TRADICIÓ: «DARRERA DE BOUS»
TRADICIÓ
Darrera de Bous
Definitivament el mot “tradició” – ús o costum d’un poble que és comunica, es transmet o es manté de generació en generació -, juga en camp propi, amb unes connotacions ben positives, doncs la tradició és allò que ens lliga al passat i ens projecta envers el futur, ara que, i pense jo, que d’aquesta tradició massa sovint excloem la nostra llengua; i dic tot ço perquè arran de la nostra i ben tradicional festa de bous, com és costum i en alguns aspectes en concret, veig apartat nostre parlar, per exemple, pel que fa al nom dels bous que, si no majoritàriament sí majorment seran en castellà. I els motius són diversos, des de la secular i tradicional postració de la nostra llengua, a considerar la festa, sobretot “la nacional”, com un costum bàsicament espanyol i no valencià en aquest cas. Això és en altres paràmetres com aquells cavallistes que si no van abillats a la manera andalusina no semblen “cavallers” autèntics”, encara que d’abillaments també estic prou erm.
Dic, i aprofitant que la Penya Bouera vol publicitar i que se’n recordem del nom dels animals més destacats sobre l’empedrat quartondí que els ramaders locals podrien fer un xicotet esforç i “normalitzar” la nostra llengua pel que fa l’onomàstica dels seus braus, ja sé que tenim Ramonet, però almenys que no siga l’excepció. Alguns diran que açò és una solemne tonteria, d’altres coses més grosses, i no m’oblide d’aquells que se’n recordaran dels de la bandereta, o que tot això de la política. Jo només veig un símptoma, i negatiu.
Altrament. La nostra festa del bou lliga la seua tradició a la festivitat de sant Pere i també a l’onomàstica d’alguns dels barons de nostre poble, així Pere era el nom d’una nissaga de senyors quartondins del segle XVI, de manera tal que si l’altar gros de la nostra parròquia està dedicat als sants Joans, de la resta d’altars laterals, el primer i més important, al costat de l’evangeli i a la part on se situava el govern de la vila, anava dedicat a Sant Pere, fins i tot la tradició popular conta que una de les dos fornícules que hi ha a cadascuna de les façanes exteriors del temple hi havia la imatge en bust d’aquest sant d’on, i per suscripció popular, perquè no recuperar aquella imatge per a la festa, per a la tradició, per al patrimoni o per a les creences. I per què no, dic jo.
“Qu’esteu bons”
benavent
El professor Rafael Benavent és un erudit i col·laborador de QD des dels inicis de la revista.Cronista Oficial de Quatretonda, amb el seu estil tan genuí,ple d’enginy i objectius didàctics ens delita a tots aquells que el llegim. Escriptor,assagista i un fum de coses més…ens enriqueix i il·lustra. L’ estima al seu poble és manifesta a cada lletra que escriu.
La tradició ens diu que eren tres dies de bous i la vespra, aleshores i donada la situació eocnòmica actual, i com que la festa del bou està al voltant de la tradició. Tampoc pasaria res si es llevara un dia de bous, no?
Proposta per a futures edicions de la festa tradicional, quina despesa econòmica suposa un dia de bous?
També pense que no passaria res, i dic jo, qui no ho haurà pensat en esos moments el que tu has exposat? Tres dies i la vespra, crec que és una festa completa amb crisi, i sense. A més en les festes, com en tot quedar-se un poquet amb ganes sembla que és millor que no saciar-se massa, tot i que de bous sembla que no ens cansem.
M’alegra molt saber que n’hi ha gent que pensa que amb 3 dies ja està complida la festa ( a mi, encara em sobren eixos tres i la vespra, però açò, no vull que ho digau per ahí perque no queda ni política ni socialment ben vist).
No sé com traduir monetàriament un dia de festa, però crec que sí que n’hi haurà molta gent que preferiria que eixos diners es gastaren en coses més profitoses; més que res perque l’últim dia ja està la gent cansada i no veiem quasi ningú darrere del bou.
Bé, a disfrutar de la festa aquells que els agrade, i la resta a resar per a que passen el més aviat possible.