MES DE JUNY, DE SAMPERE MES I MÉS

Potser que no he saludat encara la Penya Bouera així que aprofite l’ocasió per rescabalar aquest oblit i perquè  a més en som ben alegres de veure la vostra embranzida en dur a terme diferents activitats en tot lo d’allò que respecta a la festa de “Sampere”. I això és el millor exemple del que és una societat viva i polièdrica que posa en marxa diferents projectes individualment i col.lectiva, bé siguen societats musicals o esportives, grups culturals i associacions, festers, penyes…

 Pel que fa al tema de la festa concretament no cap dubte que la participació civil a través de penyes, voluntaris o els tradicionals empresaris de bous no pot més que enriquir la festa, penseu si més no en tot el d’allò dels “moros i cristians”, és a dir, un bon grapat de colles que a través dels seus actes i al voltant seu generen tot un clima festiu, econòmic, social i cultural.

 Així, potser convindreu amb mi que no faria res que sorgiren més penyes que ambienten i alimenten la festa, sense pensar, això sí que tenen, ni volen, crec, cap exclusivitat, perquè a les postres el ser i l’estar de tota la seua activitat serà el poble i la seua festa, i si a més s’ho passen bé, millor.

 I molt millor serà si aquest treball a favor de la festa és fa sempre conservant la línia argumental  que marquen los bous de Sampere, línia que per a mi es basa en tres mollons, els animals solts, els carrers oberts i la gent participant i espectadora a la vegada, i per tant del tot contrari a l’espectacle pur i dur que representa una plaça de bous, portàtil o no. Ací ja ho sabem la gent formem part de l’espectacle –amb bou o sense, però que està al carrer.

 D’ací que tot i que de tant en tant ens agrada veure tots aquestos atrevits que roden el bou o la vaca, això només ha de ser una anècdota, puntualment, altrament tanquem una plaça, lloguem uns professionals o semi-, la gent periposada en llocs ben segurs i a contemplar l’espectacle s’ha dit.

 És per tot això i per aquestes característiques que no m’imagine, i per posar un exemple un “Ratón”, o animal semblant, pels nostres carrers quan van de gom a gom, que la gent, ja ho hem dit, ha de ser al carrer, a la plaça, esperant l’animal, que ve, algú l’entreté ara uns instants només, i se’n va, s’esmarra per ací i envestix més enllà, el bou fa la festa però tenim unes circumstàncies peculiars.

 En definitiva, que en tot aquest mar de festejos de Bous al carrer, pense que hem de conservar o potenciar aquells trets que són més nostres i identificatius, cosa que inclou també, ni que siga puntualment, la no desaparició total de les nostres clàssiques  barreres.

 Salutacions per tant a la Penya i a tots aquells que treballen per la festa.

 benavent

Rafael Benavent

El professor Rafael Benavent és un erudit i col·laborador de QD des dels inicis de la revista.Cronista Oficial de Quatretonda, amb el seu estil tan genuí,ple d’enginy i objectius didàctics ens delita a tots aquells que el llegim. Escriptor,assagista i un fum de coses més…ens enriqueix i il·lustra. L’ estima al seu poble és manifesta a cada lletra que escriu.