el dia que alemanya se la pegue
EL DIA QUE ALEMANYA SE LA PEGUE.
Jugar a ser profeta és un risc perquè quasi mai l’encertes, tret que hages nascut «tocat de gràcia» i no sé jo si eixa idea ancestral és com diuen, perquè conec una persona que vingué al món un diumenge de rams i la pota l’ha ficat tota la seua vida fins l’engonal quan volia fer previsions de futur. El pobre no ha fet servir com cal eixa facultat que en tenia i que a sa casa li repetien des de ben menut creient a ulls clucs el que s’havia dit sempre al poble, o potser que li haja fallat perquè siga home que no li ha ficat massa fe…, o que és un destrellatat irredimible.
Sí, això serà: una, l’altra…, o veges tu quina!
Amb tot i això està segur que un dia la raça teutònica novament acabarà pegant-se-la posat que, com puntualitza ell: «aquestos tenen el cap programat des que venen al món, és difícil que canvien la seqüència de les instruccions rebudes en el part i, com el conillets amb les piles elèctriques d’aquella marca que duren, i duren, i duren, un dia s’adonaran que en aquesta vida no es pot programar tot i també que han de deixar de creure que la resta de pobles del seu entorn som borregos, idea que sembla que està dins d’eixe cervell dotat amb circuit imprés de fàbrica i que hi tenen damunt dels muscles i que jo crec és la raó per la qual se senten pastors i amos del ramat».
I continua aquest amic dient-me que si no n’estic d’acord que li done una miradeta a la història més recent dels segles XIX i XX, i veuré com el «pas de l’oca» influeix fortament sobre la seua matèria gris i els converteix al remat en corders d’una enorme rabera que pastura i beu litres de cervesa amb el convenciment que els únics humans evolucionats són ells i a la resta encara ens falta pujar un o més graons —depenent de l’ètnia— en l’escala de l’evolució darwiniana.
Jo sempre li conteste:
—Si és com tu dius que sembla que estan clonats, no ho seran tots perquè ja em diràs d’on han eixit musics com: Bach, Beethoven, Brahms, Haydn, Offenbach, Meldenssohn, Carl Orff, Schumann, Richard Strauss, Wagner, Carl Maria von Weber i una caterva més que no me’n recorde ara. I veuràs que n’he anomenat a uns que són la triada més destacada de l’Olimp Musical.
—Serà que el clima germànic és propici perquè es produïsca de tant en tant alguna mutació genètica que igual ens dóna musics com individus bojos: Hitler, Bismarck, Lluís II de Baviera, Herman Göering, els de la Gestapo i les SS…, i els camps de concentració, l’Holocaust jueu, el poble alemany mirant cap un altre costat alegre i content per resquitar-se de la humiliació rebuda en perdre les dues guerres. És que tu no has vist reportatges de l’època nazi on els soldats són acasats i perseguits per les dones com si foren gates en zel?….
—Deixem-ho ací perquè no són arguments, més aïnes són un cabàs de tòpics. Amb tot i això tu dius que se la pegarà, no? Doncs espere que no ocórrega i els europeus tots plegats tindran prou trellat per poder repartir-ne pertot arreu i s’acabe ja eixe cercle viciós del que parles i que sembla retorna periòdicament com ho fa el cometa Halley.
—Però jo sé que alguns bancs alemanys també estan ali, ali…, i de les seues caixes d’estalvis la «Seño» no vol ni parlar… I si els del sud caspós deixe’m de comprar atifells germànics se’ls tindran que tragar, no? I de Xipre què em dius? I quan ells, la raça ària, es passava per davall cama el dèficit? I…
—Xiton! Que hi ha roba estesa i a algun lector li pot sentar mal el que dius …, i en l’erta que menciones les properes eleccions que tindran a aquesta tardor i digues que ella està esperant-les per canviar de criteri…
— Però si quasi tot ho he llegit en El País…!
— Amén.
Som amics i de barallar-nos res de res. Ens asseiem al sofà de casa i còmodament comencem a oir la Novena Simfonia del senyor Ludwig van Beethoven, l’home que és LA MÚSICA mateix…, segons diuen que deia el Wagner.
SALVA
Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des
de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l’envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l’assaig i «les coses del seu poble» es veuen reflectides en aquestes pàgines.
Siga com siga, amic Salva, crerc que és indubitable que estem vivint un període de DECADÈNCIA en tots els sentits de la paraula i que la qual DECADÈNCIA apareix per tots els racons del nostre entorn.Mires per on mires la DECADÈNCIA és ben palesa : en l’educació (món qel qual conec un poc, no dic res : un maremagnum de voler complicar les coses i fer-les més difícils cada dia); en sanitat, idem eadem idem. En política…ja saps…en economia…en valors ciutadans.
I els que manen ja no saben com fer-ho per a continuar en el seu status sense que es note els desgavells que fan.Ells viuen en un món a part, especias. I les actuals nacions poderoses, vinga que vinga a rodar la corda a les parts més sensibles dels pobres…(els qual som la majoria).
I tot són paraules i paraules.I als mateixos pares de la pàtria se’ls veu més en les tertúlies que en el parlament…i cap signe de canvi.Avuí m’assabente que un alt ex-dignatari ha sigut jubilat amb 51 anys amb una paga immensa. I és tot molt legal : llei feta a la mida de la gran humanitat del subjecte.
Els nostrres petits estalvis estan en perill més que mai :descaradament van a per ells : és l’unica cosa que els queda arrabassar : ja no en queden en la cosa pública !
La GRAN MENTIRA és la solució dels nostres corruptes.A aquestes altures ja no em queden paraules.
ELS JOCS OLÍMPICS ens salvaran ! Quina obsessió, Déu meu!
Difícil componenda.Possible? Esperança? -Cada vegada menys ! Tots els imperis tenen el seu final…i tornar a començar! És la llei del devenir! Penseu en qualsevol període de DECADÈNCIA de la Història…la Romana, la Sumèria, la Grega, l’Egipcia, L’Espanyola…tot s’acaba i tot comença. I al fons més profund…al raconet més secret de l’ànima humana…la conciència de cadascú.
I tants anys bons que ha tingut aquest imperi, i ens toca la xina de viure el pitjor moment? El de la Decadència?? Que mala sort tenim.Ens haguessin pogut tocar els moments d’esplendor.
Encara que pensant-ho bé, de segur que com som del poble pla i no de les altes esferes, també ho haguessim passat igual de bé o de mal.
ALEMANIA CONTRA EUROPA
Angela Merkel, como Hitler, ha declarado la guerra al resto del continente, ahora para garantizarse su espacio vital económico.
El País ha publicat hui aquest article que crec que us pot interessar.
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/03/22/andalucia/1363974112_833529.html
Cada vegada em desconcerte més i més. A l’anar a llegir l’article que ens recomana Salva, em trobe que diuen que «El País» ha retiral el text per contenir afirmacions inapropiades? i demana perdó per no haver supervisat abans l’escrit.
Ara, que pensem? que els de «El País» són un periòdiquet de mala mort amb periodistes poc preparats (recordem el que va passar amb la foto del de Venezuela)? O que alguna «mano negra» (però que molt negra) ha decidit que no ens convé que la marimerkel ho llija i ens monte un «corralito»?
Que Déu ens pille confessats!!
L’article ha sigut retirat d’Internet pel diari El País amb aquesta nota:
EL PAÍS ha retirado de su web el artículo “Alemania contra Europa”, firmado por Juan Torres López y publicado en su edición de Andalucía, porque contenía afirmaciones que este periódico considera inapropiadas. EL PAÍS lamenta que un error en las tareas de supervisión haya permitido la publicación del citado material. Las opiniones expresadas por Torres López solo representan al autor.
Juan Torres López és Catedràtic d’Economia Aplicada en la Universitat de Sevilla i la seua pàgina personal és GANAS DE ESCRIBIR http://juantorreslopez.com/
Si voleu llegir-lo podeu trobar-lo a Internet.
Ja n’hi ha un periòdic que s’ha atrevit a publicar l’article. Senyor!!! Quina alegria!!!
Pense que cadascú ha de poder dir el que pensa sense por, sempre que respecte als altres. És la millor democràcia.
Ací tenim l’article.
http://www.paralelo36andalucia.com/publicamos-el-articulo-de-juan-torres-censurado-por-el-pais-alemania-contra-europa/