CANÇÒ DE BRESSOL
Et faig arribar un poema, que he escrit i gravat. per si vols posar-lo al racó del poeta en quatretonda digital. l’enllaç al video es aquest; http://www.youtube.com/watch?
Cançò de bressol
LLetra i veu : Jordi Oltra
Música: Secret Garden-Songs from a secret garden.
***
Lo maravilloso es que la la luna todavia salga
aun cuaando hemos cambiado nuestras ideas
acerca si hemos de ir o no allí.Escritos al
oído. Jon Cage.
Des de la finestra pensant
albires llumins juganers
pampallugues rialleres
sota l’aixopluc de l’espelma de la lluna.
De negror solemne
els llençols de ciment
la consciència perennement dormida,
i tu, des de la finestra pensant
acarones espais de temps,
li prens mirades a la nit
entre espurnes de neó.
València de dol profund,
amaga l’ànima sota les pedres
no siga cosa que els seus fills
tornen a despertar somriures a les places.
Però després d’estes nits sense lluna,
vindrà el matí solemnement distret
i tornaran als barris, als pobles i ciutats
somriures i rialles.
I adornarem els carrers amb vestits de diumenge
i pintarem les parets d’un roig intens
i amb retalls de colors farem front
a nits foaques d’oblit i desmemòria.
Des de la finestra pensant
li prens bocins de vida a la nit,
després de tot,sempre ens quedarà el desig encara,
el misteri, la tendresa dúna gota de pluja
regalimant per la pell nua del demà.
Amb mots composarem la vida,
cada lletra com pols d’estels
damunt la catifa de les paraules,
vida i destí.
Des de la finestra pensant
albires llumins juganers
pampallugues rialleres sota l’aixopluc
de l’espelma lluna.
és hora d’aclucar els ulls,
fer com si dormírem i amb els llençols de nit
esperar que despunte el matí, per alçar-nos i caminar,
que ja va sent hora de començar a despertar.
bona nit i fins demà.
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
Gràcies a tu per regalar als nostres sentits aquests versos plens de sentiments i actualitat. M’agrada el to esperançador malgrat lA CRUA REALITAT.La veu, la música, les cadències…
Versos d’una ànima cansada aferrats encara a una llum que no acaba de despuntar, envoltada per una nit fosca i silenciosa. Jo em quede amb l’última estrofa:
és hora d’aclucar els ulls,
fer com si dormírem i amb els llençols de nit
esperar que despunte el matí, per alçar-nos i caminar,
que ja va sent hora de començar a despertar.
Crec que la llum ha de ser ajudada…el matí no arribarà mai ,si com tu dius, no ens alcem i ens posem a caminar.
Gràcies de nou !
Enhorabona Jordi. Un poema molt bonic i recitat amb molt de sentiment.
És molt gratificant veure que al nostre poble n’hi ha gent que sap fer moltes coses i les sap fer ben fetes.
M’he emocionat i no poc al sentir aquests versos. Molt bona interpretació així com l’elecció de la música.Per cert Jon Cage fou un dels compositors més destacats del S.XX.
Gràcies Jordi.
Jo vull saber qui és el jordi oltra, per felicitar-lo, perquè aquesta llengua no pot morir encara que s’entesten, no, almenys mentre s’hi puguen expressar aquests sentiments.
PS. A veure si l’examen m’ix ara bé, o t’ho envie dues vegades. I jo que em penssava que ja s’havia eliminat la prova d’accés!
La cosa és que si no fique la prova d’accés, entra molt de «spam». El Jordi Oltra és un jove de Quatretonda. Col·laborador de qd.Els seus poemes sempre m’han agradat.Conjuga a la perfecció els versos amb les ciències (també és economista).Si vols que et diga la veritat escriu molt bé -al meu entendre-. I ja no et puc dir res més. Si ell vol dir alguna cosa…
Moltes gràcies per totes estes bones crítiques. Ja que la creació moltes vegades és solitària i no està demés poder-ho compartir.
Pel que fa a la meua forma d’escriure, agrair els bons comentaris del director de la publicació digital. I a Benavent, per saber un poc més qui sóc, pots consultar el meu blog i contactar amb mi o sempre ens podem trobar pel poble, això ja és més difícil, encara que este poble és ben xicotet.