CANVI DE DISSENY A QD
QD, sempre intentant arribar de la forma més clara, intuitiva, fàcil i moderna ha estat fent canvis últimament com molt bé hauran comprovat els col·laboradors, visitants i accionistes. Les noves tecnologies avancen més encara que la velocitat de la llum. I creiem firmement que paga la pena ser innovadors i estar al dia.
Així doncs hem adquirit els drets de poder presentar QD amb tres dissenys diferents, és a dir, amb tres vestits. D’ara endavant, QD es podrà presentar amb diferents estructures. Un d’ells, és aquest. Amb més possibilitats de menús. Amb màxima compatibilitat per a tota mena de màquines . Igual s’adapta a un mòbil, que a un ipad que a qualsevol altre artilugi informàtic.
Els continguts són els mateixos. Allò que canvia és la forma d’accedir a ells. La manera d’ arribar als nostres sentits a través de les diverses estructures visuals. Us demane paciència. Us demane serenitat. No us poseu nerviosos. Allò de que les coses eren per a tota la vida ha quedat obsolet. Res ja és per a tota la vida : ni el treball, ni l’estat civil, ni la salut, ni les lleis,ni les llengües, ni els imperis, ni la ciència, ni les nacions, ni els costums, ni les estacions climàtiques, ni res de res…i QD no pot ni deu ser aliena al context que li ha tocat.
Això sí…qualsevol opinió , suggeriment o idea sempre seran ben rebudes…ja que totes les opinions valen igual.
pepe romero-nieva
«QUATRETONDA DIGITAL ” , no representa ningú més que el sentir dels seus autors i la seua bandera és la LLIBERTAT D´EXPRESSIÓ, CREACIÓ LITERÀRIA i L ´ARGUMENTACIÓ CRÍTICA I RESPECTUOSA. La seua bruíxola marcarà sempre LA VERITAT , LA TOLERÀNCIA I EL SENTIT COMÚ.
“QUATREDONDA DIGITAL”, és una publicació sense ànim de lucre.
Ah, no! Accionistes dius? Molt sibil.lí tu, eh? Que ens vols pagar amb accions, amb preferents també? Que el “Monte de Piedad” el tenim ací a la vora encara, i a mi la setmanada m’agrada palparla, calendari venut, calendari begut diuen. I encara m’agradaria saber si aquestes lletres de convit formigueres, aquestes que conviden a entrar a ca nostra i fer-nos el café… dic jo, qui el paga, eh?
D’altra banda, com cantava el Raimon, jo vinc d’un silenci bastant antic ja, i açò com bé dius va que vola, no sé si caldria demanar un temps mort, parar el món un poc i baixar-nos-en una estoneta. Personalment algunes vegades m’hi trobe perdut en aquesta llar virtual, també és normal quan n’hi ha de canvis, com quan entres en un lloc no habitual, així que com diria un alumne: “Ara que ja em sé les respostes, m’han canviat les preguntes”. Supose que em faré als canvis, encara que també vos dic que en l’actualitat periodística de fa cent anys, i més, ja n’hi havia qui es queixava de tan ràpid com anava el món d’aleshores, i ja veus, continuem queixant-nos del mateix.
Ara bé, allò que em toca el nas, són aquells rètols que corren, s’encenen i s’apaguen i fan pampallugues, ja, també ho comprenc, que amb una pantalla de vint-i-una polzades igual no em queixaria tant, però no la tinc, i la pantalla atapeïda, tot de coses, i aquells rètols que vénen i se’n van, com si foren llums intermitents, ara sí ara no i d’altres que canvien d’informació, tant, que quan a polses ja has fet tard, tema nou. Serà modern si voleu, però vaig pensant si alguns no acabarem com aquells altres del llibre “Un món feliç” que anaven tot el dia per les canonades. Certament tot canvia però de vegades també s’hi dóna la màxima aquella de canviar-ho tot perquè tot continue igual.
M’agrada, això sí, que la informació i la tipografia s’hi presente clara i transparent, en el fons i en la forma. I un desig, que no es cremeu.
PS. “Puedo prometer i prometo” que ja no “m’ajunte” amb el Ruiz-Gallardón, això no s’hi val home! Aixina també acabaria jo amb els embussos de molts serveis… Tinga clar senyor director que si em clava les preferents no hauré de recórrer a la justícia, que valdrà més el fregall que l’”escurà”.
«Ara bé, allò que em toca el nas, són aquells rètols que corren, s’encenen i s’apaguen i fan pampallugues, ja, també ho comprenc, que amb una pantalla de vint-i-una polzades igual no em queixaria tant, però no la tinc, i la pantalla atapeïda, tot de coses, i aquells rètols que vénen i se’n van, com si foren llums intermitents, ara sí ara no i d’altres que canvien d’informació, tant, que quan a polses ja has fet tard, tema nou. Serà modern si voleu, però vaig pensant si alguns no acabarem com aquells altres del llibre “Un món feliç” que anaven tot el dia per les canonades. Certament tot canvia però de vegades també s’hi dóna la màxima aquella de canviar-ho tot perquè tot continue igual.»
Sí…anaven una mica acelerats…els titulars. Acabem d’allargar la durada de cadascú.Ara ja deixa més temps.I la qüestió,és més reposada-, s’assimila millor.
Certament és així com tu dius. D’altre cantó, com si parlem de la portada mòvil no vull estar-me de comentar com m’ha suggerit la seua fisonomia el títol o lema de: “El món per un forat”, que així s’anomenava una xicoteta columna feta en vers humorístic i irònic acompanyada d’una senzilla caricatura. Un dels valors més singulars, sinó el que més, d’aquesta col.laboració era que es redactara en valencià, nogenysmenys parlem dels inicis dels seixantes. Apareixia al periòdic Levante, crec, perquè Las Provincias, que publicava una cosa semblant, anava signada per ROC, pseudònim del nostre gran i millor poeta V. Andrés Estellés.