Seleccionar página

UN COTXE NOU !

UN COTXE NOU !

UN COTXE NOU!

(Carta al vellet bondadós o, al reis d’Orient)

 Això és, que necessite un cotxe nou, vaja, i no és cosa que no em fie del meu tot i que ja té molta carretera però amb ell, tot s’ha de dir, la meua estabilitat mental trontolla, i més ara què la hivernada s’instal.la a ca nostra, perquè el rebordonit del meu auto, amb més de deu anys llargs al capot i tot ple de gadgets i ajudes elèctriques, que fins i tot incorpora, esbalaïu-se, el seu ordinador “d’abord” no posseeix, el mala-sang, ni un miserable termòmetre, s’ho podeu ben creure, seients que pugen, manillars que baixen, doble direcció assistida, quilòmetres que pots recórrer amb el dipòsit, de tot, un “full equipe, però ni una miserable andròmina que t’indique la temperatura exterior En què estaria pensant el titot de l’enginyer, em pregunte jo.

 

I açò quina importància té, es direu ara, doncs molta, per a mi molta, que servidor que fatalment desconeix i menys s’hi relaciona a través de tots aquestos programes de la xarxa, parlem del “piulador” o del “fasebú”, per posar els que u més sent per ací, s’hi relaciona i treballa majorment les seues amistats o contactes socials, com diuen, sobretot a l’hora dels àpats, a l’hora de fer la taula i la sobretaula, principalment els dies de trencacoll. I és ací on d’un temps ençà que ja ve en ser massa llarg m’hi veig una mica apartat de les converses, més que res quan arriben els primers freds i les temperatures s’arrupixen, que ja sabeu com són d’engreixadores per a les relacions socials les xarrucades al voltant de l’oratge, bé siga amb estranys o coneguts.

 Així que si les temperatures baixen significativament, cosa normal que passe per aquestes dates, la conversa en taula pot derivar en una cursa per veure qui ha passat pel lloc on els graus s’hi trobaven més arran de terra, o sota terra potser… “doncs jo que he eixit de la Pobla, el meu cotxe marcava… diu “la un”, doncs el meu quan he passat pel pontet de…, que l’he mirat, sí, i ja marcava… i quan he entrat a Xàtiva ho he tornat a mirar… i marcava ja… Impressionant, tu! Us ho jure que ho diu això d’impressionant. I jo allí, mut, és clar, com un estaquirot, sense posar basa ni fer posa, pensant quin colló de fred faria en la recta de Torrella, que ja els ho diria jo a aquestos, ja, si en tinguera.

 Ara que un dia em vaig venjar, sí, ja no aguantava més, a caramull, tres cabassos en tenia del seu cotxe que marcava sempre la temperatura ni que passaren per baix del canal de la Mànega –que com diuen el cotxe és un prolongació de… això! Què s’havien cregut els gambons aquestos! Doncs jo, sense premeditació de cap tipus vaig i amolle: “Doncs a mi l’ascensor este matí m’ha dit baixant l’escala que la temperatura exterior era –posem que tal- i que les previsions per a la resta del dia eren de tal, i a més que m’ha recomanat posar-me roba d’abric”. No s’ho podeu ni imaginar, “trending topic” tu, fins i tot el que estava més enllà, més a la vora, aquell que normalment no s’entera de res entretingut com està escurant la ració de cacau torrat, per tal com res no li arriba de la conversa, s’ha posat a escorcollar les meues paraules, i jo, és clar, soltant i estufant-me com un pollastre de corral, que si hem canviat l’ascensor, modern, sí, el de la finca és clar, que per llei ara porten un xip, que l’electrònica, que raona i tot…

 Lògicament la broma no tenia més volada, bé,  l’ascensor sí que l’hem renovat, i portarà un xip de telefònica i amb això pagarem una nova setmanada a la companyia però… ja vos dic, amb somriures i mitges ironies vaig acabar destapant la veritat, tot era xanxa, això sí, no vaig obrir-me, ni vaig voler explicar els motius d’aquella eixida de pata de banc, no volia mostrar-me dèbil ni indefens, i menys per culpa d’un insignificant termòmetre que el maleït del dissenyador o enginyer no va voler posar-li al meu potingo rodamón, i per culpa del qual acabaré odiant l’home del temps.

 Així que ho tinc clar, enguany, amb l’extra i les estrenes em compre un termòmetre, vull dir un cotxe!

benavent

 

 

PS. Aleshores, assabentats com n’esteu ja Sr. Director del que fa al cas, si no vos fa res podrieu convertir enguany la cistella nadalenca i l’inevitable calendari en paper, vull dir, en euros. Per la causa.

 I recordeu també que res costa dir “la nit de Nadal” i “la nit de Capdany” que n’estic tip del “Nochebuena” i “Nochevieja” com si no tinguérem llengua de qué tirar mà.

 415 Visites totals,  2 Visites avuí

Sobre el Autor

Benavent

El professor Rafael Benavent és un erudit i col·laborador de QD des dels inicis de la revista.Cronista Oficial de Quatretonda, amb el seu estil tan genuí,ple d'enginy i objectius didàctics ens delita a tots aquells que el llegim. Escriptor,assagista i un fum de coses més...ens enriqueix i il·lustra. L' estima al seu poble és manifesta a cada lletra que escriu.

6 Comentarios

  1. SALVA

    És impossible que tenint el cotxe com el que ens mostreu a la fotografia, aquest no tinga l’atifell eixe perquè puga mostrar-vos els graus que hi ha fora, dins i si cal a l’Argentina. No sé si haureu llegit com cal el llibre d’instruccions, potser que no trobeu la manera de fer funcionar eixa ferramenta tan útil per poder conversar després amb la «peña» perquè la traducció a la llengua de les castelles serà com la que vaig veure, no fa molt, quan volia muntar una tauleta comprada en un magatzem de «bricolage»: BULBO PRIETE MANIJA DIESTRA MANO FUERTE ACABANDO TERMINARA.

    Al senyor director de QD vull dir-li que si hi ha ESTRENES tan substancioses que un col•laborador pot permetre’s el luxe de comprar automòbil tan aerodinàmic, que ací estem la resta de la colla també…, a la espera!

    • Pepe

      Sr. Salva,vosté no pot ser menys… faltaria !

      Per a vosté, aquest :

      Que el disfrute ! i..BON NADAL… (i alerta amb les espurnes…)

      • SALVA

        El garatge de ma casa és massa xicotet per a la grandària d’eixe cotxe. No hi ha una altra manera de cobrar els emoluments i la gratificació nadalenca?
        Com sempre: tinga en compte que en esta casa no s’admeten fraus a la Hisenda Pública.
        Amén

  2. Pepe

    Ai…ai…ai… sr. Benavent ! Quant que jo voldria convertir en euros la cistella ! El cas és que virtualment aquí té el cotxe per a que se’l disfrute ! Aquí tot és virtual ! El cas és haurem de reservar una partida als pressupostos de QD per al any vinent, sota l’epígraf de despesses inevitables, encara que per impediments legals estarà dintre la partida però en cap cas al detall. A l’engrós cap tot, al detall ho arreglarem per a que quede camuflat en la partida o en la sensera.Mentrestant, disfrute del seu cotxe virtual . És el millor del mercat, sr. benavent.
    Mentrestant, disfrute de la paga extra. També de les felicitacions que les autoritats importants d’ aquesta taifa em consta que li han lliurat.
    BON NADAL !

    Vaja amb compte amb les espurnes, ja que quaselvol d’elles podria provocar la fi del món.

  3. Rosa Mahiques

    Mira que bé!!! Ací repartint-se el pastís i jo sense enterar-me!
    A mi no em fa falta un cotxe; en que em donara per acabar de pagar el que tinc, ja em consideraria satisfeta, més que res per tapar-li la bocota al tiolafaba de Bankia que no em deixa tranquil·la.

    Al Sr benavent li donaré una solució si vol quedar bé. Pot posar un termòmetre a l’exterior del seu cotxe (pot pegar-lo amb cinta aïllant) i quan passe per la Pobla, o per Torrella, pot posar els intermitents d’avaria, baixar i vore la temperatura.No és molt còmode ni molt segur però quan arribe al seu treball podrà clavar-se en la conversa, i aportar les seues dades de temperatura.

  4. Benavent

    Salutacions bells companyons, jo també vos estime!

    Perquè m’he mostrat un beneit, perquè vos he mostrat lo meu cor afectat emocionalment aquest ha resultat damnat, assagetat per les fletxes de la ironia, la vostra, ara que, jo vos dic, recordeu les ensenyances, que dels innocents també serà el regne del Cel, i com no, entre tanta espina, Rosa, aconhorten i donen repòs les teues paraules, nogensmenys és del tot ver que jo també havia pensat mercar-me un mercuri, d’aquells imantats, per al meu auto però, on col.locar-lo, em demanava, si l’únic tall amb possibles de ser útil és el vidre per on s’escodriyna qui et va al darrere, vidre que a mi, tot siga dit de pas, i en aquesta ocasió, no m’ha servit de res, perquè no els he vist vindre amb les seues burlesques intencions, dels primers, parle, dels de dalt.

    Però com anava dient-te Rosa, -i ja m’he perdut, he perdut el cabdell, com sempre- que amén de les dificultats tècniques d’inserir el termòmetre mòbil extern, sobretot, trobava que dec, devem, un cert respecte al progrés perquè, com anava jo a apedaçar amb esparadrap, o, “imedio” potser, el meu cotxe, quan resulta que aquesta sort de vehicle et sap dir en tot moment els quilòmetres que et resten a fer amb el teu dipòsit, el consum que portes a l’instant, a més, que si li engegue la doble direcció assistida t’acollones, sí, literalment, puix que va tan tou ell, tant, que sembles pilotar un avió, així que pots aterrar allà on els ceps formen vinyars, i tot això amb vora quinze anys que té el garçó! No, torne a dir, li dec un respecte al progrés, per això no puc anar amb cordes ni filferros, no, però ja m’agadaria tirar-me a la cara el brètol de l’enginyer! O seria qüestió de pessetes tot?

    Així que, i en aquestes dates, salutacions corals, bones festes i bones pantallades digitals a tots, sense recança.

    benavent

ARA MATEIX

Users: 2 visitants, 4 cercadors

CONTACTA AMB NOSALTRES

unaveudequatretonda@gmail.com

ISSN QD/CODI DE BARRES

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

LA CAPELLA RESTAURADA

IN MEMORIAM VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

OPINIONS I PARERS

  • Cargando...

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

ROSELLES QUARTONDINES

Share This

Comparteix-ho

Dis-ho als teus amics