MI PRIMERA Y ÚLTIMA COMUNIÓN
Aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid i que al nostre poble es celebren avuí «Les Primeres Comunions», caldria preguntar-se per a quants és també el dia de llur «última comunió». Seria del tot interessant i profitós saber les estadístiques al respecte. No les sabem exactament, però no cal ser Merlín per poder-ho atisbar.
Però no us esglaieu, benvolguts lectors, que això ha passat sempre en més o menys intensitat. Des que el món és món. Aquest acte ve a ser un «totus revolutum» on seria impossible separar les parts que el conformen :
-On comença la part religiosa ?
-On acaba la part comercial ?
-I la festa pagana ?
-I la vera creença ?
-I la passarel·la de models ?
-I el poderio dels protagonistes ?
Les respostes a les preguntes anteriors i a altres que ens podríem fer no són fàcils. Evidentment. Cada persona, en el seu interior en podria donar una o varies raons. I, segons qui, totes valuoses i respectables.
Cada any supera a l’anterior en idees i fastos externs. I els interns i espirituals ?
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
Per tot això, no està gens malament les bodes i els «batejos» civils, encara que jo li canviaria el nom de bateig pel de «presentació del nadó», i algun que altre acte on fem com una mena de presentació a la societat, celebració de la majoria d’edat …
N’hi hauria que suplir actes de l’esglèsia per actes civils, i que solament ens acostàrem als actes religiosos qui realment tinguera FE. Crec que seria menys hipòcrita i menys criticable. Però sé que és molt difícil.