de cos present també, és el diccionariet de l’espanyol que conserve fa un grapat d’anys, un exemplar corresponent a l’edició del 1961 comprat a la llibreria Vidal del carrer Botigues de Xàtiva allà pels seixanta, una època en què estudiar a l’institut de manera oficial implicava, almenys en els casos que jo conec, quedar-se a Xàtiva tota la setmana en cases particulars, no debades a d’aquella època el Lutxentino passava a les sis del matí d’anada, ja veus com de fosca i llunyana quedava la cosa vista amb els ulls d’ara.

    Però parlàvem, és cert, de roba estesa, i jo no sé si a València, que sempre m’ha semblat cosa fina, (encara que no sé per quins set sous teníeu la dèria en posar l’os a tot aquell que posava els peus per primera vegada a ciutat) esteníeu la roba al carrer cosa que ací podia ser relativament normal, més en temporada hivernenca, buscant l’escalfor d’un sol massa vegades esglaiat. El significat de la frase pot venir de la relació entre unes peces i vestits no aptes per estar-ne mullades o eixamorades i aquell infant, massa tendre i avellanenc per a saber no se sap quines coses, que com el cas del sexe podien escandalitzar-lo.

    Altrament però jo m’he format un altre cabal de la frase arran d’una imatge que molt amagada guarde en els plecs de la memòria, però que amb el temps anà prenent forma i volum, concretament parle de tots aquells rastells de draps penjats, que per a uns ulls infantils, uns ulls blancs, tenien el mateix particular que un torcamans o una camiseta “pelfà”, però que podien delatar quantimenys, laVisita. N’hi ha, dic jo, representació més clara que conjumine el sexe i la vida? Ara tot és més fàcil amb les modernes compreses i tampons, no?

    I aquest diccionari manual i escolar meu ja és més important pel que li sobra que pel que té, ja que si allò que conté està necessitat d’un «reset», les paraules que li «sobren», aquelles que avui no apareixeran en un diccionari escolar modern perquè no ha menester, són com un xicotet tresor del lèxic i la vida d’altre temps, ja no dic s’hi va acompanyat d’una minsa il.lustració.

    Vos deixe aquest poema al.lusiu, “La vida”, tot i que el títol s’hi presenta una mica amagat. Pepe ja sabrà on i quan col.locar-lo (va per correu particular).

    Salutacions corals

    Poema Visual : VIDA

  5. Avatar

    M’ha picat la curiositat!!!!
    Serà que si la compresa no està tacada és per que n’hi ha una vida que està format-se a les entranyes d’una mare?

    • Avatar

      Amb aquest objecte volem representar «la vida» en tant que la compresa, o el seu ús, significa producció de… fertilitat, vida en resum.

      • Avatar

        Aviam, mal, senyors, molt mal! Això els hi diria jo, ddoblement, si foren los meus alumnes –i com que no ho són sort eixa sort que tenen- perquè algú ja havia d’haver alçat el braç, dic millor, la pantalla, per tal de puntualitzar-me que la “compresa” en tot cas significarà la no vida, la mort, el final d’un cicle que no ha germinat, una pensada que em semblaria correcta si no fóra perquè parlem de poesia, poesia d’avantguarda, d’avantguarda prehistòrica si voleu, però poesia, on els objectes, com les paraules, suggereixen, interroguen, fan pensar, i precisament d’això es tracta de provocar preguntes, reflexions, de pensar, encara que eixe pensament siga D i F e R e N t..

        • Avatar

          M’he marejat… Jo pensava que si no era bruta, és perque n’hi ha vida, una vida nova que està formant-se, i per això la paraula vida està amagada darrere d’una compresa neta.
          M’agrada açò dels poemes visuals, em fan pensar i moure les neurones; que de tant vore TV, llegir periòdics i repetir a l’escola sempre el mateix, cada vegada funcionem més autòmatament.

          • Avatar

            No, Rosa, no, i perdona el temps tardat, però volia enviar-ho tot en el mateix sobre per aprofitar-ne bé el segell, tot i que hauré de passar diferents exàmens de lletra igualment. Dic que l’ocultació del títol és involuntària, tot per la poca traça amb la fotografia aquesta, que venia provocat perquè els batents de la compresa en principi no s’obrin, és de trinca, clar, així que els obligues, i després, rebels, et tapen el títol (en principi no tenia cap intenció de mostrar les fotografies, només guardar-les). En resum el significat és el que cadascú li trobe, o l’autor aconseguisca transmetre. Així que encara que no era la meua intenció, la teua explicació és eixa, i així ha de ser. Altre tema és la foto, ja dic.

            En altre sobre vos passaré dos poemes, per conducte oficial, no van massa allà, però tractaré de compensar el retard.

            PS. això no s’hi val, tinc una lletra mig esborrada! A veure que passa.

  6. Avatar

    Ai Mare de Déu Senyor! Quina deriva està duent aquesta revista digital. Ja té sort, ja, que no estem en aquella etapa de la transició que, si no, anirien els familiars de la Suprema a la redacció i la tancarien de rondó. Sí, amb pany i clau. Però vosaltres s’heu adonat que per aquest camí ben prompte —Déu no ho vullga— podem tindre dins d’aquestes pàgines imatges que atempten contra la moral i les bons costums?

    Encara recorde com dins d’aquell temps on començà a obrir-se la mà quan el Ministeri d’Informació i Turisme de l’època, regit per un conegut gallec, consentí —Nova Llei de Premsa— que alguns periòdics i revistes creuaren eixa ratlla que no mai ningú s’havia atrevit traspassar i no sé si fou Hermano Lobo qui publicà una fotografia d’una dona «AMB BIKINI». Quin rebombori s’armà per tota la geografia hispànica! A on estàvem arribant! Els fonaments d’aquesta nació, reserva espiritual d’Occident, estaven fent aigua per culpa d’uns polítics amorals i llibertins.
    No sé si fou Pío Cabanillas, Ministre de NO SÉ QUÈ, el que tingué que dir públicament que eixe no era el camí…, i tothom, crec, si la memòria no em falla, digué: AMEN!

    Senyor Director: AVISAT QUEDA!
    Prenga vosté bona nota perquè en aquest món hi ha coses que només es poden fer «en la intimitat».

ISSN QD/CODI DE BARRES

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

VIDEOCARATULA QD

ENQUESTA

¿Quin nom t'agrada més?

Veure resultats

Cargando ... Cargando ...

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

OPINADORS

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

ROSELLES QUARTONDINES

Share This

Comparteix-ho

Dis-ho als teus amics