«NO RESULTA FÀCIL…»
Ni tan fàcil ni tan simple…simplement complicat. Cada vegada que llancem un nou article, notícia, opinió, pensament, fotografia, reportatge o el que siga a qd. Moltes vegades ens hem quedat amb les ganes de fer-nos ressó d’algun tema, informació o fet relacionat amb l’entorn nostre… i tanmateix immediatament després, el sentit comú ens ha frenat la idea i la possibilitat d’exercir la llibertat soberanament
Com diu la cançó del Perales «...no resulta fàcil...» al cap i a la fi, l’única cosa que podríem traure seria algun disgust i males cares fins l’eternitat i més enllà de l’infinit. O plantejar problemes inexistents. O despertar fúries adormides. A més a més, certs «affaires» i succeïts no veuen el sol tampoc en els altres mitjans dintre el nucli quartondí, la qual cosa ve a donar-nos tota la raó del món. Mil històries quotidianes podrien entretenir, informar i despertar uuls cecs i orelles sordes del comú al comú…ja ho crec! però qui li posa el «cascabel al gato«? Ai mare !
Ens plantegem si serà qüestió de covardia, de meninfotisme, de «…agua que no has de beber, déjala correr, déjala, déjala…«. Siga com siga, us confessem que totes aquestes qüestions ens deixen un cert sabor entre amarg i agredolç. Sempre ens quedarà l’esperança del demà, de les famoses memòries o del secret dels cinquanta anys després de la mort (fet que tantes vegades hem vist i sentit al cinema)…i també, per què no? de l’oblit més cruel per sempre dels sempres. Encara que en tot moment una bona investigació podrà donar sempre llum a la foscor.
«…no resulta fàcil…»…al cap i a la fi…per a què ?…la vida es bella. Prompte, molt prompte seran bous. I l’estiu. I la calor. I la mar. I la serra.I les festes. I tot és i serà bonic. I tornarem a ballar les danses al Carrer Major. I el silenci, de tant en tant serà trencat per la música del bando el qual ens anunciarà nous esdeveniments dins la normalitat quotidiana més absoluta.
I el cicle de la vida retornarà. I tots ens riurem. (Encara que com la senyora Pantoja-dientes,dientes-). I conte contat…
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
Una sensació que vinc sentint i que d’alguna manera vaig voler manifestar en escriure QD I BRIGADOON, si bé tu l’exposes amb paraules clares.
Ja sé que no és cap consol, però sovint pense que els valencians som una barreja de personatges interpretant obres d’Henrik Ibsen —ESPECTROS i CASA DE MUÑECAS, entre d’altres— i alguns, els menys, del BOBO ILUSTRADO, de Gabriel i Galán.
Ànim i avant, Pepe!
PS — De segur que més de dos hauran dit: «serà pedant aquest tio»!
Ni és ni ha sigut ni serà fàcil Sr Pepe,però vosté endavant com diuen a les entrades mores i cristianes quan anuncien el » boato «,endavant cavallers!!. Qui vullga enterar-se del que es parla i opina que parle i opine,ara això si, a ser posible la veritat per davant i ahí en va una.
Huí e llegit al Levante que la Comunitat Valenciana DOBLA a la resta d’Espanyyyyyyyyyyaaaaa la tasa de ciutadans que ja viuen amb la més auténtica miseria, i dic jo.quan de temps fa que deia que som la pitjor comunitat d’aquest pais? i una altra,també som la que més déficit acumula 3’8% açò per aquells que diuen que Catalunya està pitjor,o que això son tonteries, per no parlar de la sanitat valenciana que van demanat disculpes quan ja el mal està fet.
No diran els lectors que ja havíem avisat fa temps o encara no creguem » na de na «.
Des d’ací el meu recolzament per a què QD seguixca com sempre,anim i ja vorem que passa.
Moltes gràcies. Vicent.Moltes gràcies, Salva.Vosaltres que esteu aquí des del principi sabeu comprendre.
Va Pepe, que estos temps altres portaran. Desde el primer dia heu fet una tasca formidable. Anim i a tirar endavant.
He llegit el primer escrit que vaig enviar a QD i pel que hi n’he vist sembla que no estava massa conforme amb un comentari de Pepe. Malgrat aquesta impressió que aleshores vaig tenir, ben prompte m’adoní que la pàgina d’Internet que tenia al davant no era una més; el camí que estava veient que prenia bé podia convertir-la en un fons escrit on s’emmagatzemaren els pensaments dels quartondins d’aquesta època i que es convertira en un referent per a les futures generacions.
QD, a més de ser correctament dirigida pel director, posat que com resa la seua carta de presentació: «La dignitat és la nostra identitat», hi he vist col•laboracions amb molt de seny que m’ha confirmat la idea que d’aquesta vaig tindre fa quatre anys i també perquè el contrast de les distintes opinions que hi es reflectien amb profusió es feien amb respecte i dignitat com ell ho demanava. No cal que diga res, perquè és innegable, del bagatge cultural que ha anat aportant-nos des que va eixir a la llum aquesta pàgina.
No sé quina ha sigut la causa perquè aquella fortor que en tenia QD ha anat disminuint. No vull creure que és perquè seguim pensant allò de «qui no està amb mi és que està contra mi» i en conseqüència tot el que faça i diga l’altre sempre estarà mal, o perquè ja ens hem cansat d’escriure i pensem que a la fi tot allò que hi apareix són baralles «pírriques» que no m’aporten res de profit. Aquesta postura confesse que és d’una inusitada superba i d’un menyspreu intolerable als que amb bona voluntat lligen i escriuen en QD, instrument impagable i que de manera tan altruista ens brinda Pepe Romero-Nieva.
Apel•le, i faig una crida, perquè tots aquells que participaren amb articles i comentaris regiren dins d’eixe ingent quefer que tenen a diari i troben una estona i tornen a col•laborar per ajudar a aconseguir tots plegats, sense por i amb valentia, que les futures generacions sàpien què pensaven els quartondins de primeries del segle XXI.
Des de la llunyania,gràcies.
Salva
Sí que recorde aquells desacords en els seus comentaris i com Pepe en el fons estava agraït en vore que la gent s’atrevia a dir el que pensava. Em deia: Rosa, açò funciona perquè n’hi ha gent que diu el que pensa, dins del respecte, i això és bo.
El que no sabiem és qui era SALVA, i vam preguntar i ho vam averiguar.
QD, ens ha aportat molts mals de cap; nits sense dormir quan el servidor o algun botó que es premia a deshora, desconfiguraven la pàgina, comentaris o idees que no li agradava a algun que altre lector… però també ens ha donat l’oportunitat de conèixer gent molt sana que d’altra manera mai haguerem conegut, hem pogut parlar amb gent del poble que ens ha donat idees, que ens ha ensenyat els seus «llocs amb encant» de molt bon grat, enfí, el balanç ha estat molt més possitiu que negatiu.
Quatretonda és un poble menut, i les notícies s’acaben, de vegades no sabem per on tirar, però mentre faça aire el veler navegarà.
PER QUÈ ?