DELS MEUS DIR…PERÒ NO SENTIR !

DELS MEUS DIR…PERÒ NO SENTIR !

DELS MEUS DIR PERÒ, NO SENTIR!

Tot i que no he fet massa esment de la polèmica religiosa al voltant de la simbologia hindú d’aquestes falles ara passades, no he pogut estalviar-me el foc amic perquè de munició n’hi ha per a les dues armes, les que defenen la llibertat d’expressió, més encara quan de falles parlem que tenen la seua raó de ser en la crítica i la sàtira, i per altre costat els respecte a les creences i simbologies dels altres. A mi l’agulla de la balança de tot aquest embull se’m queda al bell mig exacte, de manera que els dos platets em pesen igual, així que només em resta l’eixida del diàleg i la comprensió entre totes dues postures, que dic jo, quasi serà com no dir res, però això, diàleg i comprensió és pel que han optat els responsables de la falla polèmica en qüestió, no recorde ara el seu nom, llevant de la seua bastida els ninots o figures que molestaven.

Ací a les nostres comarques ja tenim una certa experiència en conflictues d’aquestos, concretament pel que fa a la festa morocristiana, recordem sinó les blaüres que provocaren entre la comunitat musulmana establerta per ací la representació i adornament de carrers amb versicles corànics per on havien de passar les tropes moresques i les seus contràries, crec que a Ontinyent, o el tradicional acte de la degollà de la Moma ( i no sé ben bé si se’n diu així). Tot això diria jo que superat tal i com ha passat a la falla valenciana eliminant (censurant?) aquells elements que provocaven feridures als seguidors d’altres creences, no debades ara, i pels motius que siguen, la societat és més diversa.  Davant d’això i com ha passat recentment a la falla de Valèncià s’ha optat pel diàleg i pel respecte, eliminant, censurant? aquells objectes i elements que provocaven feridures als seguidors d’altres creences. Però açò és diàleg o és censura?

La veritat és que no tots han aplaudit la mesura presa per la junta de la falla en qüestió de no cremar les figures representatives per aquella altra creença religiosa, tot considerant aquesta decisió un acte de censura i desfiguració de la festa de les falles, totalment contrària al seu esperit basa en la sàtira i en la crítica, fins a arribar a postures més forassenyades que alertaven de com s’hi comença per ací i acabaran per reconquerir de nou l’al –Andalús. Bé.

No cal dir que estic per la solució adoptada, talment com feren les festes de moros i cristians. Ara, allò que m’ha tocat l’escorça és l’argumentari d’aquells altres més sibil.lins que sense estar en contra de confraternitzar postures manifesten com som de valents nosaltres criticant i satiritzant a qualque lloc elements de la nostra religió majoritària, ací la cristiana, com és el cas de les falles on s’hi cremen no només sants, la divinitat mateix, i d’altra simbologia, mentre que a la vegada en som de tous i reculem, com ara acaben de fer dits fallers davant els fonamentalistes d’altres religions, i per ací no passe, vull dir que no m’ho empasse.

I no ho faig perquè d’això ací sempre em dit que “dels teus dir, però no sentir”, que una cosa és que nosaltres ens critiquem i critiquem les nostres coses, fins i tot les més “sagrades”, almenys en sàtira, ironia i humor, però altra cosa diferent és que uns altres, i de fora, satiritzaren i es burlaren de es nostres creences i simbologies que de fonamentalistes n’hi ha a tots els llocs i si de religions parlem, més encara. És a dir que de tous res.

Dit això però, haig de dir que sóc d’acord en respectar i defendre la llibertat d’expressió i creació, malgrat que Aquesta creació puga molestar algunes creences o sentiments, meus o dels altres, sempre és clar que no siga gratuïta, ni busque l’enfrontament guerracivilista, que també.

benavent

1 comentario

  1. Rosa Mahiques

    Opine que s’ha de dialogar i arribar a entendre’s. Si s’ha arribat a un acord on les dues parts estan contentes, doncs amén.
    Però també he de dir que allò d’ofendre’s és molt lliure i cadascú n’agarra tant com vol. N’hi ha gent a qui li ofén el «dia del orgullo gay», d’altres s’ofenen per les multiples processons de Setmana Santa, d’altres per qualsevol coseta que a ulls de la resta és imperceptible…i ahí és on jo veig el problema, què fem? fem cas a tots? atenem la feridura d’uns i d’altres no?
    Si sempre poguessim dialogar i arribar a una entesa, seria el millor, però no sempre és possible.

INCARDINATS

AVUÍ

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

ARA MATEIX

Users: 1 visitant, 1 cercador

CONTACTA AMB NOSALTRES

unaveudequatretonda@gmail.com

LA CAPELLA RESTAURADA

IN MEMORIAM VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

ROSELLES QUARTONDINES