DE LA FESTA, LA VESPRA
Arriba juny i la gent de Quatretonda, grans i menuts, es prepara. És el temps. La calor sufoca i ofega, l’escola s’acaba i sí, arriba l’estiu. I és que, en aquest temps: s’olora la festa al carrer.
Les dones comencen a vetllar per la nit, surten a la fresca, i la comitiva de festers i festeres de l’any corresponent, adornen el poble amb les barreres que formaran part de l’esdeveniment. Les primeres emocions.
I any rere any el ritual es s’acompleix:
-
Ei! Has vist que ja estan les barreres de la plaça muntades?
-
Si? Això ja està ahi!
I així, cada dia els carrers més cèntrics de la vila van amaneixent plens de l’essència festiva, cada barrot que compon les famoses barreres, podria contar una història diferent referida al nostre poble, barrots que han vist tot tipus d’animals, alegries i, com no, algun que altre ensurt. Quatretonda desperta a la festa.
I abans que tot comence, no hem d’oblidar com els més menuts, aprofitant que els carrers són fora de perill per a ells, trien el bou que s’encarregarà de topar-los posant-se les mans al cap i alçant els ditets índex de les mans simulant les banyes més grans i feroces del brau animal, mentre alguna mare o iaia els avisa que cauran un bac si pugen fins l´últim barrot.
El dia de “l’entrà” s’acosta i com diu el refranyer popular: de la festa, la vespra. El primer coet. La gent vesteix el poble d’alegria, passeja amunt i avall pels seus carrers, saluda, es para. Shhh! Silenci, ho escolteu? Música. No ens oblidem dels músics, aquells que amenitzen amb els seus passacarrers, oficials i extraoficials, tota ànima que a prop d’ells estiga. El segon coet. Les mares recullen els fills dins de casa i pugen al balcó. Les bufes i pistoles d’aigua estan preparades. I els ninots de draps penjats als balcons? Encara podem trobar-ne algun pel nostre poble. Que mítics! Per allà van els experts taurins i els voluntaris. Res d’alcohol i bou, tampoc gent menor de 16 anys. També hi ha normes a la festa. Tercer i últim coet. Els carrers esclaten amb crits i aplaudiments. Per l’ermita pugen Carrer Nou amunt: Mireu, mireu, mireu, com corren!
En els pròxims dies, jovent i veterans, amants dels bous i de la festa no es mouran del centre del poble. Esmorzars. Sopars. Orquestres. Les famoses “vaquetes” per la nit. Ho sentiu?
Pels carrers i balcons les famoses frases:
-
“Ahi dalt no t’agarraran, no!”
-
“És bou o vaca?”
-
“Per ací no ha passat en tota la vesprada!” (diuen els nens, avorrits al balcó amb la bufa plena d’aigua a la mà”
-
“Tira cap a dins!” (Li diu una mare al seu fill)
-
“Mal samarro” (Exclama la gent referint-se a l’animal)
-
“Ja el té, ja”
Els dies passen alternant-se les dues ganaderies autòctones , i com tot a la vida, arriba la fi de la festa. Després de quatre dies plens d’emocions, fotos, risses i records. Compte enrere. Les nou i mitja de la nit, comença a fer-se fosc i ja algunes cases comencen a desmuntar les barreres que muntaren el dia de la vespra. Pum! Últim coet. Arranquen els aplaudiments i aquella expressió de: “Ale!, a l’any que ve més”. En poc més d’una hora, la tranquil.litat que caracteritza el poble torna regnar. Ens espera un llarg i calorós estiu per davant.
Rosa Romero-Nieva
Rosa RomeroNieva és Graduada en Estudios Hispánicos per la Universitat de València. Màster en Estudis Hispànics Avançats, Màster en ELE, Màster en Professorat de Secundària…actualmwent treballa a Catalunya exercint la docència.Coautora de l poemari «No sé si en la herida», pertanyent al grup de «poetes líquids».
I «menos mal» que enguany no ha passat res!. Ale fins un altre any!!!
I el descans que ens queda a les mares quan tanquen l’últim bou i veiem aparèixer els fills sans i estalvis!!
ves aspay , que no et mosegue…lere lere..que te les dens postises ..lere lere ,i está petorro lere está petorro .. lere ,esta petorro lere,lereeee….