EL SOL ACABA D’AMAGAR-SE
El sol acaba d’amagar-se i l’ombra de la nit prompte ho deixarà tot fosc. M’adorm amb l’esperança de veure demà la llum d’un nou dia. La primavera està arribant com sempre sense avisar ningú. He aprés a sentir-la vindre amb l’experiència adquirida durant els anys que he viscut amb el contacte de la terra. No m’ha agradat mai la vida dins d’una ciutat perquè sempre m’he sentit oprimit i aclaparat. M’ofega el tumult, l’amuntegament d’edificis, jo preferisc l’amplitud del camp obert on puga veure el cel sense tindre que alçar el cap.
Salva.
Una bella i poètica descripció amb la qual combregue.
Bona reflexió Sr Salva;i els demés???