ROSES I ESCLAFITONS…
ROSES I ESCLAFITONS
Riiiiinnn…
Sí… Pepe… hola… eres tu? Que no sabia jo si aquest seria el teu telèfon… no, no, res important, pensades meues que no trauen cap… no m’enrotllaré molt… si és una ximpleria ja et dic, i t’ho pregunte a tu per la confiança… ja, que la confiança mata, és clar, però com diuen que val més vergonya a la cara que mal en lo cor, mira, potser tot siga cosa de l’edat i… no te’n passes mante, no en tinc tants encara. El cas és que em feien l’ullet, vull dir que em feien il.lusió aquells premis anomenats “timonets i argelagues”… sí, més els primers que no en els segons, clar, que s’atorguen des de QI, la pantalla germana…. o s’atorgaven, convocats primerament… cert, jo també ho pense que tal volta fóra massa feinada totes les setmanes, sí… ja et dic que s’han fet dos o tres convocatòries només, mensualment, sí… I què vols, serà cosa de l’edat, torne a dir, però pensava que podria rebre’n jo algun… clar maco, però açò que quede entre nosaltres, no fotem!
I…? dius, no res, que em semblava una bona idea aquesta, popular, lluny de les parafernàlies dels premis públics o, dels interessos comercials dels premis d’entitats privades… i del teu poble, dius?… sí, fins i tot mensualment encara era massa apretada la cosa… clar… ja… i jo vinga que vinga, per veure a qui li havien atorgat els timonets clic, clic, apallissant el ratolí, el de l’ordinador… que no t’ho he contat mai?… no?… No pot ser, si allò va ser molt cèlebre, fa alguns anys d’açò mante… el ratolí… doncs sí, una companya, seria per… però si no pares de preguntar-me com vols que acabe de referir-t’ho tot santhome! Puix ella amb el ratolí a la mà, i aquesta alçada, fent-li voltetes per l’aire, i de seguida va i amolla, t’ho jure, com qui res diu, que no li funcionava, i com havia de funcionar-li si el portava voleiant com un avió a punt d’aterrar!… el mouse, clar… sí, per l’aire… Però, seràs cabró! Que no, que no era jo, que també n’he fet de grosses, però com eixa cap!
Certament que ens estem desviant Pepe, i sort encara de les tarifes planes que… et repetisc que açò dels timonets em semblava una bona pensada… i què vols?… això, que potser algú se’n recordaria de mi, imaginava, que ja et veia a tu anunciant-ho amb tot el so de les xanxines de QD… que no saps què són les xanxines?… doncs ja et dic són com… Ah! i felicitats per l’èxit del teu rebrot… sí, l’Ana…veus, si la llei és bona, besllumen vigorosos els brots, i a mi, i no és per comparar-me, però les ganes de fer coses se m’acaben, les idees se m’eixuguen i del jovent ja no em coneix quasi que ningú, a més que aquesta joventut, com bé tens ara l’exemple a casa, pega molt fort, molt preparada … sí, músics i pintors, mestres d’açò i enginyers d’allò… de tot n’hi ha. Que ens donen algun premi ara, ja, o, ho tindrem ben magre més endavant… com t’ho conte.
Perquè no sé si faig jo bé les coses, encara que procure fer-me de… Au va, que tu també eres prou manifasser… barsagues també, sí! però si jo pensava votar-te a tu per als timonets!… Et rius? Vaja “calandari” estàs fet! … Sí que la conec, clar, calendari venut, calendari begut… No, si acabarem calcigant les raspes encara… i jo que sé si diuen o no les raspes?… què?… a mi em rota dir les raspes i se’m fot la música i els tocadors, cagonlou!… que són els balladors? I què t’empatolles tu ara? encara ens tocarà la corfa l’Oriola… Les…? les xanxines, parles? Ah! A la Pobla… no t’ho havia dit abans ja?… diuen els poblanos així als plats… a les planxes, catsos!… Ja, … sí, sí, al senyor Alberola jo també el votaria, també, tot un lletraferit està fet… no, si haguérem una cambra de timonets encara no en tindríem prou… I al Vicent?… clar, per dimoni emplomat! Si al capdavall tot açò de posar noms és ben enredat.
Què quina cosa volia dius? I ara? Ja t’ho he dit… que no? Simplement, que t’enviava per correu quatre lletres, un desgavell dels meus… “Roses i Esclafitons” li dic… sí, els meus timonets, t’ho estic dient ara i adés… no, ja ho llegiràs tu… que no, però, com t’ho he de fer entendre, so…! que a mi les argelagues no m’interessen… tens tota la raó, de segur que no n’hi hauria prou “angengales” a tota la Serra per a sofrimar tant de corrupte, ja et dic… Sí, igualment els de QI poden fer bones les meues nominacions, no creus?… sí, si continuen amb els timonets, és clar.
No, açò no ho pots dir, queda entre nosaltres, jo… d’acord, és el que he posat, que els meus timonets són per als responsables de QD i QI… no cal explicar-ho molt, no? dos finestres informatives obertes de bat a bat… no, no, açò no és cap corrupció, ni menys sóc un llepafils jo, només vosaltres sabreu la feinada que feu davant de la… També, mira, és veritat, de tercer em podria posar a mi, i per què no? Si la muntanya no va a… em pose a mi. A més, vist que no he de guanyar un duro esporrejant ací les tecles, vote allò que em dóna la monàrquica gana, així que ja pots afegir-me tu mateix en el text que t’he enviat: el tercer timonet per a mi… refolo, i quina collonada!
Que estic de xanxa?… Ai mare, quina parella de catxotxes no farem… sí, ací i a “Glasgou”… i Vilaredona?… Que què?… d’això parlàvem ara… sí, estic mirant una… una enderga meua home!… Au, va, toca’m… com et… sí, que estic buscant la foto redimoni, que acabaré condemnat per culpa teua… no, no vages burlant-te encara, i el que has de fer és preparar-me algun dels teus llibrots que tens publicats per posar-lo d’esquer, que per ser lo director no te n’has de lliurar.
….
Sí, i a “Marieta” també… una rosa… no t’oblidem.
Que són roses?… ja sé que no és el mateix rosa que… si ho he escrit jo!… Sí, Roses és el que tens tu a casa, sí… i tu l’espina!
En el raconet dius que… ahí, ahí estàs bé, mante. I ves eixamorant-te.
Amb aigua de tramussos… jo? Serà i tramussos, no?… i et rentaràs tu! No te digo.
Au, va, que estigues bo!
Clac!
El professor Rafael Benavent és un erudit i col·laborador de QD des dels inicis de la revista.Cronista Oficial de Quatretonda, amb el seu estil tan genuí,ple d’enginy i objectius didàctics ens delita a tots aquells que el llegim. Escriptor,assagista i un fum de coses més…ens enriqueix i il·lustra. L’ estima al seu poble és manifesta a cada lletra que escriu.
Riiiinnnnnn…
-Rafa?…Sóc Pepe. Mira, que estic pensant que ja tens el proper premi per al III Concurs digital de la Vilaredona, a les teues mans, si eixe és el teu desig. Vaig a oferir-te un «Guirigall. Poemes per a gent menuda» en edició de luxe, amb un poema personalitzat i manuscrit per al guanyador.
-Sí home sí, això no s’ho mereix. El gust és meu al saber que has pensat amb mi.
-Clar home!…Ah! I d’això dels timonets i les argelagues, hem de reconèixer que amb una periodicitat trimestral o quadrimestral ja n’estaria bé, perquè tots dos sabem quant de complicat és dur una revista com aqueixa o aquesta i que les idees no se’ns esgoten.De tota manera, si es pot donar el vot per al timonet, sens dubte, seria per a tu, per a l’Alberola, per al Vicent, per al Jordi, per a l’Oriola…sí, sí…no vull oblidar-me’n de cap, però és que n’hi ha tanta gent valuosa a Quatretonda!!!
-Clar, clar… ja sé que ho saps. Encaracom! a qd, comptem amb els millors col·laboradors i encara millors persones que aquest pobre director hagués sommiat tindre.
-Jo no en tinc de tarifa plana…però els diners i els c…… diuen que són per a les ocasions…
-Bé…bé..moltes gràcies per aquests textos amb els quals tant disfrutem, pensem i fem nostres !
-No…no…aquí tots diem qui som…
-Què ?…no importa !
Moltes gràcies en nom de tots aquells que passen per aquí !
Au!
-Pau i bé !
Esclafitó: El PP de Quatretonda tomba una moció de Compromís on es demanava que qualsevol persona del poble puga gravar un plenari i penjar-lo completament en internet, donant abans copia al ajuntament per a tindre’ls arxivats, i no siguen manipulats. El que altres voltes havia sigut una pregunta al plenari, s’ha traslladat en moció i s’ha negat igual, ens preguntem, tenen algo a amagar?, a cas els plenaris no son púbics?
La excusa de la última vegada era que algun regidor era reticent, a cas no es un càrrec públic?
I com es pràctica habitual en l’actual alcalde, les mocions que no prosperen en les comisions, s’amaguen i no van al plenari.
promero-nieva@tumail.cat
Ai Pepe! Empeltrit m’he quedat. Com anava a pensar jo açò? Sense alé i amb menys ànims que un conill mixtomatós em trobe, i de vergonya? un carro!
Però com anava a pensar jo que allò que parlàrem via telefonia en xarxa s’hi barrejara amb el meu escrit i tot eixira en pantalla? Ara que pensarà la gent? Que muir per un timonet? Com van a pensar que tot és un joc literari?, deixe-m’ho en pseudo. Ja veus, i damunt amb ínfules d’escriptor de Baratària, si escassament lliga quatre lletres, diran.
I em passa això a mi que crec fermament, que preferisc vaja, ser amo dels meus silencis més que no esclau de les meus paraules, ni jo m’entenc, recristinamón! I ara blanc sobre negre que desitge rebre un premi, quina classe de titot sense ploma és aquest, pensaran. Com ho arregle jo això ara, Pepe? Perquè a més, ja ho sabem, qualsevol justificació sona a excusa i enreda més la madeixa i, com diuen, «excusatio non petita, acusatio manifesta”, ja saps.
Bé, allò dit de vosaltres i de tota altra gent sí que ho pense de debó però, pensaran els demés que m’estava burlant de mi mateix? Per què no sabria fer jo com la Marieta, mut i a la gàbia, em pregunte? No, que ací tenen el lletraferit de ploma polida, que més que ploma sembla el pal d’un galliner.
Vergonya, cavallers, vergonya és el que sent, tanta que faig meues les paraules del bon cavaller en Marc sent que em trobe “Ab ulls plorant e cara de terror, cabells rompent ab grans udolaments”.
I perquè perdó de null hom ja no espere, només em resta pregar-li a Déu que apessebre la meua ànima, tot demanant-vos la remissió de la meua falta de la manera més sincera i real que conec:
«Lo siento mucho, me he equivocado i no volverá a suceder.”
benavent
Segurament, Jordi, es que no ens fiem de que no es manipulen eixes gravacions, tal com ja ha passat en altres municipis de La Vall. Que curiòs, el PSOE local tampoc vol eixes gravacions en mans de particulars.
Per cert, eixa practica en les mocions de no arribar al ple si no s’aproven en comissiò, crec recordar que ja es seguia en l’anterior legislatura, … per altres alcaldes.
D’acord!
Estic molt d’acord!
Era necessari que algú ficara els punts sobre la lletra i. I No és perquè la dita lletra en porte un, no, és perquè de vegades en du dos. S’ha vist altra que en duga tants? Sí, em direu, clar: és la u; aquesta la veiem amb els dos puntets però si la i és com és, és perquè resulta que la situació dins de la paraula és semblant però no mai la mateixa. Sí, ja era arribada l’hora de les veritats, d’aquelles veritats que si es diuen no és per vanitat, no, de segur que no, és, segons diuen els entesos: per fer justícia. I si hem de fer-ne no és per cabuderia, que d’eixa en tenim una mica, no! Resulta que un dia veiem una cosa i després en veiem una altra. Em direu: és perquè tenim ulls. Sí, he d’admetre-ho com cal, i si no cal també, solament els individus que no poden, o no volem, admetre-ho seran els que al futur no tindran les coses clares com estan dient-se dins d’aquests dos escrits vostres.
Sempre he cregut que la veritat només té un camí, tot i que ho dubte prou sovint perquè l’ésser humà és voluble i inconscient; no ho dic açò, que és indubtable, és només per que ho sàpia tothom; ni tampoc ho dic per uns quants, ho dic perquè en dir-ho em quede molt satisfet… Sí senyor! Relaxat diria ma uela Maiteresa. Si bé estic escrivint a raja ploma i la majoria de vosaltres sap, i si no sap pot anar a Salamanca, que donar-li a la tecla sense trellat acostuma a fer un tipus d’exercici que per als dits de les mans, que no els dels peus, funciona la mar de bé. Són eixos dits sobre tot els que un dia ens aprofiten per senyalar i demostrar al món sencer que les coses que hi veiem poden ser d’una altra manera a com estan mostrant-nos els mitjans de comunicació.
Sí, ja era hora de parlar, o d’escriure, que la paraula escrita també s’entén.
A que ara us ha quedat ben clar?
No, si dona gust parlar amb gent intel•ligent i sabuda. Ai mare, les coses que vaig anar aprenent quan tenia a ma uela al meu costat allà al carrer Salvador Seguí. Perdó: Sants de la Pedra, que aquells temps ja no hi són, i si sobra aquesta hi la podeu llevar. Serà per his?
Al remat he de dir-vos que veient com escriviu i el que acabeu de dir: que m’embarga una gran gelosia perquè jo només sóc un devot inqüestionable vostre i un «lletratrevit», mai un lletraferit com un dels dos heu ficat. A mi no m’ha tirat una sageta, com el que diu eixe March de Gandia del que heu ficat un verset,i torne: no ha sigut aquest habitant de l’Olimp qui m’impel•leix a escriure, no, fou la musa Euterpe la que, ham poca habilitat, m’ha espentat amb la seua sageta i quasi em deixa fet un Sant Lacer, però sóc casporrut. Al que anàvem, xe! Gelosia i només que gelosia és el que tinc i sent, val?
Au!
PS — «Por dinero baila el can…, i por pan si se lo dan». Frase que vaig llegir al Miranda Podadera, llibre d’anàlisi gramatical en castellà i que m’agradà. N’hi havia moltes més!
he ficat «HAM POCA HABILITAT» i volia ficar: amb poca habilitat».
Perdona a tu pueblo Senyor, perdona a tu pueblo, perdónale Senyor…
«és només per que ho sàpia tothom…», ai, ai, ai Salvadorin. PERQUÈ.
Escriure a raja ploma…
Cadascú es d’una manera, es fixeu en altres pobles per al que vullgueu, jo ho trobe molt transparent, recorde que ha de donar-se una copia integra al ajuntament, no se que vols que es manipule…
En canvi molta gent que no pot anar al plenari ho pot vore quan vullga desde casa, és facilitar la informació al ciutadà de Quatretonda, que es el qui paga els gastos del poble i el sou dels qui cobreu.
Eixe San Lacer està ficat al santoral de la Santa Església Catòlica?
Tranquil senyor Rafael que aquesta conversa allò que es diu sentir, sentir… no l’ha sentida ningú !
Ai senyor benavent,de segur que no li falta raó,pot ser que d’eixes converses via «xarxa» siguen fotocòpies de fotocòpies de còpies i de fotos a no, de un paper que em vaig trobar a la vora del riu,i jo que sé,al remat que més dona,acabarem crguent-se allò què les paraules ja no signifiquen el què han de significar,ni en «Ys» ni sense «Is», ni tan sols els accents ens fan falta ja.
Per tant no hi ha de què preocupar-se diria jo també allò de: TODO ES FALSO SALVO ALGUNAS COSAS, li ha faltat afegir AQUELLAS QUE ME INTERESAN A MI I NO A TI, total ja que més podem esperar.
Trobe que eixe Sant no està al santoral, però que més dona? Tal volta coneixem a tots aquells sants a qui ens encomanem? A la fi, la fe curà a Marta i no la fusta de la barca.
De tota manera ens podem encomanar a Sant Llàcer.
En Vicent Benavent:
Ara que passeu per ací volia fer-vos un preguntat ja que sou un deixeble avantatjat de la musa Euterpe: «aquesta és venjativa i en tocar un les tecles del piano el que ix no és del seu grat s’enutja i et pega una espenta que et fa ballar de costat? Li ho pregunte perquè veient el panorama sempre és bo saber-ho i ficar-se en lloc segur.
Moltes gràcies i que ho passe bé».
Vull dir-te Jose Luis, que continues tenint memòria selectiva. Efectivament no està massa clar que un particular puga anar a gravar un plenari sense mes, encarà que tinga l’obligació de donar una còpia a l’ajuntament, per això vaig mostra la meua reticència al primer punt de la proposta del Bloc.
Però també es cert que tot seguit vaig dir que l’ajuntament es qui té que gravar els plenaris i retransmetre’ls o penjar-los en la pàgina web de l’ajuntament. I nosaltres dels del PSPV (PSOE) varem ser els primers en demanar-ho. L’ajuntament deu immediatament fer com s’ha fet en altres ocasions, gravar els plenaria per que les persones que no puguen anar, igualment el puguen veure’ls.
Si això no es fa, és perquè des de l’ajuntament no es vol.
Supose Sr Salva que el que vol és que li conteste i per tant li dic la meua opinió que ja sap que no vol dir què siga del agrado de tots.
Si toques les tecles del piano i no ix del teu grat no cal que t’enutges,tal volta duries de reconéixer què algo no ho has fet bé,i per tant hi ha què seguir estudiant i algo més important,reconéixer que encara et falta camí per arribar a ser un professional de la música o d’altra cosa.
Assumir la teua responsabilitat és de ser una persona integrada en tots els sentits,voler fer veure què el BLAU no és blau sols ho fan els que no tenen…. Ja sap dels qui parle. Així i tot li done el gust de poder saber què el lloc on u tría sap que no sempre és del seu grat,però què fem? si nó ens agrada l’interpretació del concert ens alcem i ens n’anem? a mi m’han ensenyat què es de mala educació,altra cosa és després quan acaba dir el que u pensa i en este cas jo dic que la interpretació d’aquesta obra a segut NEFASTA i el menys que pot fer u en aquesta ocasió és reconéixer-ho i no tirar-li la culpa al públic pqerquè és com dir que no enten de música i per això no li agradat.
Espere haver-li contestat amic Salva.
Moltes gràcies i bona nit com dic jo quan acabe tots els divendres l’assaig.
Amic Vicent perquè, encara que no ens hem vist, així et considere. Gràcies per haver-me contestat, el que passa és que les paraules del meu escrit n’hi ha que entendre-les aquesta vegada en sentit literal. Si vares llegir LA LLEI DE LA GRAVITACIÓ UNIVERSAL (http://quatretondadigital.info/?p=7610) ho tindràs una mica més clar.
Eres músic i el que et deia era com a tal, ací no calia cap interpretació que no fóra la de les tecles, el piano, la musa Euterpe i si el que u fa amb eixe instrument és només soroll, aquesta divinitat del cant i de la dansa s’enutja i si t’encantes un «menuto» pots caure’t redolant escales avall.
Com sempre, salutacions cordials.
Sr Salva,no sap doncs com m’he quedat! les neurenoes filosòfiques em duen de » cap » l’actual situació social em preocupa pot ser massa i aleshores ho mescle tot com si fora un » putxero «.
Tampoc és que la contestació a la seua pregunta anara dirigida a vosté en particular,nosé si s’adonat d’això,però és què quan u s’acostuma a veure el signicat de les paraules de vegades passa el què m’ha passat no tinc altre remei que dir-li com aquell: LO SIENTO MUCHO ME HE EQUIVOCADO Y NO VOLVERA A SUCEDER.
Espere que ens vegem algún dia pot ser entonces les coses canvien.
Salutacions per molt de temps.
Per que un particular no pot gravar un plenari «públic», i si una presentació de festes, una processó o una inauguració?