ELS ÀUGURS DE TORN !
ELS ÀUGURS DE TORN!
Ara que s’acosta Nadal ens diuen que en quatre dies s’acaba el Món.
Allà per la dècada dels seixanta del segle passat també corria un «bulo» semblant: l’Apocalipsi el teníem com qui diu en girar al cap del carrer. Els profetes de l’època havien fixat el dia, el mes i l’any. Xe, com ara!
No sé jo si el personal tenien el cap com per anar fent-los molt de cas, prou feien en subsistir com podien perquè l’assumpte, ací en aquesta nació nostra, no estava per anar oint eixe tipus de notícies tan aterridores, la «arradio», i sobretot la d’Ontinyent, ficava discos dedicats a mansalva i la Conxa Piquer, Estrellita Castro, Lola Flores, Carmen Morell i Pepe Blanco, Jorge Negrete, Juanito Valderrama i…, deixem-ho estar que la llista és llarga, ens amenitzaven el dia amb cançons que parlaven de desenganys, d’enamoriscaments dubtosos, de penes i poques glòries, si de cas alguna que n’hi havia era per dir-nos quant de gran era aquesta pàtria on teníem la sort de haver nascut.
Ma tia Elvira Alberola —sí la del José el Coixet— i l’altra germana Enriqueta, em portaren a ca el rector don Julian perquè l’home corroborara el que Sant Vicent Ferrer repetia tantes vegades en aquells sermons que el dominic —que tenia el don de les llengües— repetia contínuament: «Germans meus: mil ne contareu però a dos mil no aplegareu». Don Julian digué que es contaven tantes coses del taumaturg valencià que no podia assegurar-nos que eixa fóra eixida realment de la seua boca, que possiblement els panegiristes del sant… Que lo important era estar sempre preparats i en gràcia de Déu. Després del beatífic consell la neboda ens tragué unes pastetes i xocolate perquè berenaren les meues ties, a mi només em deixaren tastar uns rotllets d’anís…, i de la fi del món: res de res a l’any 2000.
Ara que la tecnologia està una mica més avançada i la gent és més llegida i a més tenim Internet, la televisió, les xarxes socials i els diaris… Ah! I als il·luminats americans, van dient que si el dia 21 un cometa, un asteroide o un planeta obscur, o els polos de la Terra, ens faran coca als humans.
Jo de deveres he de dir-vos que ja no tinc a les meues ties, ni a don Julian, i que prou tenim amb la que està caient-nos per anar mirant al cel i esbrinar entre les estreles per si algun cudol ve cap ací. El xiquet que duc dins de mi confia amb els savis de la NASA que de segur també tenen especialistes de la cultura maia, i que segons m’ha contat l’amic de Corbera, tot és un invent d’aquells que estan fotuts perquè Colon anà a les indies a destorbar i a conquerir —és un manera de dir-ho— a les femelles d’aquell antic poble que vivia plàcidament per la nit estudiant el moviment de les estreles i de dia fent edificacions segons uns plànols que els havien enviat pel SEUR d’aleshores els egipcis, i així, d’aquesta manera, confondre als actuals preguntadors.
Això sí, em preocupa, i molt, l’altra notícia que diu que som «ni más ni menos» un personatges eixits d’un programa d’ordinador del futur que està rullant i que tot el que veiem, l’Univers sencer i tu i jo, no som més que ens virtuals.
Ai mare, ai mare! Que eixes coses no poden dir-se al personal de a peu, que la mecànica quàntica l’entenen quatre i els de la guitarra, que estem prop de Nadal, que prou tenim amb ficar l’arbre ple de llumetes i amb al babau roig de la barba blanca —tot importat del «noble pueblo americano (Mister Marshall-Berlanga dixit)»— i a més anar procurant que la jovenalla no s’oblide de les nostres tradicions i la raó de la Festa del 25 de desembre. Sé que dels Reis d’Orient encara, a hores d’ara, els grans magatzems mantenen l’esperit viu. «I lo que te rondaré morena si el guitarró no es trenca»!
Xe, tranquils, que aquestos dies són per divertir-se amb la família i els amics, que per a penes cadascú ja en té la seua perquè vinguen ara a fotre’ns els àugurs de torn!
Salva
Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des
de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l’envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l’assaig i «les coses del seu poble» es veuen reflectides en aquestes pàgines.
Doncs, a mi, em ve prou mal que s’acabe el món el dia 21, perque enguany no sé per qué ni com,tinc més loteria que altres anys i si no s’arriba a fer el sorteig del dia 22, em tocarà anar-me’n d’aquest món sense saber si m’ha tocat, i això no és molt ètic. (Dic jo).
I dius bé Rosa.
Espere que la deessa Fortuna Dubia esta vegada siga generosa amb tu; amb tot i això crec que la verdadera fortuna està en tindre un treball i salut.
Salutacions