AD PERPETUAM REI MEMORIAM 1878-2012
Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des
de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l’envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l’assaig i «les coses del seu poble» es veuen reflectides en aquestes pàgines.
Οι σημερινοί ηγέτες δεν έχουν το χρόνο να καλύψει ja δυστυχίες. Έτσι, πολλά αίσχη κλοπές που προκλήθηκε ja ότι δεν μπορώ να κρύψω. Κακή Ελλάδα. Κακή Ισπανία. Κακή Ιταλία .. Χθες λίκνο των Τεχνών, των Επιστημών, δημοκρατίες. Τώρα νεκροταφεία της διαφθοράς, τη δυστυχία και ψέματα.
«CON LOS VALENCIANOS HARÉ LO QUE YO QUIERA,
CON LOS ARAGONESES LO QUE PODRÉ,
CON LOS CATALANES LO QUE ELLOS QUIERAN».
Gaspar de Guzmán y Pimentel, conde-duque de Olivares. Favorit del rei Felip IV d’Espanya (Segle XVII).
Algú de vosaltres pot comptar el nombre d’Olivares que pul•lula per la casta política valenciana i nacional, pel nostre món empresarial, pels sindicats, a la fi: per tota la societat d’aquesta terra?
Bancaixa, CAM, Banc de València…, això sí:
Som valencians? Sí!
Som valencians? Sí!
Som valencians? Sí!
Visca el pa,
visca el vi,
visca la mare que ens ha parit!
Sí, sí, però: és de deveres això de què en embadocant-nos mirant al «Oso y el Madroño» uns,
i altres
les Bragues de la veïna del Nord,
estem més que satisfets?
QUANTA MISERIA!
I ara jo vos demane un poc de foc,
senyor rei, per que enceneu
la llum que necessiten els polítics
que ara nos governen,
torneu a fer-los el crit
que vau fer a Portopí:
Vergonya, cavallers, vergonya,
no perdeu València,
no veneu la terra
a aquells que vos la furten des de fora,
feu de la llei vella
una fruita nova.
AL TALL
Els líders d’avui no tenen temps d’encobrir ni de desgràcies. Així doncs, molts fars vergonyosos que he provocat que no puc amagar-me. Pobra Grècia. Pobre Espanya. Pobre Itàlia .. Ahir Cuna d’Arts, Ciències, Democràcies. Ara els cementiris de corrupció, misèria i mentides
No sé si sabeu que en Valencia del Cid n’havia una Caixa d’Ahorros. Clar, com fa tants anys… I a més com era del Levante feliz… Ai, ai, ai què ganes tens de borina rei!!! Em diria ma mare…
«Había una vez…un circo que alegraba siempre el corazón…que alegraba siempre el corazónnnn!!!!»
Sí amigo, pero ya van quedando pocos payasos de aquel Circo » que alegró el corazón» de muchos habitantes del Levante Feliz…