RESTAURACIONS,REFORMES I ALTRES QÜESTIONS
Amb gran satisfacció hem vist com l’ermita de Sant Martí està en procés de restauració. Tal i com qd ho va anunciar fa uns mesos. Malgrat la mare de totes les crisis, encara podem estar contents al constatar que l’ermita prompte estarà guapa i a punt per a desenvolupar la seua funció. Quatretonda no pot presumir de molt patrimoni públic per la qual cosa, el que té s’ha de fer és mimar i curar tot el que es puga el patrimoni amb que comptem.Segons ens va dir el senyor rector després de la missa del dia 12, les obres costaran 72.000 Euros, dels qual 9.000 correran a càrrec de la parròquia, és a dir dels parroquians . A tal fi la col·lecta de l’últim dissabte de cada mes serà per a recaptar i arribar als 9.000 euros que ha de pagar la parròquia.
Les obres-reformes del «Carrer Raspallot» també van a bon ritme com podeu obervar al reportage. Amb un pressupot de 150.000 euros, ben prompte quedarà cobert la qual cosa li donarà nova fesonomia i funcionalitats.
Allò que ja no ens ha agradat gens ni mica ha sigut veure una porta de ferro la qual dona accés al parc d’Enric Valor fora del seu lloc i feta malbé. No sabem si per l’acció vandàlica o per alguna que altra circumstància. Una llàstima de tota manera !
Els bancs nous o restaurats de l’esmentat parc d’Enric Valor, un detall !
«QUATRETONDA DIGITAL ” , no representa ningú més que el sentir dels seus autors i la seua bandera és la LLIBERTAT D´EXPRESSIÓ, CREACIÓ LITERÀRIA i L ´ARGUMENTACIÓ CRÍTICA I RESPECTUOSA. La seua bruíxola marcarà sempre LA VERITAT , LA TOLERÀNCIA I EL SENTIT COMÚ.
“QUATREDONDA DIGITAL”, és una publicació sense ànim de lucre.
Personalment, i per tal de constatar que això que diu la notícia sobre el «patrimoni públic» és veritat, m’agradaria que algú m’aclarira (perquè jo no ho se) si l’ermita té algun tipus d’escritura, i si és així, si està a nom de l’ajuntament del poble. Ja que si no és així, no trobe lògic que s’utilitzen diners públics per restaurar-la ja que no és «patrimoni públic» sinò privat. A no ser, que per restaurar-la amb diners públics, l’ajuntament, diputació o l’organisme que pose els diners passe a tenir-ne algun tipus de dret de propietat. M’agradaria molt que algú m’ho aclarira. Gràcies.
Despres d´invertir 72.000€, qui ús tenen pensat per a aquest edifici?
Per la mateixa Raó a tots els particulars i privats , que els han donat i es donen i s’han donat subencions per arreglarse la casa en que viuen.
també tenia que tindre algun dret o propietat l’ administració.
no creus?
A quantes cases de tituralitat privada de particulars , els donen diners per la seua restauració?
per restaurar façanes, sostres ctr…
A Quantes cases particulars es donen subencions, per a restaurar façanes sostres ctr…?
Forma part del nostre patrimoni cultural public i privat.
Tocar el rema de la propietat i l’església potser ferro roent ara, què potser trobaríem les escriptures antigues de l’església o, del campanar mateix, i subratlle antigues. Jo en aquest cas pense que el reporter parla de patrimoni en un sentit ampli, perquè fins i tot en el cas que siga particular no deixa de ser patrimoni, catalogat o no, i no subratlle públic.
Això sí, i com és normal o cosa legal, ha d’haver contraprestacions, no es perd la propietat perquè es reben unes ajudes o subvencions però, d’alguna manera el propietari ha de repercutir el gaudi d’aqueix bé, comú o no, en la societat.
I si podem parlar de qüestions legals no hauríem d’oblidar-nos de les tradicions i dels costums respecte d’alguns usos comunals del patrimoni, que també té la seua força, encara que no sempre és així.
PS. Vaja lletretes que m’has posat baix, Pepe! onicty… arrycti, de debó que «m’aconforme» amb PA. Ja vos conte
L’Ermita de Sant Martí acabarà sent com el circuit de F1 a València.
M’agradadia que algú ens diga d’on provenen els 63000€ restants (10.500.000 ) de les antigues pessetes. D’altra banda no sabía jo que la parròquia recaudara tants diners tot què tan sols amb la recaudació d’un dissabte a cada més,necessitarà més de 10 anys per pagar els 9000€ o a mi no em quadren els números,ni la restauració ni res ara justament en aquestos temps.
Quatretonda no pot presumir de res perquè no te res o millor dit ben poc, llàstima que li anem a fer.
a ben poques i damunt algunes d’elles ni tan sols es feia falta ja que l’amo en te o en tenia per parar un carro. Però com es sol dir,feta la llei,feta la trampa.
Sí, en això tens raó: podria utilitzar-se ademés de en el dia de Sant Martí,per algun acte cultural. sempre respectant-se que és una Ermita.Cal recordar que l’edifici va sofrir un acte vandàlic l’any 2000, el qual va ser clau per al seu deteriorament.
Els 63000 euros vindran del mateix puesto que venen els 150000 euros que costen el carrer del raspall, aunque he sentit que una fundació de algo de religio tamé dona dines.Lo que pasa es que com es cosa de iglesia, ni ha gent que enseguida li cou tot.La intolerancia para unes coses i la tolerancia para atres. Que anem a fer!!!
Vicente, lo de que «Lo que pasa es que com es cosa de iglesia, ni ha gent que enseguida li cou tot.» no hue dit per tu.
Els particulars paguen permís d’obres i IBI (be està que després els ajuden), l’esglesia no.. Ahi està la diferència amic.
Ben volent o Mal volent.L’Ermita de San Marti, forma part del patrimoni, i la memòria històrica de Quatretonda.Fins té gastronomia pròpia de la festa:la Coca de san Martí.
Crec que Tens Raó. M’agradaria enganyar-me però esta és la impressió que em dóna, més que intolerància és resentiment. El que veig.El IBI, tots saben com estava açi.
A VEURE SI EN COMPTE DE DONAR LLUM, DONEM FUM
Crec que aquest tema de l’IBI l’hem fregat d’alguna manera, i és a Rubalcaba a qui se li atribueix la frase “La catedral que no pague IBI però l’aparcament del costat sí”. Cosa que em sembla bastant corecta, més encara si, com passa en el cas nostre, considerem edificis com el parroquial, l’ermita o el calvari com del poble, tot i que desconeixem com s’ha format i constituït, és a dir, l’origen de tot aquest conjunt.
Val a dir que segons la llei hi ha edificis que estan exempts de dit pagament, entre d’altres els de culte, tal i com passa també amb les propietats d’altres creences i religions, sindicats o institucions sense ànim de lucre, com diu i s’hi defensa la jerarquia catòlica. Per contra d’altres edificis o béns, tot i ser-ne propietat de l’església, no estaran exempts, ara, el que passarà en la pràctica en la gran quantitat d’edificis de titularitats o destinacions diverses, que són i/o depenen de l’església no ho sé, i aquest no ho sé no té cap connotació.
Però amb allò que no puc estar més en desacord és amb la graciosa (aquestá graciosa sí té connotacions) ampliació que el govern d’Aznar va fer d’una llei “denosequinany” per la qual l’església, pot immatricular –té fe pública i no necessita de cap notari- qualsevol bé, fins i tot els béns o edificis destinats al culte, aquells que fins l’ampliació apuntada quedaven fora i no podia registrar-se al seu nom, parlem d’ermites o esglésies per exemple, i a cost pràcticament zero. Aquest fet, si es dóna en la pràctica, i sembla que en alguna diòcesi sí que s’ha produït, pot canviar la visió d’algunes coses.
Pel que fa a les subvencions pense que estan bé però, i ho torne a dir, han de tenir contraprestacions pel que fa a l’ús i al gaudi, i açò s’hi pot lligar a qualque tipus de bé, que també n’hem vist de públics que després de restaurats amb diners del comú passen a mans privades.
Igualment, encara que me n’isca del tema dic que, quan si fa qualque obra o reforma en aquest tipus de construccions, posem per cas esglésies o ermites, per menudelles que aquestes siguen, i per més que si vullga deixar ben “asseadet” i guarnit el patrimoni i s’hi faça a càrrec d’una entitat sense ànim de lucre, hauria de comptar, ni que siga, amb el consell del tècnic local de l’ajuntament, per exemple. Per bé que n’hi ha d’actuacions que no saps com s’expliquen.
PS. Arregladet anava vui el telediari, comptes de milions per ací, i per allà, viatges graciosos d’una caixa per Espanya, a saqueig, entrem en Bankia l’arreglem i d’ací a Telefònica, el xalet… i plou més que sobre mullat, sobre aiguamoll. Indignat del 15? o del 20, o del 90.
benavent